Primera reflexió

Assessorar un centre no sembla una tasca fàcil. Cal liderar un procés complicat després de fer una anàlisi acurada de la realitat del centre, cosa que requereix experiència i temps. L’observació serà imprescindible en la presa de decisions i la tria del camí a seguir en la formació. Crec en la idea que l’escola és qui ha de brillar i que ho hem d’aconseguir des del respecte, la humilitat, la senzillesa i la coherència.

Nosaltres també hem de tenir molt present la diversitat i crear espais per potenciar la inclusió a tots els nivells. Penso que potenciar el sentiment de pertinença és fonamental. Quan sentim que formem part d’una comunitat educativa resulta més fàcil implicar-se. Si creiem en el projecte d’escola hi voldrem col·laborar i el farem créixer.

Crec que quan programem una formació hem de ser molt rigurosos, molt coherents amb el que diem i fem, molt respectuosos amb el projecte d’escola, hem de portar les sessions molt ben programades i amb els objectius molt clars. Hem d’aconseguir que sentin que estem creant un espai profitós, un espai de col·laboració útil per a la comunitat.

En definitiva, hem de ser bons pedagogs en aquest procés d’acompanyament respectuós al centre que sol·liciti la nostra tasca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *