Categoria: 04 CLASSE DE LES BALENES

Com que estem treballant les illes de plàstic, l’Anna  ens va llegir un correu que li havia enviat la Glòria de Lleida on ens parlava d’un article molt interessant que havia trobat titulat: “Las siete islas de plástico más grandes del mundo.”

Vam llegir el primer paràgraf de l’article: “Cuánto plástico comen los animales (y nosotros)”. El vam entendre entre tots i després cadascú en va plasmar la interpretació en un full com volia.

Vam presentar la feina davant dels companys/es i les vam organitzar a la pissarra segons l’estructura.

Durant la presentació dels treballs ens vam adonar que no acabàvem de tenir del tot clar què era el plàncton. Ens vam aturar per anar a buscar informació a la biblioteca.

Vam apuntar el que vam trobar per després poder compartir-ho amb la resta de la classe. Entre tots vam fer una definició conjunta del què és el plàncton a la pissarra:

“El plàncton es un conjunto de animales y vegetales microscópicos que flotan y se mueven en el agua. Las ballenas y otros animales marinos se alimentan de plancton.”

La vam copiar individualment.

Al cap d’uns dies, fent l’àlbum vam repassar el que havíem estat treballant i ens vam adonar que no acabàvem de tenir clar el què és el plàncton. Ens vam posar de deures de Nadal buscar-ne per poder-ne portar a l’escola el dia 13 de gener.

Clica sobre la foto.

Mirant el mapa conceptual que vam penjar a la finestra de la classe, va aparèixer una pregunta:
“Podríem calcular com de gran és l’illa de plàstic del pacífic si sabem que és com 3 cops França?”
A partir d’aquí, vam començar a plantejar-nos com es podria mesurar. Primer vam parlar de saber quantes hores es triga a creuar França conduint, després de saber quants kilòmetres fa de llarg i d’ample. Llavors va aparèixer el concepte de kilòmetres quadrats per calcular-ne la totalitat. Però no tothom ho acabava d’entendre, i com que ens va semblar força complicat, vam decidir començar a mesurar la nostra classe.
Per grups vam mesurar la llargada i l’amplada de la classe amb peus, pams, metres i centímetres, cossos sencers i retoladors. Vam arribar a la conclusió que l’únic sistema per poder aconseguir tots el mateix resultat era fer-ho amb metres i centímetres.

Al cap d’uns dies, vam descobrim les unitats de mesura i vam pensar un exemple d’alguna cosa que seria útil mesurar amb cada una de les unitats.
Quan vam acabar de pensar els exemples vam mesurar l’agenda i la taula que tothom la té igual, i després la nostra pròpia alçada.
Finalment, vam posar en comú els exemples de coses que mesuraríem amb cada unitat de mesura a la pissarra, després per grups ens vam organitzar per exposar-ho a la classe.

Clica sobre la foto.

 

 

 

Un dia, vam rebre una carta de les estudiants de la Universitat de Lleida amb les que ens hem estat cartejant des que vam visitar el museu plegats.

Com que sabien que estàvem treballant els mapes, ens van preguntar si en els mapes es poden veure els residus que hi ha al món.

La Nunna i la Bruna ens van ensenyar un vídeo on apareixien les illes de plàstic situades en un mapa del món. A partir d’aquesta informació nova, vam crear tots junts un mapa conceptual explicant com es formen les illes de plàstic i el vam penjar a la finestra de la classe.

Clica sobre la foto.

Després d’haver creat les maquetes vam voler inventar les nostres històries sobre mapes o boles del món. Vam fer històries il·lustrades, contes i power points.

Les primeres idees les vam escriure a mà i llavors, vam anar a la sala d’ordinadors on cadascú va utilitzar el programa més adient per passar a net la seva història.

Al cap d’uns dies, vam presentar la nostra història davant de les companyes i companys. Ens en van fer una crítica constructiva.

Clica sobre la foto.

Un cop ja ens queda més clar la definició de cada cosa, ens  vam dividir en grups per crear maquetes dels mapes que havíem imaginat.

La Nunna i la Maria vam fer un mapa de constel·lacions.

La Mirem, la Bruna i l’Alexandre vam fer un mapa de rutes amb relleu.

La Mireia, el Martí, el Ferran i el Perseu vam fer un mapa de fauna.

La Llum, el Guillem, la Rita, la Júlia i l’Olaia vam fer un mapa del tresor.

Clica sobre la foto.

 

Vam preguntar a casa què era un mapa i què era una bola del món. Ho vam apuntar per llegir-ho a la classe. La informació que era nova per a nosaltres la vam apuntar a la pissarra.

Llavors, ens vam dividir en grups i vam buscar informació a totes les fonts que teníem al nostre abast: a les altres classes, al diccionari i a internet. Ho vam apuntar i ho vam posar en comú.

Amb tota la informació conjunta vam fer la nostra definició:

Un mapa és una superfície on hi ha informació sobre la terra. N’hi ha de diferents tipus: de rutes, mapamundi, del tresor, flora i fauna, univers, temps, atles, de continents…

Un mapamundi és una superfície plana que representa tot el món.

Bola del món o globus terraqüi: és una esfera que representa el món de mida reduïda. Ens serveix per estudiar la terra i veure els països, ciutats i continents que hi ha.

Vam passar les definicions que havíem creat a l’ordinador, individualment o en parelles.

 

 

Com que estàvem treballant els mapes i boles del món, vam fer una nota a l’agenda de si en tenien a casa.

Tothom qui en va trobar, va portar mapes i boles del món de casa per ensenyar-los a la classe.

Els vam observar i classificar en diferents categories.

Del temps- Atles- De flora i fauna-  Del tresor- Del mon, continents, països, ciutats i pobles- De l’univers “constel·lacions i sistema solar”- De rutes, gps, google maps, guies de carreteres.

Els vam penjar a la classe per tenir-los presents i seguir-hi treballant.

Clica sobre la foto.

 

Vam retornar al conflicte sorgit durant el dibuix inicial: “El que ha dibuixat la Mireia és una bola del món o un mapa?”

Cadascú va dibuixar o representar un mapa i una bola del món com volia.

Les vam agrupar i en vam observar les diferències. Conjuntament, en vam fer una llista a la pissarra.

Individualment, vam comparar el nostre mapa i la nostra bola del món i vam escriure les semblances i diferències que hi trobàvem.

Clica sobre la foto.

 

Un cop acabat el mapa, vam aprofitar per recapitular oralment recordant tot el que havíem fet des de la sortida a Lleida. Després, cadascú ho va expressar en un full amb l’estructura que volia.

Ho vam presentar a la resta de la classe i vam classificar les feines segons l’estructura que havíem escollit a la pissarra. Ens van sortir quatre categories:

1. Colaix, dibuix i text.
2. Explicació per passos.
3. Còmics.
4. Notícies.

Durant la presentació del dibuix inicial de la Mireia, alguns vam pensar que el que ella havia fet era una bola del món. D’altres crèiem que era un mapa. Com que no ens posàvem d’acord, ens vam organitzar en tres grups segons les nostres opinions. Ens vam ajuntar i vam buscar arguments per defensar el nostre punt de vista. Al cap d’una estona, vam anar a la sala a presentar els nostres arguments a la resta de la classe i finalment, vam fer un debat.

Com a conclusió, vam decidir que més endavant hauríem de seguir treballant i estudiant més coses sobre els mapes i les boles del món.

Clica sobre la foto.