Fem ruta cap a Kastro Kyllini. Parem abans a Mesolongi, un baluard de la resistència grega contra l’ocupació turca. Lord Byron hi va ser, esperonant els anhels de llibertat dels grecs. I hi va morir; la ciutat li ret homenatge amb un monument que recorda el seu gest de suport als herois de la pàtria.
Monument en record a Lord Byron, a Mesolongi
Hi ha fervor patriòtic i religiós arreu del país, com en la majoria dels que senten l’amenaça de l’adversari polític i religiós en les pròpies fronteres.
Quan arribem a la platja de Kyllini sembla talment que Afrodita estigui a punt de néixer de les seves aigües, transparents i fredes.
La platja de Kastro Kyllini, a prop del nostre allotjament
L’endemà fem cap a Zacint, una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Hi arribem en vaixell i visitem, durant el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Admireu Porto Vromi.
La cala de Porto Vromi, a Zacint
Ens aturem a dinar prop del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.
El monestir d’Anafonítria, a Zacint
La catedral de la capital, Zàkinthos o Khora, li és dedicada. Fixeu-vos en la riquesa de decoració i en l’estil bizantí que omple tants edificis religiosos grecs.
Interior de la catedral bizantina de Zacint
L’endemà ens dirigim a Olímpia. Sobren les paraules.
L’estadi, admirat per atletes i ciutadans de tots els temps
I ara les joies del Museu Arqueològic.
Sens dubte, l’Hermes amb l’infant Dionís, de Praxíteles, un referent i model de l’escultura clàssica.
La cèlebre escultura de Praxíteles: Hermes amb l’infant Dionís
Els frontons del temple de Zeus, reveladors de la grandiositat del conjunt.
Detall del frontó del temple de Zeus: la lluita entre els centaures i els làpites
La Victòria de Peoni (Niké, Νική) saludant els vencedors de les proves.
La Niké de Peoni, que es trobava davant del temple de Zeus, a Olímpia
El grup escultòric de Zeus raptant Ganimedes, el jove escollit per servir-li el nèctar i l’ambrosia.
L’escultura en terracota Zeus i Ganimedes
Ens refresquem i dinem a la platja de Kourota.
Detall de la platja de Kourota
L’endemà fem cap a Micenes, la d’amples carrers (εὐρυάγυια Μυκήνη Ilíada, 4, v. 52). L’espectacle és impressionant. Tota la majestat d’un regne poderós i bruscament col·lapsat.
La tomba (o tresor) d’Atreu, el llegendari pare d’Agamèmnon i Menelau, al peu de la ciutadella, es mostra magnífica.
La tomba d’Atreu, al peu de la ciutadella de Micenes
La Porta dels Lleons dóna entrada al cercle de tombes reials que escalen l’acròpolis.
Porta dels Lleons, a l’entrada de Micenes
Una mica decantada del cercle, trobem la tomba de Clitemnestra, corprenedora tant per l’antiguitat (segle XIII aC) com per la seva solemne dignitat.
Tomba de Clitemnestra, a Micenes
Fem nit a Loutra Elenis, amb unes platges fantàstiques: ens traiem la suor del cos, i oblidem la suor que hem patit durant el dia.
Vista de la platja de Loutra Elenis
L’endemà visitem el teatre d’Epidaure, un complex monumental de primer ordre, que dóna idea de la seva importància: hi podem veure el koilon o graderia; l’espai de l’orquestra, limitant amb el prosceni; i els pàrodes que donaven entrada als actors. Admireu-ne la bellesa.
Vista zenital del teatre d’Epidaure
Molt a prop, el santuari d’Asclepi: recinte sagrat amb el temple dedicat al déu de la medicina. D’aquesta edificació, se’n conserva algun element destacat en el museu local: columnes i capitells, cornisa.
Detall de cornisa i capitell del temple d’Asclepi, a Epidaure
Baixem fins al port de Gàlatas per visitar l’illa de Poros, ja amb un cert aire de cíclada: tota una descoberta.
Detall d’un dels carrers de l’illa de Poros
Ens fem passar la calor en un parell de platges magnífiques: una, enfront de Poros; l’altra, a Loutra Elenis.
Una cala entre pins a Loutra Elenis
Pau Molar
Quins aires hel·lènics que ens potes Pau. Paisatges familiars i espais coneguts em porten records de diversos viatges. És ben veritat que la costa grega amaga mil racons idíl·lics, dignes del bany d’Afrodita, com tu mateix dius. I cada ciutat i té el seu vestigi clàssic. Jo no em cansaria d’admirar-los.
Salve Pau!
Quantes coses has visitat de Grècia!, les fotos m’han agradat molt.
A la primera imatge apareix una estàtua d’un poeta anglès del Romanticisme que va escriure un poema anomenat “Les illes de Grècia” exaltant aquest territori i fent menció de la seva tradició clàssica.
A la sisena imatge hi apareixen unes runes d’un gymnàsion i les columnes són d’ordre dòric.
A la vuitena imatge hi apareix unes estàtues de Zeus i els centaures.
Zeus era fill de Cronos i Rea, es casa amb Hera/ Juno, és el rei dels déus olímpics.
Té com a atributs el tro i l’àliga.
El seu nom llatí és Júpiter.
A la novena imatge hi apareix una estàtua de la deessa Nike, que és la deessa de la victòria.
Veig que en Pau i la seva família s’ha recorregut la geografia grega perquè heu estat a Micenes que és una ciutat grega de la Grècia continental meridional, al Peloponnès, heu estat a Atenes que és una ciutat situada a la grècia continental central, a la regió de l’Àtica.
Hi ha on apareix la tomba de Clitemnestra a Micenes.
Clitemnestra és la mare d’Ifigènia i la dona d’Agamnemnon, germà de Menelau, rei d’Esparta.
Agamèmnon era el rei de Micenes.
Ifigènia és una heroïna que pertany al cicle troià que la volien sacrificar perquè era la culpable que no hi hagués vent per als vaixells que anaven cap a Troia. Hi va participar Àrtemis que estava enfadada perquè li havien mort una cérvola exigia la seva vida a canvi
Àrtemis per salvar Ifigèniao van enganyar-la amb que es casaria amb Odisseu.
Finalment, Ifigènia es va salvar gràcies a Àrtemis que va posar una de les seves cérvoles vestides de núvia.
En una altra imatge hi apareix el teatre d’Epidaure que és un dels teatres més importants de l’antiguitat.
Està situat a Epidaure, una ciutat de la Grècia continental meridional, a la regió de l’Argòlida.
Aquest teatre podia acollir fins a un màxim de 14000 espectadors i va ser construït en el segle IV a.c per Policlet el jove.
És un teatre que gaudeix d’una bona acústica gràcies a l’aprofitament de la seva orografia.
A la següent imatge d’Epidaure hi apareix un capitell d’ordre corinti , que es caracteritza per les fulles d’acant.
Les illes Cíclades estan situades a la Grecia Insular del Mar Egeu.
En conclusió, aquest article m’agradat i m’ha semblat interessant ja que has combinat imatges sobre arqueologia i patrimoni amb les imatges de paisatges i de diversos llocs diferents de Grècia.
Espero que en facis més d’aquest tipus, Pau.
Vale Pau !
Hola!
-Afrodita o Venus, dea de la bellesa i l’amor, filla de Zeus, els seus atribut són el colom, la poma i la petxina.
– Olimpia: ciutat situada a la Grècia continental meridional, té el temple de Zeus. Allà se celebraven els jocs Olímpics.
– gymnasion, palestra i estadi: lloc d’entrenament dels grecs.
– Hermes o Mercuri, fill de Zeus, déu missatger i els seus atributs són les sandalies alades i el casc.
– Dionís o Bacus, fill de Zeus, déu del vi i el teatre, els seus atributs són la vinya, tirs i la pantera.
– Zeus o Júpiter, fill de Cronos i Rea, déu de l’Olimp, els seus atributs són el llamp i l’àguila.
– Micenes: ciutat de Grècia continental meridional.
– Agamèmnon: rei de Micenes, casat amb Clitemnestra, va participar a la Guerra e Troia.
– Menelau: Germà de Agamèmnon, rei d’Esparta, casat amb Helena, és a dir, participa a la Guerra de Troia.
– Clitemnestra: casada amb Agamèmnon, germana de Helena.
– Teatre Epidaure: El teatre d’Epidaure era en honor a Asclepi, déu de la medicina. Aquest teatre tenia capacitat per a 14000 espectadors. Situat a l’Argòlida.
– orquestra, prosceni i pàrodes: parts del teatre.
– Ciclada: Pertanyent a les illes Cíclades, ubicades a Grècia insular al mar Egeu.
Χαίρε!
– Olímpia és una ciutat que es troba a la Grècia continental meridional, a la península del Peloponnès. Allà es troba el Santuari de Zeus i també és on es van celebrar per primera vegada els Jocs Olímpics, d’on reben el nom. A imatges es mostra el gymnasion, l’estadi i la palestra, que eren recintes on els atletes entrenaven, practicaven i lluitaven.
– Hermes, Mercuri en la mitologia romana, és el déu missatger. Els seus atributs són el caduceu i les sabates alades.
– Zeus, en la mitologia romana anomenat com a Júpiter, és u déu olímpic de primera generació fill de Cronos i Rea. També és el rei dels déus i pare, entre d’altres, d’Atena, Hermes, Àrtemis, Apol·lo… Els seus atributs són el llamp, l’àguila i Nice, la divinitat menor.
– Els centaures són éssers que tenen la part superior antropomòrfica i la inferior de cavall.
– Niké, també anomenada Nice, és la divinitat menor de la victòria i un dels atributs de Zeus.
– Micenes és una ciutat que se situa a la Grècia continental meridional. El cicle micènic és el conjunt de mites que tenen relació amb la família reial d’aquesta ciutat, entre els quals es troba Agammèmnon.
– Menlau és el germà d’Agammèmnon i marit d’Helena, qui se’n va anar amb Paris, i va acabar desencadenant la Guerra de Troia.
– En el teatre d’Epidaure se celebraven uns jocs en honor a Asclepi o Esculapi. Asclepi és la divinitat menor de la medicina; els seus atributs són el caduceu amb la serp i les seves tres filles: Panacea, Higiea i Iasso.
– El capitell grec és la part superior de la columna d’un temple, sigui dòric, jònic o corinti.