He acabat segon de Filologia clàssica i el meu amor per la llengua i la cultura gregues ha portat el meu pare a organitzar un viatge familiar per terres hel·lèniques.
La ruta del nostre viatge d’aquest estiu
És el meu primer contacte amb Grècia, i el tercer per als meus pares, que l’han visitada en anteriors ocasions.
Comencem la nostra ruta a Roma, on arribem després d’haver desembarcat al port de Civitavecchia, provinents de Barcelona. Aprofitem per recordar racons visitats en altres estades:
Colosseu, arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà, panteó: els ineludibles de la Roma clàssica. Us en deixo algunes imatges:
L’Arc de Constantí, a Roma, prop del Colosseu
Vista de la cúpula del Panteó romà
No renunciem a una passejada per la ciutat barroca. Comencem amb Santa Maria Maggiore, pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel.
El Moisès de Miquel Àngel, a l’església de San Pietro in Vincoli, a Roma
Seguim la ruta barroca a Santa Agnese in agone, i tanquem el circuit a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa, tot i les obres de restauració.
Un detall de l’èxtasi de Santa Teresa, de Bernini
Acabem amb l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri.
Feta aquesta visita a la ciutat eterna, ens dirigim vers la Pulla, al sud d’Itàlia, una regió poc coneguda, però molt atractiva. El nostre destí és la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Ens allotgem al costat de la catedral de santa Maria, d’estil normand.
Interior de la Catedral de Santa Maria, de Conversano
Ben a la vora, el castell dels Aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim.
Vista del castell dels Aragonesos, a Conversano
I visita a un racó encantador de la costa adriàtica, Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps.
Penya-segat sobre el mar, a Polignano a Mare
Si d’habitatges particulars es tracta, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques.
Els trulli, a Alberobello, arquitectura històrica
Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB
Estava clar, Pau, que en un viatge com aquest, a Έλλας, no en tindries prou ni amb ni amb dos articles. Els aniré llegint amb atenció i gaudint de les imatges, que em porten records de les meves visites… Comencem per aquest, que és una mena d’aperitiu per als que han de venir.
Com que no puc deixar de considerar-te el meu alumne, m’he permès fer alguns retocs: he reduït les fotos per ajustar-la a les mides del bloc i les he centrades. igualment que baixat els peus de foto, que en la visualització definitiva no quedaven a sota. Finalment una única correcció: “Colosseu” en lloc de Colisseu.
Moltes gràcies, Teresa, pels teus comentaris i millores en l’article. Jo també et considero encara la meva magistra.
Fins aviat,
Pau
La veritat es que m’ha semblat un viatge molt interessant.M’han agradat les fotografies perquè la qualitat t de les fotos estan molt bé,penso que es interessant ja que han visitat llocs molt emblemàtics,i de interès turístic.
Les descripcions estan bastant bé ,són clares i concises .Descriu molt bé com són el llocs ,on estan situats ,etc.És una bona ruta per conèixer el món clàssic.Ha tingut que ser un viatge divertit i agradable.
La veritat es que m’ha semblat un viatge molt interessant.M’han agradat les fotografies perquè tenen bona qualitat.Em sembla interessant ja que han visitat llocs emblemàtics i de interès turístic .
Les descripcions han sigut clares i concises.Han explicat molt bé on estan situades cadascuna de las fotos.
És una ruta molt bona per conèixer el món clàssic , m’agradaria tindre l’oportunitat de poder fer-la algun dia.Ha tingut que ser un viatge divertit i agradable.