El proper dia 10 de desembre és el aniversari de la Declaració Universals dels dels DRETS HUMANS. Al nostre institut parlarem d’ella a diferents classes i de un personatge molt interessant per la nostra història, el músic Pau Casals. Us proposem alguns enllaços d’interés. Només teniu que clicar sobre les paraules destacades:
Un video d’animació fet l’any 1988 sobre els articles de la Declaració. És una mica vell, oi? Malgrat aixó, quin article i quina animació us han agradat més?
Un PDF per entendre el contex històric de la Declaració Universal dels DRETS HUMANS de 1948.
Un testimoni, el de Stephane Hessel en Barcelona, poc aabans de morir. Va estar a un camp de concentració nazi, va participar en la redacció del text en 1948 i és l’autor d’un llibre fonamental sobre el paper crític de de la ciutadania i de la joventut, Insigneu-vos. Què denuncia Hessel?
Una notícia de fa dos anys en que es parlava dels països on no es cumplien aquest drets.
Fa uns anys es denunciava que a Espanya (i a Catalunya per part de la policia autonòmica) tambè hi havia vulneracions dels drets humans. Quines persones surten al video i ho denunciaven? Penseu que ara tambè passa aixó?
Canviem de tema i parlem ara de Pau Casals. Si heu clicat sobre el nom per anar a la pàgina de la seva fundació, segur que us heu adonat de la frase “va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat”.
Una guía per conèixer el personatge i la seva obra
Entrega de la medalla de l’ONU a Pau Casals el 1971.
Com ja sabeu, una de les seves obres més conegudes és el Cant dels Ocells. Potser que no que la va tocar a la Casa Blanca el 1961 per al president John F. Kennedy, la seva esposa Jackie i els seus invitats.
He vist el vídeo de Stephane Hessel i crec que té raó en el que diu, i ell pot parlar més que tots nosaltres, ja que ha viscut la guerra de primera mà.
Però crec que no hauria d’abusar tant com a exemple la guerra d’Israel -Palestina, ja que hi ha moltes més, i no hauríem de parlar nomès d’aquest règim comunista.
També podria arribar a orelles dels Israels o Palestins i, hi hauríen alguns que no els hi agradaria aquest comentari,, i en canvi, per a altres, potenciaria encara més la seva sed de guerra.
Crec que també s’hauria de afegir el tema de l’economia individual, s’hauria de posar un màxim de riquesa individual, ja que, perquè vol algú més diners dels que gastarà en tota la seva vida i hi ha gent que noo té ni per menjar?
Quin règim comunista? A Israel i Palestina no hi ha cap. Malgrat aixó, t’expreses molt bè.
Los derechos nos pertenecen desde que nacemos y durante nuestra vida, y los tenemos por el hecho de ser personas sin distinción de características. El principal objetivo de los derechos es defender nuestra dignidad y libertad. Estos derechos están expresados en documentos y en constituciones. La falta de conocimientos sobre nuestros derechos hace que no podamos reaccionar frente a la injusticia o la violación de alguno de ellos y que las personas se “aprovechen”. Y me he fijado que hay leyes que no se cumplen por ejemplo en el ARTICULO 1: pone que todos los seres humanos somos dignos de nacer => esta ley no se cumple ya que hay mujeres que abortan (yo pienso que si ellas han tenido el derecho de tener una vida, la criatura que viene en camino tiene que tener el mismo derecho) lo vuelve a repetir e el ARTICULO 3. ARTICULO 4: Ninguna persona estará sometida a la esclavitud (simplemente todavía hay esclavitud en el mundo) ARTICULO 10: Toda persona tiene derecho al régimen de igualdad ( Este articulo es muy interesante porque esta ley se salta en todo el mundo, por el simple hecho de que alguien viene de otro país, tiene otra religión, cultura, o simplemente por el color de la piel) Y esto va para toda persona, desde el más humilde hasta el que tiene más poder.
M’ha semblat molt interessant, fa falta patir com aquesta gent per donar-se compte de com esta la humanitat, i voler canviar-la.
“Patir” com qui? No ho acabo d’entendre.
En nuestra joven e inexperta opinión, creemos que los derechos humanos, pese a llegar tarde respecto a la sociedad moderna, son una medida muy necesaria y aunque ineficaz en algunos territorios a día de hoy, ha supuesto una mejora considerable, en la calidad de vida de muchas personas, especialmente, a la clase baja.
Respecto al vídeo de animación, pensamos que pese a los años que tiene, esta muy bien explicado, y creemos que es apto tanto para niños, como para adultos.
Sobre Pau Casals, nos parece que las hazañas que ha ido realizando a lo largo de su vida, son casi indescriptible, ya que a lo largo de la historia ha habido muy pocas personas como el, que haya defendido tan incansablemente un bien común como son los derechos humanos.
He estat llegint sobre Pau Casals , ja que pràcticament no en sabia res, i he descobert que era un gran músic i una gran persona,tot i en els temps que hi vivia. Era un home lluitador pels drets humans, va ser nomenat als premis nobels, tot i que no en va guanyar cap (es pensa que perquè Franco ho va impedir ).
Al llarg de la seva vida, s’ha estat mudant de països per culpa la guerra civil, i els concerts amb el chelo. Ha rebut molts premis, entre ells la medalla de la pau de la ONU
Be doncs, el meu comentari es sobre Pau Casals.
Va néixer al Vendrell al any 1876, des de molt petit sempre a tingut un gran interes per la musica, el seu pare era music i li va transmetre uns grans coneixements però va seguir cursant els seus estudis a Barcelona i Madrid. Als vint-i-tres anys va començar la seva carrera musical.
Quan la guerra Civil Espanyola va esclatar es va veure obligat a marxar a l’exili, va residir a França i finalment a Puerto Rico. Sempre a defensat la pau i la llibertat dels humans, i sempre a dit ben clar que es Català i que la seva terra es Catalunya. Les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de la pau.
Al 1971 li van donar la medalla de l’ONU.
A l’any 1973, va morir, a Puerto Rico on es la seva mare i on va residir a l’exili. Va ser enterrat al Vendrell on la gent pot anar a visitar la seva tomba.
A creat moltes cançons però la mes coneguda es el cant dels ocells, que va interpretar a la Casa Blanca per J.K. Kennedy
El mateix que he dit a Gemma: has fet ur recorregut per la seva vida, però què pensa la Georgia Ruiz?
Aquest text ens parla sobre el meravellòs acte que va tenir Pau Casals amb aquest món, per donar-nos pau i llibertat. A més, ens parla sobre la solidaritat que va tenir Pau, ja que va donar molts aliments i recursos per als pobres i als soldats de les guerres.
Jo opino que va fer tot el que podia per obtenir un món millor i això ho va demostrar gràcies als seus actes i als seus premis guanyats.
Pau Casals també va ser reconegut per un gran violoncell·lista, dels més importants de l’història, i va tocar una important canço a la Casa Blanca davant el president, la seva esposa i els invitats.
En conclusió, opino que hem de fer-nos responsables dels nostres drets humans i utilitzar-los mentre els tenim, lluitar com Pau Casals per tenir un món amb pau i llibertat.
Pau Casals va ser molt conegut per la seva lluita contra la llibertat, fins i tot li van posar a la preso.
Jo crec que aquest personatge es un gran exemple. Lluitaba per la llibertat seva i la dels demes i com no es podia manifestar posava elk que pensava en les seves cançons. Va morir a Puerto Rico ja que tenia paort de la seva familia alla. Al vendrell hi ha estatues i llocs on es pot veure ell tocant el chelo.
Tambe han fet una carretera amb el seu nom.
Respecta al vídeo de ‘Declaració Universal dels Drets Humans’, m’han agradat diversos apartats per la seva originalitat i certesa, però el que més m’ha impactat ha sigut el número 18, ja que la seva realització és diferent a les demés o molt creativa. El missatge d’aquest apartat és: ‘Tota persona té dret al pensament, de consciència i de religió. Aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, així com la llibertat de manifestar la seva religió o creença individual o col·lectivament, tant en públic com en privat; per l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observànça.’ Crec que aquest aspecte s’ha de destacar perquè, des de el meu punt de vista, és un dels essencials.
Stéphane Frédéric Hessel va ser un diplomàtic i membre de la resistència francesa. Va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. En el vídeo valora la Declaració dels Drets Humans 60 anys després. En la creació d’aquest ‘document’ pensaven que a aquestes èpoques hi hagués igualtat a, almenys, el 60% dels països. Però, per desgràcia, no és així. En el cas concret de Israel i Pakistan la guerra segueix. Una manera per aconseguir la pau entre aquests dos països és, segons Stéphane, donant-li soport americà, i no el tindran si no es posen d’acord entre ells.
Em vaig llegir el tema de Paul Casals, es molt interessant ja que de petit li agradava la musica gracies el seu pare, també me enterat que va tenir que traslladar-se a França per qüestions delicades. Vaig escoltar la canço el cant del ocells es molt preciosa i com es nota que va ser el millor violoncel que hi ha agut.
He estat mirant molta informació sobre pau casals i en penso que es un gran artista per què es un dels musics més conegut i destacat a el segle xx, crec que a sobre de music també era una bona persona perque sempre va defensar la pau, la llibertat la democràcia i els drets humans, va guanyar un premi nobel de la pau, va morir el 22 d’ octubre de 1973, als 96 anys , a causa de un atac al cor.
Jo em desviaré una mica, m’he dirigit a mirar el que resum els esdeveniments sobretot polítics i socials de la vida de Pau Casals. Us recomano veure l’Entrega de la Medalla de la Pau a l’ONU. M’ha emocionat. Primerament, crec que la Pau és fonamental per la societat. Aquest home va lluitar constantment per la PAU, la JUSTÍCIA i la LLIBERTAT, per tant és admirable.
Jo em sento Catalana i em sento orgullosa de ser-ho, i m’ha agradat saber que els catalans, temps enrere, ja buscaven la Pau al món.
Pau Casals, esmena textualment durant el seu discurs:
” Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps segle onzè van reunir-se a avui França, per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven en contra de la guerra.”
I no és pel fet de que fos català pel que sento admiració, és pel fet de saber que una persona com Pau Casals pertanyi a la nostra estimada Catalunya.