ARTICLE 1

OBSERVEM LA NOSTRA TERRA     

 

 

A la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Qualsevol ecosistema està format per un medi físic (biòtop) i uns éssers vius (biocenosi). Els éssers vius d’un ecosistema l’habiten i estableixen relacions de dependència entre ells i amb el medi que els permeten obtenir aliments i sobreviure. Si les característiques del medi varien, alguns éssers vius de l’ecosistema poden morir. Quan això passa, es trenca un cicle natural, de manera que tot l’ecosistema pot canviar i, fins i tot, pot arribar a desaparèixer. Per aquest motiu cal preservar els ecosistemes.

ARTICLE 2

ELS ECOSISTEMES

 

Anomenem ecosistema el conjunt format per un lloc determinat de la Terra i tots els éssers vius que hi habiten. Aquests éssers vius es relacionen entre ells i amb el medi on viuen, són ecosistemes un aiguamoll, una platja, un prat, un bosc, un fons marí,…

Medi físic (biòtop)

El medi físic presenta unes característiques diferents en cada ecosistema. Però els seus elements són sempre necessaris:

– El sòl proporciona a les plantes aigua i sals minerals.

– L’aigua és imprescindible per als éssers vius.

– La llum permet a les plantes fer la fotosíntesi.

– La temperatura varia d’un lloc a l’altre de la Terra. Paisatges

 

 

Éssers vius (biocenosi)

 

En un ecosistema, cada ésser viu té una funció. Els éssers vius que ens trobem poden ser plantes, animals (vertebrats i invertebrats), algues, fongs, bacteris,….

 

 

http://blocs.xtec.cat/pilarstarp/files/2010/10/evolu1-300×179.jpg

 

ARTICLE 3

 

Els éssers vius estan adaptats a la llum, la temperatura, l’aigua i l’aliment del lloc on viuen. De vegades, alguna d’aquestes condicions pot ser molt extrema.

 

Alguns animals estan adaptats a veure-hi de nit, com el mussol, gràcies a unes pupil·les que es dilaten molt grans.

 

 

 

Al pol, les temperatures poden ser molt baixes. L’ós blanc es protegeix del fred amb una capa gruixuda de greix.

 

 

Als deserts l’aigua pot ser molt escassa. Alguns éssers vius, com el cactus, emmagatzemen aigua a les tiges.

 

ARTICLE 4

Diferents formes d’obtenir energia

Els éssers vius necessiten energia per viure, que obtenen dels aliments que consumeixen.
Hi ha éssers vius que fabriquen els seus propis aliments i n’hi ha que s’alimenten d’altres éssers. Per això classifiquem els éssers vius en aquests
grups:
– Productors, que són els que es fabriquem els aliments a partir de substàncies que prenen del medi. És el cas de les plantes i les algues, que,
per mitjà de la funció clorofíl·lica o fotosíntesi, elaboren les substàncies nutritives amb l’aigua que absorbeixen, el diòxid de carboni (CO2) que
prenen de l’aire i l’energia lluminosa que capten del Sol.

– Consumidors, que són els que s’alimenten d’altres organismes. Tots els animals són consumidors. Es classifiquen en:

1.  Herbívors, que s’alimenten dels productors, és a dir, de les diferents parts de les plantes i les algues. Els esquirols, les llagostes o els cargols són herbívors.
2. Carnívors, que s’alimenten de la carn d’altres animals. Els carnívors tan poden alimentar-se d’herbívors i omnívors com d’altres carnívors. Els falcons, els escurçons i alguns peixos són carnívors.
3. Omnívors, que s’alimenten de tot tipus d’éssers vius. Aquesta característica els permet adequar la seva alimentació a les circumstàncies i adaptar-se millor al medi. Els senglars, moltes rates, les mosques i les persones són animals omnívors.

– Descomponedors, que s’alimenten d’excrements i de les restes dels organismes morts. Els descomponedors són molt importants perquè transformen la matèria morta en les sals minerals del sòl que després absorbiran els productors. Els fongs, les paneroles, els milpeus o els
diferents organismes microscòpics que viuen al sòl són descomponedors.

 

ARTICLE 5

Les cadenes alimentàries

En els ecosistemes, els éssers vius s’alimenten els uns dels altres. Una cadena alimentària està formada per un conjunt d’éssers vius que s’alimenten successivament els uns dels altres. En les cadenes alimentàries, les plantes són devorades pels herbívors, i aquests, pels carnívors; al seu torn, alguns d’aquests també són l’aliment d’altres carnívors.