Mirant el mapa conceptual que vam penjar a la finestra de la classe, va aparèixer una pregunta:
“Podríem calcular com de gran és l’illa de plàstic del pacífic si sabem que és com 3 cops França?”
A partir d’aquí, vam començar a plantejar-nos com es podria mesurar. Primer vam parlar de saber quantes hores es triga a creuar França conduint, després de saber quants kilòmetres fa de llarg i d’ample. Llavors va aparèixer el concepte de kilòmetres quadrats per calcular-ne la totalitat. Però no tothom ho acabava d’entendre, i com que ens va semblar força complicat, vam decidir començar a mesurar la nostra classe.
Per grups vam mesurar la llargada i l’amplada de la classe amb peus, pams, metres i centímetres, cossos sencers i retoladors. Vam arribar a la conclusió que l’únic sistema per poder aconseguir tots el mateix resultat era fer-ho amb metres i centímetres.
Al cap d’uns dies, vam descobrim les unitats de mesura i vam pensar un exemple d’alguna cosa que seria útil mesurar amb cada una de les unitats.
Quan vam acabar de pensar els exemples vam mesurar l’agenda i la taula que tothom la té igual, i després la nostra pròpia alçada.
Finalment, vam posar en comú els exemples de coses que mesuraríem amb cada unitat de mesura a la pissarra, després per grups ens vam organitzar per exposar-ho a la classe.
Clica sobre la foto.
