Una cadira que s’autodestrueix i s’autoconstrueix és curiós si més no. Arabé la pregunta seria quines utilitats pràctiques pot tenir un invent com aquest?

Més exemples de robots aquí

En la natura, sàvia com és, existeixen molts exemples d’adaptacions sorprenents dels éssers vius envers el seu entorn. L’estiu passat en vaig poder fotografiar un parell d’exemples molt sorprenents. El fet és que durant la nit em vaig deixar el llum encès del pati i pel matí vaig trobar pel terra una papallona nocturna que es feia passar per un tros de branqueta tallada. Durant el dia aquestes papallones estan força inactives i per això els cal un vestit que les faci passar el màxim de desapercebudes.

Vaig repetir expressament això de deixar el llum de fora obert. El resultat va ser que vaig trobar-me amb una altra papallona que mimetitzava una fulla seca.

I és que de la natura se n’aprèn molt i si no només cal que ens fixem en l’enginyeria biònica. Aquesta s’encarrega d’estudiar el funcionament dels sistemes vius per aprofitar-se de bons recursos i estratègies i aplicar-los materialitzats en tot allò que es vulgui dissenyar.

Així doncs, per exemple, s’han trobat millors solucions de flexibilitat i resistència d’un material a partir de l’observació del bambú. I és que de la seva estructura natural neix la idea de reforçar les matèries plàstiques de la fibra de vidre. Un altre exemple el trobaríem en l’aprofitament dels avantatges de les arrels naturals per la seva capacitat d’ancorar el terreny i protegir-lo dels esllavissaments. A partir d’aquí es creen les arrels artificials, desenvolupades amb materials adequats que s’insereixen íntimament amb els materials naturals (terra, pedres) no pas per alterar-ne la naturalesa, sinó per defensar-la de la descomposició. Altres exemples de millora de la sensibilitat, fiabilitat i seguretat dels objectes i materials s’han desenvolupat gràcies a aquest treball d’observació i anàlisi de la natura.

Un dels primers investigadors biònics de la història és Leonardo da Vinci, que va estudiar les ales del rat-penat per poder desenvolupar els seus tan desitjats artilugis voladors. Un altre exemple de producte fruit de la biònica el trobem en el Crystal Palace, seu de l’Exposició Universal de Londres l’any 1851. Per construir-lo l’arquitecte Joseph Paxton va estudiar el nenúfar gegant Victoria amazonica, les fulles del qual poden suportar fins a 40 kg de pes si es troba ben distribuït a la superfície, gràcies a un sistema de nervis al revers de la fulla. Les fulles nervades van ser la inspiració de Paxton per aplicar les solucions necessàries a la coberta de ferro i vidre que havien de sustentar un edifici quatre vegades més gran que la Basílica de San Pere del Vaticà.

Acabo d’escoltar el dissenyador Juli Capella presentant el seu últim llibre, Así nacen las cosas, en què explica l’origen i l’evolució d’objectes de la vida quotidiana. El ratolí de l’ordinador, el bolígraf Bic, les ulleres de sol, la maquineta d’afaitar Gillette, el velcro, són alguns dels dissenys interessants no només per la petita revolució que van suposar en el seu moment sinó també per la història i les anècdotes dels creadors que els van inventar. Encara no l’he llegit però sembla un llibre recomanable pels cinc cèntims que n’ha fet el dissenyador.

Aquí podeu escoltar-lo rac1