Москва, llegit si fa o no fa Moskva, és el nom original d’aquesta fascinant ciutat, capital de Rússia i destí de les meves vacances estivals d’enguany.
Vista nocturna del riu Moskvà, que dóna nom a la ciutat, amb el Kremlin al fons.
Moltes són les sorpreses que ofereix al viatger aquesta metròpoli. Tantes pel·lícules d’espies, de la Guerra freda, de severitat soviètica… creen el bagatge d’un imaginari que a hores d’ara està ben lluny de la realitat. Ja no hi ha repúbliques soviètiques, i Rússia, o si més no la seva capital, comença a ser un paradís consumista i, si em perdonen, capitalista. S’acaba un somni… o un malson? Què comença?
D’esquerra a dreta: Moscow city al fons i detall de l’edifici Evolution Tower
Al districte de Moscow City, a sobre d’un gran centre comercial, s’està creant, a marxes forçades, un skyline d’edificis que no tenen res a envejar als de Nova York. Alguns d’ells són realment impressionants.
Moscou és una ciutat tan gran que no te l’acabes. A part de la carismàtica Plaça Roja, amb la catedral de Sant Basili, el Kremlin, el mausoleu de Lenin i les galeries GUM, entre d’altres edificis, hi ha molts altres punts d’interés. En destacaria, a part del barri dels gratacels abans esmentat, la zona del Teatre Bolxoi, el Búnquer antinuclear 42, el Museu de la cosmonàutica i, especialment, algunes estacions de metro realment monumentals, la catedral del poble, en diuen…
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Catedral de Sant Basili (Plaça Roja); estació de metro Komsomolskaia, una de les més monumentals; galeries GUM (Plaça Roja); i sala de comandament del búnquer 42.
Però no ens entretindrem en tots aquests indrets emblemàtics. Com a filòloga, tan interessant o més ha estat el meu primer contacte amb el ciríl·lic com a alfabet oficial. A Polònia i Txèquia i Croàcia, països de llengua eslava on també he estat, s’utilitza l’alfabet llatí o derivats seus. La diferència alfabètica entre llengües de la mateixa família eslava, té motius bàsicament religiosos; en el cas del rus, l’alfabet ciríl·lic està directament relacionat amb el cristianisme ortodox, enfront del catolicisme dels altres llocs.
En aquesta recerca del ciríl·lic, doncs, ha estat tot una aventura intentar desxifrar el so dels diferents signes a partir de l’alfabet grec, del qual prové, i de les transcripcions fonètiques, que ajuden el viatger a guiar-se per la ciutat. A continuació, a la manera de Jean-François Champollion al davant de la pedra Rossetta, intenteu treure l’entrellat de què es manté invariable i què canvia en la reforma que els patriarques Ciril i Metodi feren en l’alfabet per adaptar-lo a la litúrgia ortodoxa.
Responeu les preguntes que us proposa aquest muntatge, però també allò que recordeu dels personatges i conceptes esmentats anteriorment.
Si algú ha tingut la sort d’haver estat en aquesta ciutat, comenteu-ne les vostres impressions. Hi ha alguna cosa que us va impressionar especialment?
TERESA
L’article m’ha agradat, ja que una de les ciutats que vull visitar és Moscou i saber que una llengua com el rus (llengua eslava) s’utilitzi l’alfabet llati o derivats, és molt interesant. Un dia hi aniré i ho comprovaré jo mateix.
Gracies per l’article.
Leo Ferrro 4C2
Salve!
Em sembla un viatge molt interessant, ens deixa veure com és el món romà fora dels nostres límits, ens deixa veure la historia de Roma a altres llocs no tan accessibles per alguns de nosaltres.
Salve!
No he viatjat mai a aquest lloc però sembla molt interessant ja que pots observar antics monuments romans. Sembla que barregi diferents tipus de cultures i tot tipus de coses romanes i amb el llatí. No m’importaria viatjar allà.
Moltes gràcies, Teresa, per la teva aportació, estenent la mirada a terres eslaves, hereves, com nosaltres, de la tradició clàssica. Trobo especialment interessant la descoberta de l’alfabet ciríl·lic, que prové de l’occidental, com el grec.
Fins aviat,
Teresa
Gràcies Pau, estic desitjant llegir els teus articles sobre el teu periple per Grècia!
Pel que fa a la resta, espero que algun dia pugueu realitzar aquest viatge i en gaudiu tant com jo.
¡salve!
Me interesó mucho el artículo, porque Moscú es una gran ciudad además que habla de grandes lugares de esta ciudad, también porque es un país que tiene mucha historia detrás de lo que es hoy en día, esto es lo mas llamativo del lugar.
También siento necesario recalcar el hecho de que me asombro que utilizaran el alfabético cirílico
Salvete omnes!
A la primera diapositiva de la presentació hi apareix un edifici que sembla ser una construcció inspirada en el Partenò d’Atenes perquè les seves columnes són d’ordre dòric i hi ha sis columnes al voltant d’ell.
El fris és de color blanc i a les metopa i al triglif hi ha decoració amb motius militars.
La paraula que es refereix a la diapositiva anterior la he llegit com a “grot” perquè les lletres de l’alfabet ciríl·lic tenen el mateix so que les mateixes grafies gregues.
Aquesta paraula que ha transcrit significa que aquesta composició volia donar la sensació d’una cova i perquè és veu al seu fons un forat petitet obscur.
A la tercera diapositiva es veuen restes del que podia haver estat un edifici i a més he trobat les restes dos capitells: un d’ordre jònic i un d’ordre corinti.
Aquesta imatge es diferencia de la primera diapositiva perquè no es va conservar aquesta construcció a
més que són restes barrejades de diverses construccions.
A la quarta diapositiva on hi apareixen dues dones vestides amb el que sembla ser un himàcion
i em recorden a les caríatides de l’erectéon, que estaven de decoració de les columnes del temple.
Representen a dues de les vuit muses gregues.
La caríatide de l’esquerra era la musa de la història anomenada clío que està representada amb un himàcion, un llibre a la mà esquerra i una corona de flors a la mà dreta.
La cariàtide de la dreta és la musa de la dansa Terpsícore que està representada amb una corona de flors i un instrument de corda que és una lira.
A la cinquena diapositiva hi apareixen el nom de grans cadenes de menjar ràpid que en aquest cas són: Mc Donald’s, Dunkin Donuts i Burger King.
El què em resulta estrany en veure aquests noms en rus és que els mots han estat transcrits com sonen en anglès.
Les lletres que es mantenen en l’alfabet ciríl·lic són la mi, la capa, la tau, la òmicron, la gamma, la ro , la ípsilon encara que soni /i/ en anglès cosa que en grec modern sona /u/ i l’àlfa.
Les que no es mantenen són la eta que sona /n/, la sigma que es converteix en una mena de c, la ni que s’escriu en majúscula al revés i sona /i/ i hi ha lletres que han canviat una mica la grafia com la pi i la delta.
No sabia que a Moscou hi havia tants edificis inspirats en els clàssics i que la majoria de lletres de l’alfabet ciril·lic s’assemblaven i sonaven igual que les lletres gregues.
Valete omnes!
1. Aquestes columnes són d’ordre dòric, caracteritzat per la seva senzillesa.
2. La paraula és grot i dedueixo que és una gruta.
3. Aquest capitell és d’ordre corinti, es diferència amb el de la primera imatge per les seves volutes.
4. Són cariàtides, representen a Clio, la musa de la història.
5. Es mantenen igual: alfa (A), gamma (G), epsilon (E), capa (C), mi (M), omicrom (O), ro (R).
I canvien: la eta, la sigma que és semblant a la c, la delta, la iota és semblant a N al revés i la l semblant a la pi.
Καλημέρα!
1- A la imatge es veu un temple, que és d’ordre dòric. Es poden veure les columnes, el capitell, el fris, que conté uns quadres que s’anomenen metopa, i el timpà.
2- La paraula grega és ΓΡΟΤ que significa gruta.
3- Es pot veure el capitell d’una columna, en aquest cas d’ordre jònic, que es pot saber per les volutes.
4- Les columnes en forma de dona s’anomenen cariàtides. Representen dues muses, una d’elles, la de l’esquerra és Clio, la musa de la història.
5- Les que es mantenen igual són: Κ, Ο, Ρ, Γ, Ε, Τ, Μ. Les que varien fonèticament són: Η, Υ. Les lletres de l’alfabet ciríl·lic que provenen de les greges però han sofert algun canvi són: Б que prové de la B, И que en grec és Ν i Л que prové de Π canvien fonéticament.
Salve!
M’ha agradat molt l’article perquè m’ha sorprès que en el rus s’utilitzi l’alfabet ciríl·lic. No m’ho hauria imaginat tant! Ara tinc més ganes de visitar aquesta ciutat i aprofitar per buscar elements romans i grecs.
Salve!
M’ha agradat aquest article, em sembla molt interessant que un pais com Russia utilitzi en la seva llengua el llatí o derivats d’aquest. M’ha sorprès que utilitztin l’alfabet ciríl·lic, no ho hauria imaginat mai. M’encantaria viatjar a la capital per veure tots els monuments relacionats amb els romans.
Aina Camps, 4C2
Ves amb compte, Aina, jo no he dit que la llengua russa utilitzi el llatí, estem parlant de com s’escriu, de l’alfabet.