Dijous 29 de novembre els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una visita a la Tarragona romana.
Us faré una síntesi de les impressions de viatge recollides en la sortida a la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
Tarraco ciutat dels Escipions (façana del MNAT).
El nostre recorregut va començar amb la visita a l’aqüeducte de les Ferreres, que portava l’aigua des de les fonts del riu Gaià fins a la ciutat. La construcció està situada en un paisatge encantador, que ens remet a les Bucòliques de Virgili. Abans d’iniciar la visita, les nostres companyes Maria i Marina ens van explicar els inicis de la Tarragona romana i, un cop travessat el monument, la Carla i la Paula ens il·lustraren sobre aquesta obra mestra de l’enginyeria romana. Que meravellosa, la fusió entre la vegetació d’un bosc mediterrani i la petjada de la cultura! Era un dia esplèndid, de sol lluent, que, amb la flaire encisadora dels pins, captivava els sentits.
La Paula i la Carla de primer de batxillerat fan l’explicació sobre l’aqüeducte.
Seguidament, vam dirigir-nos en autocar cap a l’amfiteatre, on tenien lloc segurament combats de gladiadors i també venationes. Mentre estava passejant per l’amfiteatre, em vaig imaginar que era un gladiador o un condemnat a morir a mans dels lleons! Un alumne fins i tot va arribar a dir, tot bromejant: “Ens mataran”! Els meus companys de 2n feien broma sobre si les fossae encara contenien bèsties salvatges. Salvant les distàncies, els combats celebrats a l’arena de l’amfiteatre presenten certs punts en comú amb els actuals combats de boxa i de galls, que permeten a un sector de la població alliberar les energies acumulades després d’una jornada de tensió i de treball fatigós (penseu en el mot grec πόνος, -ου; (ὁ): pena, treball, fatiga). Ara bé, en el món antic, com en l’actual, la propaganda era poderosa, i cal tenir present que el cristianisme va difondre una imatge de l’amfiteatre com a lloc diabòlic. De fet, en l’imaginari occidental catòlic ha perviscut la imatge d’espectacles cruels, de màrtirs envoltats de lleons, que ens semblen un despropòsit, però si us atureu un moment a pensar, avui també es cometen barrabassades increïbles, però reals. Recentment, hem vist radicals islamistes tancant enemics alauites en gàbies per fer-los servir d’escuts humans en els bombardejos de Baixar al-Assad. Allà on no ha arribat la llum de la Il·lustració, perviu encara la foscor del fanatisme, de la crueltat de fa molts segles.
Amfiteatre de Tarragona.
A l’amfiteatre, en Marçal i la Dina ens van parlar de la relació de Tarraco amb Juli Cèsar. Aquest va concedir a l’enclavament romà el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco i va iniciar la transformació urbanística de la colònia, com a recompensa per la seva fidelitat en la primera guerra civil romana. El Pol i la Tamara van parlar, a continuació, sobre els ludi gladiatorii.
Seguidament, vam anar a visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on vam veure un munt de restes i imatges interessants, però mentre fèiem temps, a la Plaça del Rei, la Raquel i la Paula completaren la visió històrica de la ciutat en el temps d’August. Un cop a dins del museu en primer lloc vam veure un vídeo sobre la ciutat romana i la visita de l’emperador Adrià. Tot seguit, les restes de la muralla romana del campament militar a Tarraco, documents epigràfics (textos breus o inscripcions) sobre làpides, pedestals, mosaics, restes del temple de Júpiter, relleus, objectes d’ús quotidià (sonalls, llànties, vaixelles). Els sonalls i altres objectes de joc infantil em van emocionar particularment. Vaig pensar en el tòpic literari de l’aeterna aetas i em va semblar que la infantesa és el paradís perdut; per això sempre mirem amb molta nostàlgia les joguines que fa temps que hem abandonat. Us recordeu d’aquella cançó sobre Puff, el drac màgic, i el nen que se’n desempallega perquè es fa gran? Doncs jo recullo, aquí, aquells versos d’Antonio Machado: “todo pasa y todo queda”; la infantesa també.
Personalment, els bustos van ser el que em va captivar més de tota la visita. Les faccions representades eren molt belles. Quan vaig ser al museu, vaig recordar el mite de Pigmalió i vaig pensar: Si els bustos cobressin vida, què dirien? Què pensarien de nosaltres? Ens veurien com a “guiris” impertinents i irreverents que venim a pertorbar el seu repòs etern? Des de les finestres de dalt del museu, com des de l’amfiteatre, també es podia veure el mar infinit, immens i blau. Per cert, en observar-lo, vaig pensar: Els romans tenien anhel d’immortalitat? Sí, creien en un més enllà. De fet, en la visita vam veure diverses peces corresponents a monuments funeraris. Els romans, com gran part de la societat antiga, tenia especial consideració pels morts més propers i guardaven el dol. Ara bé, no oblidem el sentit pragmàtic d’aquests avantpassats nostres, que concebien la religió com un pacte entre ells i els déus.
Havent acabat la visita al Museu, vam dinar. Tot seguit, vam visitar la Volta del Pallol, situat a la plaça del mateix nom. Allà, al davant d’una gran maqueta, la Cristina i l’Alba ens van presentar els edificis i l’urbanisme de la Tarraco romana. A la ciutat les ruïnes parlen i ens expliquen el seu passat, ja que el nucli històric de Tarragona està construït sobre les restes de la ciutat romana.
A continuació, vam dirigir-nos cap a la Torre del Pretori i vam pujar al cim. Quina visió! Es podia contemplar gran part del Camp de Tarragona. Quina sensació de domini! El panorama que es pot observar avui des del Pretori no és gaire diferent del paisatge que es podia contemplar en temps dels romans, si en descomptem els edificis de recent construcció i tots els altres signes de modernitat. Imagineu que ens traslladem en la màquina del temps 2000 anys enrere. Podríeu comprovar que les essències de l’entorn mediterrani es mantenen gairebé intactes.
Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori.
Un cop vist el Pretori, vam entrar al Circ per un vomitori, una volta que sostenia la cavea i a través de la qual el públic accedia a les graderies. Quina emoció, estar en el mateix lloc que, fa 1.500 anys, va veure com esforçats aurigues es disputaven l’honor d’ésser els primers a arribar a la meta. No va anar gens malament la introducció que ens va fer la Irene sobre els ludi circenses.
Entre el públic que assistia a les curses de carros als circs, cada grup defensava un competidor. Les curses romanes de cavalls em recorden els moderns esports de masses, com ara el futbol. El poeta llatí Juvenal va criticar, en les seves Sàtires (X, 77-81) el fet que, per tal de mantenir content el poble, se li subministrava blat per satisfer la fam i, per mantenir-lo entretingut, diversions de poc contingut cultural (panem et circenses). En les curses de cavalls celebrades en els circs de Roma, el públic es trobava dividit en diversos grups; els més importants eren l’aristocràcia i el poble; es tractava d’un “romanent” de l’enfrontament social entre patricis i plebeus. D’altra banda, aquesta presència de grups en els espectacles col·lectius ja demostra un fet propi de l’espècie humana: la inserció dels individus en grups i l’enfrontament entre ells. El grup dóna seguretat i identitat als seus membres, tant ahir com avui. Els humans sempre són humans.
Foto de grup a la torre del pretori, arc de l’amfiteatre, aqüeducte de Tàrraco.
En definitiva, la nostra visita a Tarraco va donar molt bons fruits: el passeig per la capital de la Tarraconensis, ciutat on Octavi Cèsar August va residir durant un cert temps, ens va permetre aprendre sobre l’urbanisme romà d’una gran colònia però també sobre la jerarquia social i la història de la ciutat.
Finalment, vull comentar, com una apreciació personal, que va ser molt encertat el fet que les exposicions fossin bilingües, en català i anglès. Moltes felicitats als valents companys que van preparar aquesta tasca, de la qual tots vam treure profit. I és que en la nostra vida futura, universitària i laboral, l’anglès ens farà molta falta. És la lingua franca dels nostres dies, com ho va ser el llatí durant molts segles.
Fotografies i muntatge: Cristina Gómez i Alba Garcia, 2n batxillerat
Text: Pau Molar, 2n batxillerat
Salve!
Molt bon article, Pau. Per altra banda, agrair les il·lustracions a l’Alba i la Cristina, molt bones totes!
El que més em va agradar de tota la sortida, va ser el moment en que vam creuar per l’aqüeducte. Mai havia vist un tan ben conservat i menys creuar per sobre. Una experiència inoblidable! Sens dubte el “summum” de tota la sortida.
Tot i que l’aqüeducte va ser el que més em va agradar, la resta de va sortida va ser molt entretinguda i vaig aprendre moltes coses que no sabia sobre l’antiga ciutat de Tarragona. També vaig poder gaudir de la ciutat quan vam anar a dinar gràcies a la ruta guiada de l’Alba, que ja es coneixia la ciutat.
Recomanaria la sortida a tothom perquè, encara que sigui un cop, visitin les restes del que va ser una ciutat molt important per la nostra península.
Vale!
Salve!
Moltes felicitats per la vostra feina, tant les imatges com el text són molt encertats!
La veritat que va ser una sortida molt interessant i divertida, ja que vam visitar i conèixer una ciutat preciosa com és Tarragona i les seves restes romanes amb els nostres amics i companys.
La part que més em va agradar va ser la de la Torre del Pretori, hi havien unes vistes espectaculars! Però també va ser la que menys em va agradar, en sentit que la pujada per aquelles escales tan recargolades, estretes i fosques em va semblar molt adaparadores.
En general, el balanç de la sortida és molt positiu!
Vale!
Salve!
Des de l’any passat que quan vam anar a Empúries hi tenia moltes ganes d’anar a Tarragona. No només per visitar la ciutat sinó per veure la gran Tarraco. Crec que és una de les sortides que més m’han agradat.
El que més m’hi va impactar va ser l’amfiteatre. Em va semblar increïble que després de tants segles i anys encara es mantingues part de les grades o l’estructura, també de l’església cristiana que s’hi va construir. Des de d’alt t’impacta molt però crec que lo millor és quan baixes i entres dins, pots fer-te una idea de com estarien plenes les grades i com un parell de gladiadors lluitaven entre si, la imatge és espectacular. El museu també em va agradar molt, sobretot els bustos de diferents personatges. Molts d’ells em van agradar, i fins i tot semblava que tinguessin vida pròpia, eren bastant realistes. El de la dona desconeguda em va agradar per l’expressió de la seva cara (i no per el seu pentinat, encara que és molt bonic), penso que deuria d’amagar alguna cosa perquè fes aquella cara o potser fos per fer-li l’escultura. També, l’estàtua del petit Hércules amb la pell del lleó de Nemea em va semblar molt bufo.
Les presentacions dels meus companys van estar molt bé. Jo mateixa em trobava una mica nerviosa a l’hora de fer la meva presentació, però al final m’hi vaig en sortir.
Vaig intentar imaginar-me’n com deuria ser l’antiga Tarraco, sobretot la part del circ. Em va resultar una mica difícil, ja que miressis on miressis només hi havia edificis actuals. Un cop acabada la sortida i tots hi érem a l’autocar, vaig mirar l’amfiteatre per últim cop i vaig pensar que els tarragonins hi tenien molta sort en tenir aquella troballa arqueològica tan espectacular allà mateix. Trobo molt interessant que la gent passes per el pont cada dia admirant l’amfiteatre i de fons el mar.
M’alegra, alumnes, que hi hagi varietat en el moment de la sortida que destaqueu, ja que això demostra que Tarragona té llocs per deixar satisfeta qualsevol sensibilitat.
Marçal, està bé que vagis utilitzant els llatinismes que aprenem.
Marina, has fet una descripció de la sortida molt detallada i plena de sensibilitat. Sí que poden estar orgullosos el tarragonins, però els de Bètulo també podeu estar contents eh!
Salve!
Aquest article parla sobre la sortida a la Tarragona Romana.
M’ha semblat un article molt bo, descriu molt bé tot el que es fa a la sortida i també profunditza molt amb ell mateix, explica les seves sensacions, diu les seves opinions sobre el Moseu Nacional Arqueològic de Tarragona i sobre el Circ. Explica tot el recorregut que es fa per visitar tots els llocs més interessants, històrics i culturals de Tarragona.
Per a mi el millor de l’article es quan explica tot el que fan a l’amfiteatre, s’expressa molt lliurament i diu tot el que sent quan hi està dins.
Després d’haver llegit aquest article tinc més ganes de visitar la Tarragona Romana.
Vale!
Trobo que està molt bé, alumnes, que destaqueu cadascun un lloc diferent, això demostra que Tarragona té de tot i força, per deixar satisfeta qualsevol sensibilitat.
Marçal, està bé que vagis utilitzant els llatinismes que aprenem.
Marina, has fet una descripció molt detallada i amb gran sensibilitat de diferents moments de la sortida. sí que tenen sort, sí els tarragonins, però a Bètulo també podeu estar satisfets eh!
Salve!
Primerament, voldria felicitar al meu company, Pau Molar, pel seu gran treball redactant la nostra visita a Tarragona, sense deixar-se res. Fins i tot, ha esmentat alguna de les anècdotes. Per altre banda, també cal felicitar a les meves companyes, Cristina Gómez i Alba Garcia, pel seu muntatge fotogràfic que recull aquelles coses més rellevants o interessants de la sortida.
La part que més em va agradar de la visita va ser la visita al museu, on vam poder observar una part de les restes que els arqueòlegs han pogut trobar. Personalment, penso que és una de les parts més importants i interessants perquè és el lloc on es conserven totes aquelles peces, ja siguin més petites o més grans, que componien la vida quotidiana o l’edificació de l’anterior ciutat romana “Tarraco”.
Vale!
Salve!!!
Moltes felicitats per l’article Pau.
Respecte a la sortida a Tarragona, és la que més m’ha agradat de totes les sortides que he fet de llatí, perquè considero que és el més complet, és a dir, on més restes antigues podem trobar i veure en una mateixa ciutat. És sorprenent en molts aspectes i admirable que encara puguem veure en primera persona els jaciments on hi van viure els romans.
La meva part preferida va ser sens dubte el museu, perquè va ser el lloc on potser s’hi engloben més coses generalment (figures, objectes, pintures…). Però en general totes les coses que vam veure em van agradar molt i un s’ho passa molt bé quan s’endinsa en aquest món antic on la cultura i la manera de viure dels habitants d’aquell moment són completament diferents a les condicions que vivim nosaltres avui dia.
En resum, una molt bona experiència.
Vale!
¡Salvete!
Companys i companyes, moltes gràcies pels vostres comentaris tan positius sobre la feina que la Cristina, l’Alba i jo vam compartir en la sortida a Tarraco. Podem comprovar que, quan s’uneixen esforços, els resultats són sempre molt i molt bons. També m’agradaria dir-hi la meva, a propòsit de la visita a la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Un dels punts del recorregut que més em va interessar va ser el de l’aqüeducte de Ferreres. L’havia visitat abans amb la meva família i, com que passem les vacances ben a prop, havia tingut l’oportunitat de comprovar que, per una altra banda del terreny, discorria una canalització d’aigua que devia arribar a la ciutat de Tarraco, però de la qual no en quedaven gaires restes, només unes petites torres escampades enmig dels camps. Després de cercar informació sobre aquest punt, us puc dir que són els últims vestigis de l’aqüeducte del Gaià, que també abastia d’aigua la ciutat. La construcció va quedar molt malmesa amb el pas del temps, però, en el segle XVIII, l’arquebisbe de Tarragona Joaquín de Santiyán va projectar la construcció d’un aqüeducte que, en part del seu recorregut, seguia el traçat del romà. Les torres que es veuen escampades entre els conreus són pous de ventilació per mantenir la pressió de l’aigua dins la mina i se’n diuen respiralls. Sovint els puc veure quan vaig amb cotxe, amb els meus pares, des de Tarragona fins a Vilabella. En fi, ja veieu que Tarraco mai no deixa de donar-nos lliçons sobre les innombrables obres de tota mena que hi van dur a terme els nostres predecessors romans.
¡Salvete!
Un treball molt ben fet. Amb moltes ganes de anar a Tarraco i veure aquesta meravellosa ciutat amb tanta cultura del nostres antepassats i gracies ales recomanacions i indicacions dels meus companys de quart i batxillerat podre tindre com una guia per anar per la antiga Tarraco.
Aixo esta molt bé, lo del amfiteatre es lo que mas me a agradat es impresionant que en un lloc com el de la foto aquesta lluitaven casi tots els dias gladiador, animals etc… el pont del petroli tambe esta molt bè.
primer de tot , tot esta molt be , peró lo que mes m’ ha agradat a sigut lo del aqueducte , la sensació que han tingut el nois de poder haver passat per sobre , m’ha agradaria poder fer-lo, ja que veig que es molt interesant el us, han fet una foto magnifica d’ell . Després la ciutat de Tarragona , mai i he nat , peró es veu molt bonica he interesant .
Tarraco quina ciutat més meravellosa! , aquest text es com una guia dels llocs més meravellosos de la ciutat, l’amfiteatre on si feien les llites de gladiadors es molt xulo.
Jo personalment ja havia estat a Tarraco , però no havia visitat ni el museu ni l’aqueducte , i en aquest text he pogut apreciar com es visualment i algunes escultures en el cas del museu.
L’aqueducte de Ferreres trobo que es una altra genialitat de l’arquitectura romana.
Finalment valoro aquest text positivament, ja que qui no hagi pogut amar mai, et pots fer una idea.
Molt bon treball!! Les imatges i el text son una passada. M’ha agradat molt la gran redacció que heu fet sobre l’amfiteatre i aquesta broma que va fer el vostre company.
Es un treball molt bo i molt ben redactat, deu haver sigut una passada anar allà a veure i a aprendre més coses sobre els romans a Tarraco.
Bon treball sobre la visita a Tarraco. El text està molt ben escrit per a que tothom el pugui entendre. Explica tots els llocs on van anar amb el seus detalls o el que van veure. Enhorabona
Molt bon treball fet per aquests alumnes que han fet la feina.Tarraco te zones super boniques,la imatge de l’amfiteatre es super guai igual que la visita al museu que te unes escultures precioses.Pero a mi personalmen lo que mes m’agradat d’aquest treball es un comentari que posa que la infantesa es un arai perdut i que sempre ens fixem amb les joguines que em abandonat pero el millor moment el de la frase”todo pasa i todo queda”En definitiva un treball molt hermos per les seves imatges i per el treball fet d’aquests alumnes
M’ha agradat el fet de que els autors han explicat el seu trajecte, que primer anaven a l’aqüeducte que transportava l’aigua desde el riu Gaià que continuaven anant al amfiteatre, etc.
També m’ha agradat que expliquen les bromes que feien ja que li dona una mica de humor i llegint-lo son aconteciments que et fan gracia, remarco que el tema que mes m’agradat es el del museu i la explicació de l’autor.
M’agrada molt veure com els nois i noies de tercer teniu prou sensibilitat per apreciar les citacions literàries (Martí), o us fixeu en el que aporta en un moment donat la referència a una anècdota graciosa com la de l’amfiteatre i les bèsties.
Us puc assegurar, als que us heu fixat en l’experiència que suposa passar per sobre de l’aqüeducte, que val la pena fer-ho. No apte per als que pateixen vertigen.
Biel, si aquesta tasca et serveix per aprofundir més en la propera visita a Tarragona, perfecte!
Franco, està bé que donis també detalls de contingut, com el nom del riu des d’on arribava l’aigua a Tàrraco.
Salve!
Ja va ser la segunda vegada que vaig anar a Tarraco i em va agradar molt.
El que més em va agradar d’aquesta havia sigut el aqüeducte ja que m’interessava molt veure alguna vegada un i sobretot passejar per ell, ja que així he pogut entendre millor com passava l’aigua. I la resta d’excursió em va semblar molt interessant.
I no m’importaria anar una altra vegada.
Molt bon article i amb molt bones fotografies! 🙂
Vale!
Pingback: Trip to Tarraco | GEPsters
Pingback: La petjada romana al Camp de Tarragona | De itinere
Que bona feina va fer els companys d’altres anys, está tot molt bé explicat, ells van poder disfrutar d’aquell lloc, a mi m’agradaria poder-hi anar. Lo que més m’agrada és l’aqüeducte, en cara que les altres coses estan molt bé.Els anfiteatres son molt impressionants i desde primera vista segur que esta molt millor.
És una feina espectacular, m’ha agradat molt el pont del diable, però el que m’ha cridat més l’atenció és l’amfiteatre, un lloc impressionant. M’imagino tots els combats de gladiadors, però els combats de feres va ser el que m’hagués agradat veure. Estic 100% segur que Tarragona és un lloc extremadament espectacular i molt interessant.
Heu fet un treball molt be elaborat, la part que mes m’ha agradat a sigut on expliqueu la part dels . Estan molt be elaborats expressen moltes coses a la vegada, ja sigui tristesa o alegria.
Una altre part que m’ha agradat molt a sigut sobre les creences que tenen el romans sobre el més enllà, i les seves creences sobre el pactes am els deus.
A sigut un treball maravillos!!!
Es impressionant el treball que heu fet es mlt complet m’ha agradat sobretot la part de el l’amfiteatre. És impressionant com tenim al abast coses tan importants de l’historia romana Estar en el Pont del Diable es molt impressionant i pensar que fa milers d’any corria l’aigua per allá. M’agradaria estar alla deu ser impresionant.
Tarraco quina gran ciutat , surten els llocs més meravellós de la ciutat,l’amfiteatre on si feien les lluites de gladiadors esta molt be imaginarte que fa molt de temps hi havia gladiadors lluitant per la seva vida. Jo mai no havia estat en Tarragona pero m agradat molt l aqueducte i les esqultures que hi ha en el museu .Finalment m agradat molt aquest text i tinc moltes ganes d anar.
Molt bona redacció i, tant la informació com les imatges i els ocasionals comentaris personals, estàn ben distribuïts; no hi ha massa lletra (no t’agòbia veure tantes paraules juntes) ni molt poc (i no dóna sensació d’escassetat).
L’altre punt és que els nois han fet una bona i exhausta feina, estudiant i preparant les diferents parts de la visita.
A mi m’ha servit per centrar-me més en l’antic món romà i entendre certs conceptes que encara no tenia gaire clar.
Penso que es un lloc molt interessant i molt maco. Es un gran treball molt ben fet i la explicació conjuntament amb les fotos està bastant bé.
Molt bon treball, ben organitzat , explicat , es veu interessant tots els llocs visitats , es veu que també ho han passat bé . Hem aprés coses noves i llocs on anar-hi .Treballa molt ben fet i amb gran esforç.
És tot molt interessant. L’aqüeducte és el que més m’ha cridat l’atenció.
La foto és molt xula i l’explicació está molt bé.
M’agradaria anar-hi, tot i que, moltes vegades he vist el pont del diable desde l’autopista, hem sembla una imatge molt bonica de recordar.
M’agradaria pasar algun cop sobre un aqüeducte.
M’ha agradat molt l’amfiteatre també. La imatge de l’amfiteatre está molt bé i l’explicació també.
Jo si que he estat a Tarragona i per mi és una ciutat molt maca, aquí surten els llocs mes bonics d’allà, es veu l’amfiteatre, on és feien les lluites de gladiadors, també trobem el pont del diable on fa molts anys corria aigua per allà. És una ciutat que no està gaire lluny i seria molt interessant visitala la gent que encara no ho ha fet.
Hola.
Mai he visitat la Tarragona romana. Però el que més m’ha cridat l’atenció, ha sigut l’aqüaducte, que per molt que en vegi, sempre em quedo impressionada de com el podien fer i com se’ls hi va ocorrer, com les escultures, estan molt ben fetes. El que també m’ha soprès és l’amfiteatre al costat del mar, mai n’havia vist un situat a la costa.
Salve!!
Jo personalment he estat en aquesta ciutat tant inexplorada com és Tarragona i les seves increïbles restes romanes. Jo vaig tenir la ocasió de disfrutar d’una visita guiada, i el guia ens ho va explicar tot amb pèls i senyals. Vam poder veure un mapa aeri i una reconstrucció romana de la ciutat. A mi personalment el que més em va agradar van ser els espais d’oci com el petit circ, les restes d’un petit teatre i l’amfiteatre. I era tant maca que el propi emperador August va passar part dels seus anys, estiuejant i descansant a Tarraco. En uns quants anys es va convertir en una de les primeres ciutats d’Hispània, i els seus habitants van arribar a pujar fins als 40.000, i la seva gent es dedicava al vi i a la pesca que a traves del gran port enviaven a tot l’imperi.
Vale!
Jo vaig anar a aquesta sortida a Tarraco, actualment Tarragona, i vaig veure tot allò, va ser una sortida molt bona. Vam sortir molt d’hora al matí i vam tornar a les sis de la tarda. Hi han molts moments que em van agradar: quan vam passar per l’aqüeducte, tenia vistes impressionants; quan vam anar al museu, els bustos i mosaics romans eren increïbles; quan vam pujar a la Torre del Pretori, tot i que pujar per les seves escales va ser difícil les vistes van ser genials.
Trobo que aquest article és molt interessant, és com una guia del mon clàssic a Tarraco, on està cada monument, tots aquests racons que encara perduren en aquesta ciutat. Quan estava en el meu antic institut vam fer una sortida a Tarraco, no recordo gaire però el que recordo més va ser quan vaig entrar per primer com a l’amfiteatre, era enorme, vam estar molt poc temps allà peró vam porguer visitar altres llocs com per exemple el museu arqueològic, vaig poguer observar totes aquestes escultures romanes conservades amb tan bon estat, era com si ara encara perduressin tots aquests personatges clàssics en l’actualitat, va ser una molt bona experiència, per aixó gràcies a aquest article he pogut recordar aquesta sortida.
Bon dia !
M’ha agradat molt aquest article ja que Tarraco es impresionant i m’agradaria anar-hi amb l’institut o amb la meva familia. Les seves construccions són impresionants, sobretot l’amfiteatre, que vam parlar d’ell a clase (se solien representar lluites entre gladiadors; lluites entre feres o la seva cacera), aixó forma part de l’ocí d’aquella época. També una de les coses que més m’agrada d’aquest article és la bona selección de les imatges ja que totes són molt boniques.
Hola a tots .
Del que m’he adonat estudiant cultura clàssica aquest curs és que la nostra societat està carregada de calcs grecoromans , com per exemple, abans estava el circ o l’amfiteatre per congregar moltíssimes persones i ara és el futbol .
Jo sóc de fer-me moltes preguntes però se m’ha ocorregut una de boníssima : com poden fer els aqüeductes els romans i que encara es conservin tant sense canviar ni un mil·lilitre ? i això ho faig amb l’amfiteatre i el circ.
Si us dic la veritat mai he estat a Tàrraco però al veure aquestes imatges té molt bona pinta , hi aniré segur sigui quan sigui.
M’enrecordo que em van explicar a PRIMÀRIA per a què servien els aqüeductes i servien per transportar aigua potable o alguna cosa així .
Nois i noies, veig que en general us continua fent mandra llegir les indicacions que us deixo al moodle, perquè no heu dirigit el comentari per on us indicava.
No obstant, m’agrada, Biel, que hagis aprofitat la teva experiència i donat informacions apreses en la teva visita guiada. També em sembla bé, Maria, que et facis preguntes. La humanitat evoluciona gràcies a la recerca de respostes per a les preguntes.
Primerament fa referéncia al amfiteatre de Tarragona, un edifici construit cap a la segona meitat del segle l i reformat l’any 221. Tenia capacitat per a 14.000 espectadors i l’any 2000 va ser declarat Patrimoni de la Himanitat per la UNESCO. En aquest amfiteatre es realitzaven lluites de gladiadors i lluites de besties i feres, també anomenades “venatio” en llatí.
També parla del circ de Tarragona va ser contruit entorn a l’any 73aC amb una capacitat de 20.000 espectadors. Hi ha algunes parts que es mantenen en un excepcional estat de conservació. En aquest circ es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues(carros tirats per dos cavalls) i quàdrigues (carros tirats per quatre cavalls).
Cal afegir que jo no he tingut el plaer d’estar en aquesta ciutat amb finalitat turística, peró m’agradaria anar-hi en un futur i poder apreciar aquests magnífics edificis en persona ja que tenim la gran sort de que estan relativament a prop.
És un article prou interessant, es nota que heu posat interès en el, és un lloc molt maco i m’agradaria anar en una excursió quant acabem aquest 2n trimestre!
M’agradat molt aquest treball perque de alguna manera als altres compañs ans donen informacio del mon que ens envolta
Aquesta és una de les visites més interessants de Catalunya, jo per sort he pogut estar i puc asegurar que és un lloc molt entretingut, un lloc on pots reviure grans moments d’aquella Tarragona antiga, és un lloc molt interessant de veure, encara i així amb aquest article pots sapiguer bastant sobre la seva visita, molt bon treball i ben exposat.
Bon treball sobre la visita a Tarraco. Trobo que aquest article es molt interessant, i esta explicat totes les coses molt bé i penso que es un lloc molt interessant.
Aquest article m’ha semblat interessant, ja que t’explica com era Tarraco, el seu poble i els seus costums.
L’itinerari m’ha agradat perquè els llocs que han visitat són molt bonics, i les explicacions eren molt clares.
Combinen la part didàctica de Tarraco amb la part més divertida. Apart de narrar el viatge també inclouen paraules en llatí i frases fetes, com per exemple panem et circenses o cavea.
A mi el que més m’ha sorprès de l’article es la relació de Juli Cesar amb Tarraco, a l’article diuen que li va donar nom a la ciutat i que va començar la transformació urbanística d’aquesta.
Tinc moltes ganes d’anar i veure-ho tot!
Bon treball sobre la visita a Tarragona. Trobo que aquest article es molt interessant, i esta explicat totes les coses molt bé i penso que es molt interessant.
El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut els bustos, encara que no sé molt d’aquest tema.
L’itinerari té unes imatges de Tarraco molt maques i felicito com han explicat el petit viatge que han fet.
En un futur espero tenir la sort d’anar-hi i visitar la preciosa ciutat influenciada pels romans.
Els bustos i escultures del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona són boniques com bé diu el text (ja que jo he anat), però els Romans tenien molta concentració per la mort i el més enllà, tant que hi van arribar a crear catacumbes de fins i tot 15 pisos descendents de 20 metres de profunditats amb llocs més pobres que només son “tumbes” normals i corrents a grans llocs que hi llassen molts familiars
És un trball molt elavorat i ben fet, però en la meva opinió hi ha moltes parts que es poden resumir per no resultar pesades, una cosa que podria ajudar al treball sería posar la traducció al costat de les paraules que estan en llatí.
Pero es un treball molt bo i molt útil.
Per a mi aquest text m´ha sigut una font de experiència, ja que fer una presentació d´això sense saber el lloc del que parlaràs no és gaire fàcil, perquè pot ser que no surti informació, etc.
Però lo que es el contingut està ben formulat, per mi seria un 9,5, i, lo que més m´ha cridat la atenció ha sigut l´amfiteatre, i m´ha fet gràcia els comentaris que feien els seus companys, i les bromes que deien.
Jo mai he anat a “Tarraco”, però per aquesta magnífica presentació, m´ha fet imaginar-me com era l´antiga Tarragona. I espero que tinguin sort en la vida, gràcies.
Jo crec que “Tarraco” és una de les ciutats més boniques i interessants de tota Catalunya. M’ha agradat molt l’article. El text està molt ben redactat. Encara que jo hi he estat a “Tarraco”, amb aquest text he aprés coses noves que no sabia.
Un detall que m’ha agradat de l’article es que esta tot molt ben ordenat i tot molt ben destacat. A mi el que més m’agrada de “Tarraco” és el museu on hi han la majoria de restes romanes.
També m’han agradat molt les fotografies estan molt ben fetes.
Trobo que es un gran article, ja que explica de forma molt general però, a la vegada completa la visita dels nostres companys a la seva aventura per la ciutat de “Tarraco”. M’ha agradat la manera en la que esta ordenat el text ja que esta escrit a mida que va passant el dia. I he trobat molt divertit que en el text apareguessin anècdotes sobre la seva visita. Les fotografies son precioses i a la vegada ajuden a reforçar el text.
Mes endavant també m’agradaria fer aquesta mateixa visita.
Per a mi aquest text m´ha sigut una font de experiència, ja que fer una presentació d´això sense saber el lloc del que parlaràs no és gaire fàcil, perquè pot ser que no surti informació, etc.
Però lo que es el contingut està ben formulat, per mi seria un 9,5, i, lo que més m´ha cridat la atenció ha sigut l´amfiteatre, i m´ha fet gràcia els comentaris que feien els seus companys, i les bromes que deien.
Jo mai he anat a Tarragona, però per aquesta magnífica presentació, m´ha fet imaginar-me com era l´antiga Tarragona. I espero que tinguin sort en la vida, gràcies.
M’ha cridat molt l’atenció el bustos i les escultures del Museu.
A l’hora de llegir aquest text se m’ha fet molt fàcil imaginar-me com és tot el paisatge. Els sentiments o emocions que pot portar aquell entorn. M’he quedat amb les ganes de seguir els mateixos passos que vosaltres alhora d’aquesta excursió.
Molt bé, el que més m’ha agradat a sigut el amfiteatre es sorprenent que hagin lluitat gladiadors en aquest lloc, també la broma que ha fet el teu company, t’ho explica tot molt bé i també les fotos estan molt bé, també m’ha agradat que es posi paraules en llati, es sorprenent els aqüeductes que recorri el aigua per tants quilometres, el paisatge tindria que ser molt bonic, també esta molt bé que expliquis com t’havies sentit quan has vist els bustos, a mi m’agradaria molt anar ha tarraco molt bon treball!!!!
Salve!
La ciutat de Tarraco (Tarragona) Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, és l’únic jaciment arqueològic romà que hem estudiat fins ara que tenia el títol de colònia, els dos altres jaciments, Municipium Emporiae i Municipium Ilerda, actual Sant Martí d’Empúries i Lleida respectivament, tenien el títol de municipium, inferior al de colònia ja que els ciutadans d’aquestes ciutats no eren considerats ciutadans de Roma.
Tarraco i Empuriae es van fundar l’any 218 a.C en plena campanya bèl.lica de Roma contra Cartago, els romans van entendre la importància d’establir-se a la península ibèrica per protegir-se de l’atac dels cartaginesos. Ilerda va ser fundada com a municipi al segle I a.C tot i que al segle II a.C ja tenim constància de la presència dels romans.
Tarraco és la ciutat més important de les tres, com a mostra d’això ens podem basar en les dimensions dels perímetres dels jaciments, en el nombre d’edificis públics com per exemple els forum, Empuriae té només un, d’Ilerda no sabem on es trobava peró com a ciutat romana que era,suposem que si que tenia i Tarraco tenia dos forum, un com a ciutat i un altre com a capital de la Hispania Citerior o Tarraconensis.
Perquè Tarraco i no Empuriae?
La raó principal d’aquesta elecció és el lloc on es situen els dos jaciments, Tarraco es troba al costat de la via augusta i Empuriae no. La facilitat de Tarraco per tenir un port natural i el terreny escarpat de la costa del voltant d’Empuriae van ser un altre factor decisiu.
SALVE!
Tant Tarragona, Lleida com Empúries van ser ciutats importants a l’època romana, no al mateix grau, però tenen gran importància a la nostra historia actualment. Per començar parlarem d’ Emporiae (Empúries), era una colònia grega fundada cap al 600 a.C.,a través de la qual els romans arriben a Catalunya durant el s. II a.C.,van instal•lar un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, amb la finalitat de controlar el port i el territori. En canvi Tàrraco( Tarragona) a finals de l’any 218 aC, durant la batalla que va tenir lloc a Cesse entre cartaginesos i romans en la Segona Guerra Púnica, Gneu Corneli Escipió amb la intenció de tallar el pas als cartaginesos va ocupar un turó on hi havia el poblat iber. El primer campament militar va ser Tàrraco.. Per últim, Ilerda (Lleida)té els seus inicis al segle II a.C., però la fundació de la ciutat s’ha de situar a l’inici del segle I a.C. . Els ilergets (poble íber) es van resistir a la invasió.Els romans tenien interés en aquesta ciutat ja que estava en un lloc privilegiat. Tarragona era una colonia, tenien tots els drets i deures d’un ciutadà romà , Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. i Ilerda i Emporiae eren municipium que a diferència dels habitants de la colònia, no eren completament romans i això era vist negativament, perquè no ser romà tenia molts desavantatges. El nom Ilerda prové d’iltirda la ciutat ibera que hi havia abans. Emporiae prové d’Empòrion la ciutat grega que hi havia. Es diu Emporiae en plural ja que hi habien dos parts de la ciutat, es a dir, hi havia abans la neàpolis i la paleàpolis. Tàrraco prové del poble preromà , no es va canviar el nom quan es van establir els romans. Pel que fa a d’urbanisme Emporiae va ser projectada ex nouo seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes, a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers : cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i es va començar a aixecar el fòrum,ocupa quatre illes i s’articula en dues parts divides per un decumanus. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud.Un mur separa el recinte emmurallat en dues parts. Hi havia un temple , del qual només es veu el podium i devia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter,Juno i Minerva). Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques,només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat.
Tàrraco no seguia aquesta estructura típica de fundacions romanes (dos carrers principals en creu orientats en direcció est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo Maximus)La planta d’una ciutat es completava amb el fòrum, una gran plaça situada normalment al mig de la ciutat, a l’encreuament del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus. Com a defenses la ciutat s’envoltava amb muralles ) .A causa del difícil relleu del seu emplaçament ja que estava construïda en el vessant d’un turó. Hi havia un circ , es va edificar el fòrum provincial i el fòrum de la colònia situat en l’extrem sud-oest de la ciutat, en comptes d’ocupar un espai més central com era costum. A diferència d’Ilerda i Emporiae, Tàrraco tenia dos fòrums. Els carrers feien un fort pendent i disposaven de clavegueres . El port, el el teatre i l’amfiteatre quedaven fora muralla (extra muros) i disposaven de tres aqüeductes que proveïen d’aigua la ciutat. A Ilerda la muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l’antic curs dels rius Segre i Noguerola. La difícil topografia del nucli urbà fa que ,com Tàrraco, la seva estructura quedi allunyada dels cànons de les fundacions romanes. A l’extrem est de la ciutat devia haver la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus, en la qual s’alçaven unes grans termes públiques . El fòrum estaria situat, cap a l’altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic. Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d’algun altre carrer.
Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l’inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d’Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d’un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l’actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d’hivernada dels exèrcits romans d’Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió el jove. El campament militar es va situar dalt del turó que dominaria la futura àrea de la ciutat i s’envoltaria d’una sòlida muralla.
Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l’extensió del poder romà sobre la península Ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l’Ebre i a les illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta castellana. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics, ahora que esdevenia el centre d’un territori colonitzat per mitjà de uillae i conreat intensivament (vinya, olivera i horta).
En cambi els romans arriben a Catalunya a través d’Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C., que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. Més endavant, durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. D’aquest campament militar en queden restes del pretori al nord del fòrum: murs, paviment, grans cisternes i sitges.
A principis del s. I a.C. el campament militar del costat d’Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjan segle I a.C. va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar i després, en un moment desconegut durant el període que va des de Cèsar fins a August, va ascendir a la categoria de municipium. Paral·lelament les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d’aquell moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i l’antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia.
La ciutat d’Empúries va ser projectada ex nouo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l’única conservada. Tanmateix un element misteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts.
En cambi Ilerda Almenys des d’època romana, es l’emplaçament estratègic i les possibilitats defensives de l’actual Lleida. Aixó la va fer propícia a ser la capitat d’un ampli territori: situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià. Malgrat això queda obscur el paper que tenia en el món ibèric, quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets. La posició privilegiada de Lleida i la identificació amb el topònim llatí d’Ilerda han dut persistentment els historiadors a situar la Iltirta que apareix com a capital dels ilergets en les monedes ibèriques en el turó de la Seu Vella. Tanmateix, constatada la manca d’estructures ibèriques al llarg de totes les recerques arqueològiques al turó de la Seu, s’ha de posar en dubte aquesta identificació, i cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romana ex nouo. Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s’ha de situar a l’inici del segle I a.C. A l’època d’August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada. Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum) de Cesaraugusta, l’actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i l’interior de la península.
La informació, segons el meu paré està molt ben argumentada i molt interessant. Encara que coneguis Tarragona i el seu passat, aquest article et pot servir per entendre-la millor. Molt bones imatges, sobretot, m’ha agrada’t molt l’aqüeducte. Em sorprèn que avui en dia encara es mantingui bé l’amfiteatre.
Segur que s’ho van passar molt bé i van aprendre molt aquell dia!
M’ha agradat molt la part en la que estàveu en l’amfiteatre, si que em sembla interessant estar allà per coses que van passar, com les lluites. També m’ha agradat quan t’has preguntat allò de que dirien els bustos si tinguessin vida. Quant més llegia, més ganes tenia de llegir, aquest article m’ha interessat molt, gràcies! Molt bona feina.
Aquests companys d’altres anys han fet un treball increible, ja que els que no hi poden acudir tenen molt ben resumida l’informació de Tarragona.
Jo hi he estat i es un lloc que crida molt l’atenció, sobretot si t’agrada l’historia de roma.
M’agradaria moltíssim tornar a anar-hi va ser una experiencia inolvidable ja que em va fer pensar en els avanpassats. L’aquaducte és el que més amb va agradar perquè crida molt l’atenció, desde la foto no sembla molt llarg però a l’hora de estar allà es molt molt llarg.
L’anfiteatre també crida molt l’atenció perquè t’imagines les batalles i tot el que feien allà.
Molt bon treball!
Aquest article m’ha semblat molt interessant per una part està molt bé construït i per un altre part jo no he anat a ”Tarraco”. Gràcies això tinc més informació sobre aquesta ciutat. M’ha agradat molt veure l’amfiteatre en la foto des de aquella perspectiva, també m’ha fet molta gràcies la broma del teu company de 2n de Batxillerat i lo de imaginar-se les lluites de gladiadors, quina passada!!
Espero anar allà i veure-ho amb els meus propis ulls.
Aquest article m’ha semblat interessant, ja que t’explica com era Tarraco, el seu poble i els seus costums.
L’itinerari m’ha agradat perquè els llocs que han visitat són molt bonics, i les explicacions eren molt clares.
Combinen la part didàctica de Tarraco amb la part més divertida. Apart de narrar el viatge també inclouen paraules en llatí i frases fetes, com per exemple panem et circenses o cavea.
A mi el que més m’ha sorprès de l’article es la relació de Juli Cesar amb Tarraco, a l’article diuen que li va donar nom a la ciutat i que va començar la transformació urbanística d’aquesta.
Jo a 5’e vaig visitar Tarraco, vaig visitar l’aqüeducte on ens van explicar per a que servia, també vaig visitar l’amfiteatre on molts també ens vam imaginar que érem gladiadors, per ultim vam visitar el circ on no ens van explicar gaire cosa així que això m’ha proporcionat molta informació. El museu no el vam visitar gaire i tampoc recordo gaire però no sabia que parlaven sobre deus com Júpiter.
Aquest treball m’ha semblat molt bo i entretingut, encara que els textos són llargs la informació no es fa pesada a la lectura i ajuda a tenir més informació sobre tots els aspectes d’entreteniment que tenien en aquella època com l’amfiteatre o el circ.
Molt bona feina m’ha agradat molt las fotos i el article està perfecte, m’ha semblat interessant, ja que t’explica com era Tàrraco, el seu poble i els seus costums. Les seves construccions són impressionants, sobretot l’amfiteatre, també m’ha interessant la visita al museu que am fet… Té unes escultures precioses i es fascinant que encara conserven aquestes escultures.
Felicitats!!
M’ha semblat un excel·lent treball ja que la informació està molt ben gestionada i és molt interessant per al lector, sobre tot perquè també hi ha imatges on està representat el que han explicat anteriorment i això ajuda a que no sigui pesat llegir-ho. Recomano molt llegir-ho ja que aprens molt sobre la Tarragona Romana. M’agradaria anar-hi ja que m’estic imaginant tot i deu ser molt maco visitar-ho, espero fer-ho pròximament amb la meva família.
Molt bon article, m’agrada molt les il·lustracions i com està redactat el article i que poseu frases o paraules en llati m’ha semblat molt bona idea.
El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’aqüeducte, es sorprenen que estigui tan bé conservat.
També m’ha agradat la visió que hi havia des de la Torre del Pretori i el fet de poder veure com era Tarraco fa molts anys.
Salve!
Enhorabona per aquest article, m’ha semblat bastant interessant la forma en la qual està estructurat, es molt còmode de buscar-ho tot i sobre tot les il·lustracions i els enllaços posats.
Nosaltres aquest any repetirem la sortida i jo al menys estic bastant motivat, ja que hem sembla molt interessant el visitar llocs així.
El nostre grup farà la recerca/explicació de Circ i de l’Amfiteatre, son dos monuments que fan goig a la vista i molt ben fets, espero que la sortida ens agradi tant com us va agradar a vosaltres.
És un article molt interessant, ilustra prou bé com seria la nostra propera excursió en aquesta magnífica ciutat. Està ben redactat i manté l’interès del lector, ja que sembla un text d’un caràcter més familiar i els anècdotes em semblen molt divertits.
És sorprenent veure com de bé estan conservades estàtues o monuments que tenen segles de vida i que puguem apreciar-los tal i com eren abans.
Estic impacient per veure totes aquestes meravelles que ens ha deixat la història i aquest article ens ha proporcionat informació per al nostre propi treball, ja que la informació que hi apareix és la necessària per conèixer una mica la millor part de Tàrraco.
Fa uns anys vaig anar amb l’escola de primària i sí que és cert que és al·lucinant estar allà present.
Des del cim de la Torre del Petrori es veien unes vistes precioses. Si no recordo malament, des de la Torre es podia veure l’amfiteatre, i al costat hi havia situat una mena de cementiri.
Tinc ganes de tornar a anar-hi perquè crec que és una experiència única això d’estar en un lloc on fa molts anys vivien i que els edificis i el terra sigui més o menys igual al que hi havia abans.
Em semblen bones il·lustracions i totes estan explicades, fet important.
Aquest article m’ha semblat força interessant perque ens va fent un tour pels llocs més significatius, històrics i culturals de Tarragona, a més de ser dinàmic i entretingut per comentaris i valoracions personals que es van afegir que fa que aquest sigui més subjectiu.
Mai he estat en aquesta ciutat però, el que explica m’ha causat inquietut i ganes de visitar-la.
El que més m’ha impressionat és l’amfiteatre i la influència de la religió cristiana sobre ell. A més de les impressionants vistes que ens ha proporcionat la fotografía de la Torre del Pretori.
Per acabar, he d’afegir que m’han agradat les comparacions que s’anaven entre els temps romans i l’actualitat com: cada grup defensava un competidor. Les curses romanes de cavalls em recorden els moderns esports de masses, com ara el futbol.
Aquesta és una de les visites més interessants de Catalunya, jo per sort he pogut estar i puc asegurar que és un lloc molt entretingut, un lloc on pots reviure grans moments d’aquella Tarragona antiga, és un lloc molt interessant de veure, encara i així amb aquest article pots sapiguer bastant sobre la seva visita, molt bon treball i ben exposat. Una de les parts que més m’interessa a mi és la part de l’amfiteatre, es un lloc molt bonic i un dels que més m’interessa la seva història, m’agradaria seguir treballant aquests temes durant aquest curs.
M’ha agrada’t molt aquest article ja que trobo que es molt complert, i les imatges junt amb el text son molt interessant i se’t fa més amè si hi han imatges i així també et pots fer una idea d’algunes coses que diu i alguns noms de coses que no saps però les representa en la imatge.
Jo he tingut la sort d’estar a Tarragona però mai he vist el amfiteatre, només en fotos.
Trobo que es molt interessant aquesta ciutat ja que té moltes restes romàniques i el casc antic és molt bonic.
Crec que m’agradar’a molt aquesta sortida.
Aquest treball està molt be elaborat, la part que mes m’ha agradat a sigut on expliqueu la part dels . Estan molt be elaborats expressen moltes coses a la vegada, tristesa, alegria ect…
Una altre part que m’ha agradat molt a sigut sobre les creences que tenen el romans sobre el més enllà, i les seves creences sobre el pactes amb els deus.
Bon treball!!!!
Salve!
La veritat es que tal i com està explicada la sortida en aquest article fa que tingui més ganes d’anar i veure tots els monuments romans, ja que ens podrem imaginar com era passejar pels carrers de l’antiga Tarragona. Jo ja he estat uns quants cops ha Tarragona però sincerament no recordo gaires monuments. Així que em fa curiositat anar i poder veure’ls en persona i no en llibres o enciclopèdies.
Pel que fica al nostre dossier i amb l’explicació de l’article puc veure que la ruta que nosaltres farem serà pràcticament igual que la de fa uns anys.
Sobretot tinc molta curiositat en veure el circ i l’amfiteatre en mides reals, segur que impressiona molt.
Vale!
L’article em sembla molt interessant ja que puc saber les vivències d’altres persones a una sortida a la qual tinc moltes ganes d’assistir, quan estigui a la sortida poder recordar el que ha viscut una altra persona i els llocs que ha visitat i comparar la meva perspectiva amb la seva.
Espero que el dia de la visita a Tarragona faci bon temps i pugui visitar tots els llocs i conèixer les seves històries.
Una cosa que m’intriga molt es pensar que estic en un lloc molt antic on podria haver estat perfectament una altra noia de la meva edat i que veia el món desde un punt de vista semblant al meu , l’admiració per aquelles construccions i les activitats que es practicaven dins de l’amfiteatre per exemple.
Salve!
Tarraco hem sembla una ciutat molt bonica. També hem sembla que el recorregut es molt interessant ja que passa per tots els llocs interessants que ens van deixar el romans.
El que mes m’agrada a sigut l’amfiteatre i l’aqüeducte ja que hem semblen construccions impressionants.
L’article esta molt be explicat, amb una estructura ben feta i es fàcil de llegir per a el lector. Les fotos també hem semblen força bones.
Jo crec que Tarraco és una de les ciutats més antigues i importants de l’Imperi Romà. M’ha agradat molt l’article. El text està ben redactat. Encara que jo ja hi he estat a Tarraco, amb aquest article he aprés coses que no sabia.
Una part que m’ha agradat de l’article es que està tot ben ordenat i molt ben destacat. A mi el que més m’agrada de Tarraco és l’amfiteatre crec que és una de les relíquies més importants.
En general l’article està molt ben redactat i m’ha agradat molt.
Salve!
M’ha agradat molt l’article sobre l’excursió i visita a la Tarragona romana perquè podem agafar una idea de que farem quan nosaltres anem. Però hi ha unes quantes diferències. Ells van visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i allà van veure un vídeo sobre Tàrraco, les restes de la muralla romana, documents, les restes del temple de Júpiter, relleus, objectes d’ús quotidià, etc. I tot seguit van visitar la Volta del Pallol, i nosaltres no anirem a cap dels dos llocs, tot i que estaria bé. Nosaltres en canvi veurem la Torre dels Escipions abans d’arribar a Badalona.
Salve!
Aquest article m’ha agradat molt. Està ben estructurat, es llegeix amb facilitat i les imatges són molt maques. El que més m’ha cridat l’atenció han sigut les imatges dels bustos i els comentaris que hi donava.
Aquest any anem a Tarragona i tinc moltes ganes d’anar després d’haver llegit aquest article! M’agradaria passar per sobre de l’aqüeducte. Déu ser una experiència única.
Vale!
Salve!
Aquest article m’ha semblat al·lucinant,és un article que capta l’interès del lector, per les fotos que hi apareixen sembla una ciutat bonica i estar-hi amb els companys pot ser molt divertit. l’excursió pinta bé i tinc ganes de veure tot allò perquè mai hi ha estat.
Esta bé poder llegir aquest article i saber on anirem i que podrem veure i també poder llegir les opinions de l’altre gent, així poder intuí si serà una sortida emocionant o una sortida aburrida.
Salve!
Les diferències entre la sortida a Tarragona d’aquests alumnes i la nostra són: ells van començar l’excursió visitant l’aqüeducte igual que ho farem nosaltres; desprès van anar a l’amfiteatre, en canvi nosaltres farem un recorregut pel passeig arqueològic de la muralla que ells no van fer i l’amfiteatre el visitarem per la tarda; desprès van visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, però nosaltres no anirem a cap museu; desprès van visitar la Volta del Pallol, però nosaltres tampoc visitarem aquest lloc; també van visitar el pretori i un circ, on també anirem nosaltres; i finalment ells van fer un passeig per la capital de la Tarraconensis, que nosaltres també farem. Nosaltres, en canvi, visitarem la Torre dels Escipions cosa que ells no varen fer.
Em sembla una excursió bastant completa en la que passarem el dia visitant llocs nous als quals no haviem estat abans relacionats amb el que estem estudiant.
Vale!
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant perquè podem visitar tarraco i veure totes les coses antigues que hi havia abans, com funcionaven els romans i els grecs.
Les diferències que he trobat han sigut que ells van visitar el museu nacional arqueòlogic i nosaltres no ho visitarem.
Tambè van anar a la volta del pallol i nosaltres no hi anirem.
Nosaltres anirem a la torre dels escipions i ells no.
vale!
Salve!
Els nois i noies de 4t hi anirem aquest any, i trobo que aquest article ens pot servir molt per entendre millor el que ens expliquen, ja que tindrem coneixements previs sobre el tema.
He pogut apreciar diferents expressions i llatinismes, ja que estaven en cursiva. Alguns ja sabia quins eren, sigui perquè ja els havia escoltat o perquè fa poc que els hem fet a Llatí o a Cultura Clàssica. Però n’hi ha hagut alguns com “venationes” , “iudi gladiatorii” o “aeterna ateas” que no havia escoltat mai i que ara podré utilitzar. També m’han semblat molt interessant les preguntes que s’ha fet l’escriptor sobre què pensarien els bustos si ens veiessin ara.
Per la meva part, em presento voluntària, si m’accepteu, a fer una part de l’exposició amb anglès. Com ja heu dit, fer l’exposició amb dos idiomes és important, i més si un d’aquests, com ja heu esmentat, és la “lingua franca” d’avui en dia.
Felicito al creador de l’article i a les noies que han fet el reportatge de fotos. L’article ha quedat molt bé!
Salve!
Aquest article m’ha semblat bastant interessant ja que dintre de uns dies nosaltres tindrem que anar d’excursió. em sembla que m’agradara bastant ja que es com anar fent un tour pels llocs com mes important per dir-ho així . I tots els jocs son o be històrics o be culturals.
La veritat es que no he anat mai a Tarragona per visitar aquest tipus de coses i em fa molta il·lusió. Pel que llegit alguns diuen que el mes destacat per a ells han sigut el bustos però a mi el que m’agrada mes es l’amfiteatre.
La primera diferència que he trobat del recorregut de fa 3 any a aquest es que ells van anar directament a l’aquaducte i nosaltres farem una parada a l’àrea de servei del Mèdol. Després ells van a visitar l’amfiteatre, i per nosaltres es una de les ultimes visites que farem.
Mes tard, van cap al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, a diferència de nosaltres, que no el visitarem, sinó que farem un passeig arqueològic de la muralla.
Finalment, l’últim lloc que van visitar va ser el Circ. Nosaltres el visitarem abans de dinar.
La volta del Pallol és un lloc que ells van anar a visitar però nosaltres no tindrem oportunitat.
L’últim lloc que nosaltres visitarem serà la Torre dels Escipions, ells no la van veure.
Algun cop de petita he estat a Tarragona per`no he vist cap dels lloc nomenats i considero que serà una experiència molt divertida en la que aprendrem moltes coses sobre els romans i Tarragona i el nostre passat. Tinc moltes ganes d’anar ja que m’he llegit el dossier i m’ha interessat molt l’amfiteatre.
Salve!
La primera diferència de la sortida nostre comparada amb la que van fer fa 3 anys es que després de visitar el aqüeducte nosaltres tenim pensat fer el passeig arqueològic de la muralla i ells van anar al amfiteatre, nosaltres també hi anirem però a les 3 de la tarda… Seguit del amfiteatre van anar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i nosaltres no el visitarem i anirem a visitar el Pretori i al Circ com van fer ells. Finalment van anar a la Volta del Pallol, nosaltres no hi anirem però visitarem la Torre dels Escipions.
M’ofereixo a durant la sortida fer fotos per després fer el reportatge fotogràfic.
Fa anys vaig anar amb l’escola a l’aqüeducte i em va semblar molt divertit tot i que no ens van explicar gaire cosa perquè crec recordar que era bastant petita però ens h vam passar molt bé perquè ens van deixar sols per l’aqüeducte i vam estar jugant al fet i amar pels voltants. El que m’ha sorprès es que he vist que l’aqüeducte l’han reformat una mica perquè quan jo hi vaig anar estava vell i ara a les fotos de la sortida de fa 3 anys l’he vist molt més com nou.
Però sincerament crec que aquest any segur que aprenc moltes més coses.
Vale!
Salve!
La primera diferència entre el recorregut de fa 3 anys i el que farem aquest any és que la primera parada que van fer va ser a l’aqüeducte igual que farem nosaltres, però desprès, fa tres anys, van anar a l’amfiteatre; i nosaltres serà una de les últimes coses que farem.
Tot seguit de l’amfiteatre van anar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, nosaltres no hi anirem, sinó que desprès de l’aqüeducte anirem a fer un recorregut pel passeig arqueològic de la muralla.
L’última cosa que veurem abans de tornar a Badalona serà la Torre dels Escipions, cosa que ells no van visitar.
I l’ultim lloc que ells van veure i nosaltres no veurem és la Volta del Pallol, tots els altres llocs que veurem, fa tres anys també els van veure ells però en diferent ordre.
Aquest any també visitarem: el Pretori i el Circ ( a part de tots els llocs dels que he parlat abans)
No serà la primera vegada que vagi a Tarragona ja que fa uns set anys hi vaig anar amb l’escola, vam visitar l’amfiteatre i ens van fer una explicació sobre els jocs de gladiadors i les espectacles, l’aqüeducte
( on vam fer jocs com el fet i amagar) i per últim vam fer una volta per Tarragona. Va ser una sortida interessant i divertida, però crec que aquest any m’ho passaré millor perquè tinc més coneixements sobre les coses que veurem.
Molt Interessant i apassionant ja que ens explica grans coses sobre Tàrraco, Escultura, Art. Tot amb una gran facilitat d’entendre per a tots els públics, amb expressions o paraules pel mig del text les quals són fàcils d’entendre i enllaços per profunditzar en qualsevol cosa per si no l’entens o vols saber-ne mes.
El que més m’ha agradat ha sigut la part de l’amfiteatre, ja que hi vaig anar ja fa temps quan era petit i vivia allà i m ha aportat una gran nostàlgia el text on narren les seves experiències.
Agraeixo haver llegit aquest article i als autors que ho han fet
Salve!
M’agrada molt aquest article perquè t’explica d’una forma molt clara com va ser la sortida a Tarraco fa uns quants anys.
Llegint l’article m’adono de que la sortida que faré aquest any no serà la mateixa que la d’aquests alumnes, anirem a Tarragona, però no veurem el mateix que ells.
Nosaltres anirem a l’aqüeducte, però després no anirem directament a l’amfiteatre, sinó a fer un recorregut pel passeig arqueològic de la muralla. Anirem a l’amfiteatre, però després de dinar.
Aquells alumnes després d’anar a l’aqüeducte van anar al museu. Com he dit abans, el nostre viatge no serà el mateix que el seu, ja que no podem anar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona perquè es troba tancat. Em fa molta pena no poder anar al museu perquè no podré veure les restes, com per exemple les de la muralla romana del campament militar que hi havia a Tarraco, imatges interessants que hi ha allà i els bustos.
Una altra diferència entre la nostra visita i la seva són els horaris, per exemple nosaltres anem al Pretori i al Circ abans de dinar i ells ho fan després. En comptes d’anar al museu, anem al Pretori i al Circ.
A la nostra visita no veurem la Volta del Pallol, però si la Torre dels Escipions que està al costat de la Via Augusta.
Espero passar-m’ho bé i aprendre moltes coses en aquesta sortida!
Ave!
Salve!
Jo ja he estat a “Tarraco” i vaig veure l’amfiteatre, els aqüeductes i les restes que hi havien, però no sabia tantes coses. Gràcies a la informació que han aportat els alumnes d’altres anys ja sé més coses i la història que té.
També sé que l’exposició serà en català i/o en anglès.
Gràcies a les fotos i les explicacions em puc imaginar als gladiadors lluitant a l’amfiteatre.
Me encantó el articulo, me agrada demasiado el hecho de que el autor nos cuenta lo que veía, lo que pensaba y lo que sentía, es algo que hace ver la salida muy interesante, también esta el hecho de que especifica lo que se hacia antes en cada sitio (por si no lo sabíamos de antes) y las fotos complementan todo lo anterior haciéndola un lectura muy interesante y agradable.
Salve!
He llegit l’article i la veritat és que l’itinerari d’aquest any és, amb diferència, bastant diferent al del any 2015.
La primera parada sí que és la mateixa, la visita a l’aqüeducte. Tot plegat, quan acabem la visita, sortirem cap a Tarragona i farem un recorregut pel passeig arqueològic de la muralla, en canvi , ells van anar directament a l’amfiteatre. Seguidament nosaltres visitarem el Pretori i el Circ malgrat que ells van visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Després de les visites, dinarem, al igual que ells. Al acabar de dinar anirem a visitar l’amfiteatre, cosa que al 2015 ja havien realitzat pel matí així que la última visita que varen fer va ser la del Pretori i el Circ. Aquest any, per finalitzar la sortida , visitarem la Torre dels Escipions i tornarem cap a Badalona.
A l’excursió d’aquest any, visitarem més llocs de la Tarragona romana que els que van anar al 2015 i em sembla molt interessant ja que amb aquesta visita a Tarragona enriquirem el nostre coneixement.
Jo em presento com a voluntària per fer les fotografies.
Salve!
Ara tot llegint l’article em sonava i em resultava familiar ja que algunes expressions i anècdotes les coneixia, i es que l’any passat tot fent cultura clàssica vam tindre que comentar aquest mateix article i si que es cert que amb diferencia d’un any he aprés moltes coses que potser l’any passat no coneixia, com: alguns dels “ludi circenses”, qui era Virgili o Juvenal o algunes paraules en llatí. Però continuo pensant el mateix que es un article molt interessant i que per res es fa pesat, ja que al incorporar les fotografies van concordant amb el text. M’agradaria molt en un futur poder fer un article com aquest tot aprofitant la nostra sortida.
Vale!
Salve!
Encara que el article no especifica quant de temps va durar el recorregut, em sembla increïble que donés temps de visitar i d’anar a tants llocs. Per el que jo he vist, nosaltres a no anirem al amfiteatre ni al museu nacional, però farem una visita arqueològica de la muralla.
De tota manera, pensar en la sortida a Tarragona (colònia ivlia vurbs trivmphalis tarraco per als amics) em posa nerviós ja que mai hi he anat a aquesta ciutat i ara estic a punt de conèixer i descobrir tota la cultura dels antics habitants d’aquesta preciosa ciutat.
L’únic problema que hi ha es l’hora de sortida i les dues pesades hores de viatge cap a Tarragona. Finalment espero que els alumnes de batxillerat expliquin tan be com van explicar els protagonistes de la sortida de l’any passat. Estic ansiós de que arribi el dia d’agafar la carpeta amb el dossier i visitar la famosa ciutat que ens espera.
Ave!
Salve!
Encara no hem fet la sortida, però sí que ens han donat un dossier amb el que farem el dia de l’excursió a Tarragona, i he pogut observar certes diferències entre la dels altres anys i la pròxima:
Primerament, tot hi que la visita a l’aqüeducte sí que la fem la primera, seguidament anirem a visitar el passeig la muralla, en comptes del Museu Nacional Arqueològic. Abans de dinar, els alumnes de segon de batxillerat van visitar la Volta de Pallol, però nosaltres, en canvi, visitarem el Pretori i el circ.
Ara sí, farem la pausa per dinar i amb temps lliure, per recuperar forces i després continuar amb l’excursió per Tarragona. Havent dinat, nosaltres visitarem l’amfiteatre i de tornada passarem per la Torre dels Escipions.
Tinc moltes ganes de fer aquesta excursió ja que crec que mai he anat a Tarragona, i em sembla molt interessant visitar-la més profundament i de manera que adquirirem més coneixements.
Vale!
Ave!
Ens queden 2 setmanes per fer aquesta sortida, i pel que he pogut observar en aquest article és que ens espera una sortida molt interessant!
He trobat diferències en el recorregut, el recorregut d’aquesta sortida fa tres anys era primer van visitar l’aqüeducte de les Ferreres, després l’amfiteatre. A continuació van visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, van fer una pausa per dinar i després van reprendre el recorregut visitant la Volta de Pallol i finalment van acabar la sortida amb la visita a la torre de Pretori i el circ.
En canvi el nostre recorregut d’aquest any és el següent, primer anirem al aqüeducte i després, ja des de l’aqüeducte, anirem cap a Tarragona. A continuació, a Tarragona, farem un recorregut pel passeig arqueològic de la muralla, després anirem a visitar el pretori i el circ i seguidament farem una pausa per dinar. Reprendrem l’excursió amb la visita, després d’aquesta visita tornarem cap a Badalona però abans d’arribar passarem per la torre dels Escipions, finalment sobre les 18:15 arribarem a Badalona. Tot i les diferencies crec que serà una sortida igual d’interessant. Vale!!!
Bon treball sobre la visita a Tàrraco. Trobo que aquest article es molt interessant, i està explicat totes les coses molt bé i penso que es un lloc molt interessant.
Aquesta explicació sobre Tarragona a sigut bastant interessant, a vegades es podria resumir una mica però està bé.
M’ha semblat un bon article perquè es una bona explicació de Tarragona, es bastant interessant, en alguns llocs es pot resumir l’article.
no le acabat de llegir pero m’agrada molt aquest article perquè t’explica d’una forma molt clara com va ser la sortida a Tarraco fa uns quants anys. és molt Interessant i apassionant ja que ens explica grans coses sobre Art, Tàrraco i Escultura.
Fa molt de temps que no vaig a Tarraco però mirant aquest article em venen ganes de tornar-hi i veure totes aquelles estructures tant antigues. Quant jo hi vaig anar només vaig poder visitar l’amfiteatre ja que l’aqüeducte era massa lluny. M’hauria agradat poder sentir ho que van sentir aquell grup al creua una estructura tan gran i antiga com és l’aqüeducte. Adames l’autor explica amb detall ho que veia en aquell moment. Per mi és un dels llocs més interesants de Catalunya.
Incredibile! Uns detalls dels paisatges a l’aqüeducte que em fan transportar-me i com si estigués al lloc. M’hagués agradat haver estat ja que amb de l’amfiteatre m’imagino les batalles ,ha de ser molt emocionant imaginar-se el que passava a l’època d’abans. La part que parla de les vistes de la muntanya es molt detallada. Es nota que t’agrada el que has visitat i que en saps molt, ho dic per el que ens has explicat sobre els bustos. Aquest article expressa el teu interès per la cultura. Ben fet!
Molt bon treball, m’ha semblat molt interessant, ja que t’ajuda a endinsar-te molt més en Tarraco i fa que coneguis els seus inicis. A més a més, t’expliquen alguns dels punts turístics més importants per a conèixer el seu passat romà, com per exemple l’aqüeducte de les Ferreres, l’amfiteatre, el museu nacional Arqueològic, etc. Com que el text està acompanyat d’imatges de bona qualitat i al text t’ho explica tot molt detalladament, és més fàcil situar-te i imaginar-te com era la vida allà abans.
M’ha semblat molt interessant aquest projecte, t’explica totes les coses de Tarraco i el seu passat. També t’expliquen la ruta que han fet i totes les seves construccions com l’aqueducte de les Ferrers, l’amfiteatre, el museu nacional arqueológic de Tarragona, la volta del Pallol… I està tot molt ben plantejat amb imatges i l’article ho explica molt bé tot.
Després de llegit aquest article vull saber més sobre el passat de roma. L’han redactat molt bé ja que no et donen molta informació sinó que expliquen la seva experiència a Tarragona. No t’aboleixes llegint-lo.
Desprès d’haver llegit això vull saber mes sobre l’antiga roma. Ho han redactat molt be i no donen massa informació, així el que està llegint li s’interessa més sobre el tema. També les fotos son molt boniques i no hi han massa.
Explica molt be la sortida que van fer, dient tot el que va passar. Es molt interessant que els combats que feien eren semblants a les batalles de boxe o de galls
Sincerament no es fa res pesat aquest treball encara que els textos siguin llargs estan molt ben acompanyats de les imatges Aquests companys han fet un treball realment increïble, ja que els que no hi poden anar allà tenen ben resumida la informació de Tarragona i encara millor amb les imatges. A mi m’ agradaria anar sembla prou interessant. BON TREBALL!!
És un article interesant y molt ben fet.
He anat moltes vegades a Tarragona però mai habia escoltat parlar de Tarraco.
M’agradat molt l’amfiteatre és impresionant i m’agradaria molt anar a l’aqüeducte.
M’ha agradat molt aquest article, per què explica molt sobre Tàrraco (Tarragona romana), les fotos i el text són clares i expliquen molt bé i també concorden entre elles, m’ha semblat interessant també les curiositats que guarda l’amfiteatre tarragonès, ja tinc ganes d’anar jo a Tàrraco.
Personalment, aquest article m’ha agradat molt ja que explica molt bé els llocs que van visitar a Tarragona, hi ha les suficients imatges per complementar les descripcions dels espais, però, m’hauria agradat que al costat dels noms en llatí, el mot en català.
M’ha agradat molt l’article. No es fa pesat, per què a més de tenir una part informativa i objectiva, té una més subjectiva, com és la experiència personal, reflexions… Té una bon suport visual, acompanyat de descripcions; cosa que ajuda a entendre millor allò que s’explica.
A més a més, està ple d’enllaços, per si vols obtenir més informació sobre un aspecte en concret.
Després de llegir aquest article m’he donat conte que dins del nostre territori encara hi queden molts rastres de l’antiguitat. Unes de les restes romanes que m’han sorprès més han sigut les del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona però el que m’ha fascinat més és que estiguin tant ben conservades, igual que l’aqüeducte.
Però el que trobo més imponent és l’amfiteatre ja que és l’edifici més emblemàtic de les restes romanes de Tarragona.
Les vistes de la catedral i de tota Tarragona des de la Torre del Pretori m’han semblat molt espectaculars.
En conclusió trobo que és una sortida molt interessant en la qual pots descobrir la historia de l’antiga Tarraco.
Salve!
Tens raó, Gerard. És una ciutat on es pot veure una gran part del seu passat romà i de la seva magnitud com capital de província romana. T’esperem a la propera sortida a Tàrraco.
“Plurimas gratias”
M’ha semblat un article molt bo, és molt interessant, la part de l’aqüeducte, tot i ser curta, està molt ben redactada, ja que dona tota la informació necesaria, com on està l’aqüeducte, o on està situat, i també te els petits detalls sobre l’expedició realitzada i aixó, no fa més que enriquir l’article.
Però la meva part preferida és la de l’amfiteatre, que és molt més llarga i dona molta més informació, també, els comentaris sobre l’expedició com quan deien que s’imaginaven que eren gladiadors o que feien bromes sobre que encare hi havia besties a les fosses del amfiteatre m’han encantat, ja que et distreu una mica (en el bon sentit) i et recorda que estàs llegint un article d’uns alumnes de la ESO i no d’un diari professional (tot i que per mi està molt millor redactat que molts altres articles de diaris), però sens dubte el que més m’ha agradat d’aquesta part és quan han fet comparacions de la crueltat de l’esser humà d’antany i el d’ara, i et dones compte de que l’esser humà no ha canviat tant com ens pensem.
I també tot i que no ha sigut el millor d’aquesta part, la part de la relació de Tarragona amb Juli Cesar m’ha semblat molt interessant i una curiositat.
Salve!
Veig que t’agradat i sobre tot has après alguna cosa més sobre el passat romà de Tàrraco. M’alegro que t’hagi agradat i que el hagis trobat clar i didàctic; . quan el redacta l’alumnat és més proper. Per això espero que aquest any l’alumnat de “Baetulo” s’aventuri a confeccionar un article semblant sobre la seva sortida, Estaria bé, oi?
Vale!
Aquest article m’ha agradat molt, ja que eh après moltes coses que havans no sabia. El que més m’ha agradat és quan se situen a l’amfiteatre, ja que els nois s’imaginaven que estaven en aquella època. Aquest article està molt ben redactat i realitzat. A més a més, m’han donat ganes d’anar a fer aquesta sortida amb els meus amics, ja que em dóna molta curiositat veure aquest lloc en persona. He après paraules noves com “panem et circenses”. Les imatges que acompanyen a l’article són magnifiques i això fa que tingui millor qualitat visual.
Ha sigut un bon article, ja que pots aprendre tant de l’antiga Tarragona (Tàrraco). Llegint aquest article és com que m’he transportat a cada lloc que anaven, per això m’ha agradat molt aquest article tan detallat. Encara que crec que hi ha massa informació és un article que s’entén i que les imatges concorden perfectament amb la informació. La veritat m’ha agradat molt la imatge de l’aqüeducte perquè poder passar per un seria molt emocionat i m’agradaria passar per algun.
En aquest article parlen sobre diverses coses que m’han cridat l’atenció, una d’elles quan explica el moment on van veure els bustos. Ens parla sobre el mite de Pigmalió i es pregunta què dirien i què pensarien de nosaltres si aquestes escultures cobressin vida. M’he interessat per aquesta part de l’article, ja que té tota la raó quan diu que potser pensarien que en l’actualitat som uns “guiris impertinents i irrellevants”, vull dir, òbviament no tindríem tants luxes actualment si no fos pel que els nostres avantpassats (és a dir, els romans) hi han aconseguit i, encara i així, no som conscients d’això. D’altra banda, crec que el text està ben explicat i, a més a més, la concordança de les imatges enriqueix la qualitat visual.
Aquest article ens informa molt obertament com era “Tarraco” en l’època romana. Hi han parts on s’explica més detalladament, com l’amfiteatre, i altres menys, com l’aqüeducte, però igualment trobo que és molt complet, i amb els recursos utilitzats (fotografies, enllaços, experiències…) encara més.
Està molt detallat i en moments he pogut sentir que jo mateixa era allà fent la sortida.
M’ha agradat molt que en algunes paraules o llocs importants hi haguès un enllaç a una altra pàgina web on les expliquen més detalladament. A l’informació he trobat a faltar unes descripcions breus y sobretot una traducció de les paraules romanes al català.
Salve!
Jo vaig anar a Tàrraco l’any passat i encara me’n recordo d’algunes coses.
El primer que vam fer, va ser parar-nos en l’aqüeducte de les Ferreres o del diable que portava l’aigua del riu Gaià fins a la ciutat. Després vam tornar a l’autocar per anar a l’amfiteatre, lloc on es feien els combats de gladiadors i de les “venationes” i seguidament vam anar al museu Arqueològic de Tarragona on ens van ensenyar restes del campament militar de Tàrraco. També me’n recordo de pujar a la Torre del Pretori on es podia contemplar tota Tàrraco, a més de tenir unes vistes precioses. I finalment vam anar al circ, on es feien les curses de cavalls.
En general em va agradar molt aquesta excursió perquè no cada dia tinc l’oportunitat de veure aquestes restes d’un imperi tan antic i extens con va ser l’Imperi romà i, que a més estiguin tan ben conservades malgrat el pas del temps.
L’any passat vaig anar a la sortida que es va organitzar a Tarraco, i recordo alguns dels aspectes que expliquen els autors d’aquest article.
Tarraco va ser una de les primeres bases romanes a la Península Ibèrica, establerta, com totes les ciutats romanes, a un punt estratègic del terreny. Aquest era un petit turó que permetia l’organització en terrasses. A la mes alta s’hi trobava el temple d’August, i a la segona el fòrum de la ciutat. A la tercera terrassa hi havia el circ, que vam visitar. Aquest edifici de lleure feia de separació de la ciutat dividint-la en dues meitats: l’oficial i l’administrativa al cim del turó i la comercial i residencial, a prop del mar.
Així doncs, trobem a sota d’aquest la zona residencial, on a part de cases també s’hi trobaven a l’època els magatzems, el fòrum comercial, el teatre i possiblement, els establiments de termes.
Un edifici que recordo especialment és l’amfiteatre, ja que el vaig presentar davant els alumnes de quart i batxillerat. Aquest edifici, per contra de tots els altres que he descrit, es trobava “extra muros”, aprofitant així el pendent que feia el turó per fer una meitat de la grada sobre aquest.
L’aigua arribava a Tarraco mitjançant un gran aqüeducte, l’anomenat Pont del Diable, que encara es conserva i que també vam visitar.
Molt bon article.
Aquest article m’ha fet repassar el que es podia fer als diferents edificis de lleure a l’antiga Roma, a més, està super ben detallada tota la informació.
M’ha fet recordar la nostra visita de l’any passat a Tarraco, on també vam començar visitant l’Aqüaducte de les Ferreres (o Pont del Diable) i seguidament l’amfiteatre.
Crec que va ser el primer cop que vaig visitar Tàrraco i és una llàstima no poder haver anat abans, ja que tenint restes antigues de Tarraco tan aprop, m’hagués agradat anar més cops. La gent no fa ni un petit esforç per poder visitar-les o fins i tot per buscar una mica d’informació.
Aquest detallat, tant acadèmica com poèticament, text d’en Pau m’ha fet venir records molt vívids de quan jo vaig fer la mateixa excurssió l’any passat, amb Tarraco com a destinació. És una ciutat que em va meravellar, ja que se n’han conservat elements molt improtants de la ciutat romana, especialment dels edificis públics i de lleure, dels quals cal destacar l’amfiteatre i el circ.
Recordo haver sentit fa un any durant l’excursió que l’amfiteatre tenia forma de dos teatres units (vet aquí el nom que li van atorgar els romans). En aquest edifici es realitzaven espectacles ferotges, normalment de lluites entre homes o bèsties. Tanmateix, la seva arquitectura i organització era espactacular: una gran ‘arena’ al bell mig de l’edifici, separat pel ‘podium’ dels excitat espectadors de la ‘cavea’. La particularitat d’aquest edifici eren les ‘fossae’: una sèrie de túnels i cambres subterrànies que servien de magatzen i de gàbies per a les feres.
L’amfiteatre es diferenciava del circ principalment per la forma d’aquests: mentre que l’amfiteatre presentava una forma completament circular, el circ era oblong, amb un extrem arrodonit i un altre un mica corb. El propòsit del circ també era una mica diferent del teatre, tot i que (tal i com menciona l’autor) l’objectiu principal d’aqeusts edificis de lleure era distreure la població dels problemes polítics i econòmins del seu voltant (‘panem et circenses’). El circ tenia una funció menys violenta, ja que sh’hi duien a terme competicions de carros tirats per cavalls, per això la forma allargada de l’arena i la disposició de la ‘spina’ que la dividia en dos carrils. En lloc de construir les fossae, els romans van establir unes cambres a l’extrem del circ on els aurigues preparaven els seus cavalls abans de la cursa, anomenades carceres.
En conclusió, ha estat un molt bon article, atnt per l’estil de l’autor (que m’ha agradat personalment), com per la seva part didàctica, ja que m’ha ajudat molt a refrescar la memòria del temeri de l’any passat.
Salve!
En un primer lloc m’agradaria felicitar a l’autor/a d’aquest article ja que em sembla que ha sabut plasmar la seva vivència en aquesta excursió d’una manera molt única i entenedora.
L’any passat vaig anar a la sortida que vam fer a Tàrraco al més d’octubre. Si faig memòria encara em venen a la ment les coses més destacades que vam veure i ens van explicar. La primera parada que van fer va ser al Aqüeducte de les Ferres (Pont del Diable) fet de pedra calcària local (saldo), aquest era un dels tres aqüeductes que abastien d’aigua la ciutat, agafant l’aigua del riu Francolí i Gaià. Una de les altres parades la vam fer al centre de Tarraco, on es situava les restes de l’amfiteatre, on es celebraven nombrosos jocs, així com combats de gladiadors, les uenationes (espectacles amb animals), les naumachiae (representacions històriques de combats navals), o execucions de condemnats a mort. D’aquest monument cal destacar que es torbava extra muros, per tal d’aprofitar el pendent del turó que hi havia per poder construir la graderia per que els espectadors poguessin seure. També vam visitar el circ, un edifici allargat amb els costats petits i arrodonits. Aquí és feien curses de carros de quatre cavalls (quadrigae) ο de dos (bigae). Aquest circ està cοnstruït amb voltes de fοrmigό, que aguanten les grades i resolen la circulaciό del públic i els accessos als diferents sectors del monument. Es va construir en el darrer quart del segle Ι dC. just al peu del fòrum provincial, en època Flàvia, molt probablement essent emperador Domicià. També recordo que vam fer una visita al museu Arqueològic de Tarragona, en la qual vam podem veure les restes arqueològiques d’un campament militar instal·lat a Tàrraco, a més a més vam tenir la meravellosa sort de poder pujar a la Torre del Pretori on es podia contemplar unes vistes de tota la ciutat de Tàrraco maquíssimes.
Finalment m’agradaria dir que aquesta excursió em va agradar molt ja que es una altre manera d’aprendre contiguts que probablement si els haguéssim fet a classe no haurien quedat tan clars, així doncs diem que aquesta excursió va ser una manera didàctica d’aprendre.
Aquest article m’ha agradat molt, especialment perquè m’ha fet recordar l’excursió que vam fer a Tarraco l’any passat, també amb llatí com a matèria.
Va ser una excursió realment interessant ja que ens va fer veure, o almenys a mi, que molt a prop de casa nostra hi ha restes quasi intactes de l’època romana, restes que en altres llocs seria impensable trobar-ne.
Vam visitar moltes restes, començant per l’aqüeducte, anomenat Pont del Diable. S’anomena així per la llegenda que diu que quan ja estava construït una forta tempesta va fer caure l’aqüeducte. Seguidament va aparèixer el diable i li va dir al constructor que el reconstruiria si deixava que s’emportés la primera ànima que el creués. El constructor va acceptar però el que Lucifer no sabia és que el constructor faria creuar un ase perquè fos la seva ànima la que s’emportés.
Després vam visitar l’amfiteatre que era l’edifici on es feien els combats de gladiadors. El nom prové de que és la unió de dos teatres. El següent que vam visitar va ser el museu arqueològic on vam poder pujar a la torre del Pretori a contemplar les vistes de tota la ciutat, destacant les del mar i el circ.
En acabar, ens van deixar una estona lliure per dinar i continuar amb la visita. L’últim edicifi que vam visitar va ser el circ, on s’hi duien a terme competicions de carros de cavalls, entre d’altres.
Recomano molt la visita a Tarraco ja que, juntament amb Empúries, són dues destinacions maques i interessants de veure.
Jo també vaig anar a l’excursió de Tarraco l’any passat! Encara que amb la meva antiga escola ja hivaig anar un parell de vegades.
Vam seguir tot un itinerari i la primera parada va estar al Pont del diable, un aqüeducte que està situat a 4 km a nord de la ciutat. Mesura 217 metres de llarg i 27 metres d’alçada màxima. Té dos nivells amb arcs superposats i construït en obra de carreus units en sec. Disten 40 centímetres de desnivell des de la part nord a la part sud, la qual cosa facilitava el discórrer de l’aigua fins a la ciutat.
La segona parada que vam fer va estar l’amfiteatre, construït molt a prop de la mar, després de la muralla de la ciutat de Tarraco, capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis. Estava creat per a 15.000 espectadors i era de forma elíptica.
També vam veure el circ i el museu arqueològic.
El circ estava construit molt a prop de el Fòrum Provincial de Tarraco, dins de l’recinte emmurallat a la terrassa inferior de la Part Alta de la ciutat de Tàrraco, i hi cabien per a 25.000 persones, i en ell, es feien curses de quadriga, jocs de circ i jocs teatrals.
M’ha agradat molt l’article, està ben estructurat i amb les imatges correctes i ordenades tenint en compte l’orde de la visita.
Crec que l’article és molt interessant, hi han sabut plasmar aquesta visita a Tarraco que personalment vaig realitzar l’any passat, tot i que he fet aquesta visita unes quantes vegades ja, encara em sorprenc de lo bé conservades que estan les restes que hi queden tot i haver passat milers d’anys.
Pel que recordo, vàrem començar per l’aqüeducte, col·loquialment conegut com el Pont del Diable, degut a la llegenda que s’atribueix a l’edifici. L’aqüeducte de 21m d’alçada, formava part de la via Augusta i va ser construït l’any 10 aC, aproximadament, per ser transitat per carros de bous, amb una llargada de 130 metres, una calçada ampla i pràcticament horitzontal, per on nosaltres també vam passar, i amb una pilastra enmig del llit del riu
El segon lloc en el que vam parar va ser l’amfiteatre, on es realitzaven batalles de gladiadors, el tret més característic és que s’aprofitava la pendent d’un turó per a que seiés el públic. Des de la torre del Pretori, vam veure el circ, on es feien curses de carros, com veiem a diferents pel·lícules ambientades de l’època.
Primerament, he de dir que tot està molt bé, es nota que fer aquest itinerari ha suposat un gran esforç.
Trobo que la forma de narrar és molt bona, ja que dona molta informació detallada i, com que és en primera persona, crea sensació de com si estigués en tots els llocs dels quals es parlen, cosa la qual fa que sigui una àgil lectura. No obstant, trobo innecessari que es doni tanta informació sobre com es sent la persona que escriu.
Per una altra banda, les fotografíes complementen perfectament l’escrit, però no n’hi han massa com per desconcentrar-nos de la lectura.
Molt bona feina!
Aquest article m’ha semblat molt interessant ja que explica d’una forma detallada tots els punts interessants de l’antiga Tàrraco i visites obligatòries si vas a Tarragona. M’agrada que de vegades faci referències com, per exemple, quan cita el vers d’Antonio Machado perquè fa una mena de reflexió sobre la infància i les coses que es deixen al passat.
D’altra banda, els enllaços fan que l’article sigui més complet encara i les imatges fan que el lector es pugui imaginar com seria el lloc específic.
Pel que fa el treball el que més m’ha agradat a sigut el fet de que els alumnes puguin exposar a l’aire lliure, així doncs poden tenir més soltura a la hora de parlar. Després penso que està molt ben redactat i es un dels articles més complets. Es dóna moltísims detalls de cada part, com ara l’amfiteatre, ja que també ens situen i ens posen en context explicant com era considerat anteriorment (l’amfiteatre).
Aquest blog m’ha semblat molt atractiu ja que l’autor, a mesura que explica, reflexiona sobre els temes parlats i posa exemples molt encertats, en concret m’han cridat l’atenció la reflexió sobre la infantesa i els bustos. També expressa molt bé les emocions que van sentir en fer la sortida, això ajuda a posar-se a la seva pell, a més a més les seves descripcions són molt precises i les fotografies fan un bon acompanyament. La ruta que relata és molt completa, des de l’inici a l’aqüeducte fins a la part final al circ i els enllaços en les paraules menys comunes faciliten la comprensió del text. Per últim puc dir que intercala informació curiosa com la part en la que nombra al poeta Juvenal. Un treball excel·lent!
A mi m´ha agradat molt aquest reportatge perquè està molt bé explicat. Tot el que van fer quan van arribar a Tàrraco i es van passejar pels carrers buscant monuments i restes romanes.
Explica que la excursió va començar a l´acüeducte de les ferreres . A continuació, van anar cap l´amfiteatre on feien broma amb que podrien haver animals salvatges pels antícs espectacles .Seguidament Museu Nacional Arqueològic de Tarragona on van veure varies escultures i objectes de l´antiguetat i, finalment, van entrar al circ.
en conclusió ,penso que està bé redactat.