Per parelles, creeu un docs.
Heu de pensar el guió de la història i aleshores començar a escriura. Cadascú en el paper que li ha tocat.
Quan ja estigui escrit i CORREGIT, podeu copiar-lo i posar-lo al blog com si fos un comentari.
-
Traductor
Blogroll
Comentaris recents
- Nens i nenes de 6è B en 1a visita a la biblioteca
- L'Alba i la Montse de la biblioteca en 1a visita a la biblioteca
- favour en Nadal temps de compartir i de bons proposits
- georgiana en Storycubes 1a història
- Recursos Mates | Pearltrees en Poli… què?
-
Articles recents
Formulari fitxa de llibre
Kidblog Carlos i la seva classe 12Els nostres projectes
Etiquetes
Meta
Eren dos trens amb destinacions molt diferents que es van creuar. De sobte a causa d’una averia es van parar i uns ancians van començar a xerrar de la seva vida:
Manolo: Cap a on aneu? Jo vaig a Extremadura.
Josep: Jo vaig a Barcelona. D’on vens?
Manolo: Jo vinc del Morell, però he anat a l’estació de Perafort, i tu?
Josep: Morell? Jo tinc moltes històries sobre El Morell, jo vinc de l’estació de Tarragona però jo soc de Vandellós. Si vols t’explico una història, són molt interessants.
Manolo: Vinga! Va, m’interessa bastant saber una història del lloc d’on vinc.
Josep: Dons quan era molt petit jo hi vivia allí. Oh!! Quants records, una de les meves mini aventures es quan anava caminant al super i hem vaig trobar un gatet, però quan l’anava a agafar em va esgarrapar, passats uns dies els meus pares van portar un animaló a casa i resulta que era el mateix gat que m’havia esgarrapat.
De cop el tren va arrencar i es van dir adéu.
El viatge en tren.
N: Hola, on aneu vosaltres?
A: Anem a Barcelona a veure la Sagrada Família.
N: Nosaltres anem a Lleida a veure el Lleida – Betis a la Copa del rei.
A: Que bé! I de quin equip sou.
N: Del Betis. Així aprofitem, ja que està ben a prop de Tarragona. D’on veniu?
A: També venim de Tarragona.
N: I que anireu més dies o només avui, nosaltres només avui.
A: Més dies així visitarem Barcelona.
N: Que bé, que tingueu bon viatge.
A: Gracies, adéu.
N: Adéu.
Per Iván i Andrea P.
Trobada a la nevada
Un dia d’hivern dos homes van decidir anar a Romania amb tren.
Quan van arribar a l’estació van pujar al tren i a continuació el tren va sortir. Com nevava tant el tren es va parar, just hi havia un altre tren que també es va parar, van mirar per la finestra i van veure als altres homes de l’altre tren, i van començar a parlar:
Manel: -Hola, heu vist la nevada que ha caigut?
Ionut (Joan): -Bona, scuse dar nu te antaleg. (Hola, perdó però no t’he entès)
Manel: -Què?
Ionut: -Cum nu ne entelegem podem sa facem gesti. (Com no ens entenem podríem fer mímica)
Manel: -No se el que dius
Ionut: -Gesti / fachem gesti (Mímica / fa mímica)
El tren torna a arrancar, i…
Manel: -Espera!!!!!
Ionut: -Asteapta!!!!! (Espera!!!!!)
I els trens se’n van anar.
Paco: Hola, perdoni, em pots dir l’hora?
Jacinto: Hola, ho sento però no tinc hora, però ell si. Es diu Manel, m’havia dit l’hora fa una bona estona.
Paco: Manel! Manel! Em pots dir l’hora?
Manel: Hola, són les 17:32.
Jacinto: El meu fill i jo ens anem a Barcelona i vosaltres?
Paco: Jo ja he anat, aquest any i l’any passat, és molt bonica té cada museu, edifici,…
Manel: Jo també vaig a Barcelona, per veure a la meva família, que fa temps que no els veig.
Jancinto: Jo també tinc família allí, però vaig pel meu fill que mai ha anat.
Paco: Doncs adéu, que us ho passeu molt bé a Barcelona i bones festes.
Jacinto: Gràcies igualment, adéu.
Manel: Gràcies adéu.
Jesús- Hola, cap a on vas?
Jordi- Hola, vaig cap a Nova York, i tu?
Jesús- Jo vaig a Washington.
Jordi- M’agrada molt Washington és molt bonic, diuen que hi ha monuments molt bonics.
Jesús- I a mi m’agrada també Nova York és una ciutat molt bonica i molt gran, a Nova York hi ha l’estàtua de la llibertat.
Jordi- I que vas fer a Washington?
Jesús- Vaig a veure els meus néts. I tu?
Jordi- Jo vaig a veure a la meva família.
Jesús- Bé els trens es van a separar ja, així que a reveure.
Jordi- Adéu a reveure.
-Hola, em dic Jordi i el meu amic es diu Xavi, com us dieu vosaltres?
-Jo em dic Arnau i el meu germà es diu Pepito.
-D’acord, a on aneu?
-Anem a Nova York, i vosaltres?
-Oí!! Quina casualitat nosaltres també anem a Nova York.
-I per què aneu a Nova York?
-Perquè vaig a veure a la meva família, fa uns anys que no els veig.
-I vosaltres per què aneu?
-Per treball es que treballo de comerciant, és a dir que faig viatges a molts llocs per vendre els meus productes, així puc aprendre idiomes i les seves cultures, i moltes coses més.
-Vinga adéu que ja se’n va el tren.
-Vinga adéu, ah!! A veure si ens veiem.
– Fins una altra
– Adéu.
Em sembla una bona idea perquè normalment estem molt enfadats entre tots
Harry: Una altra vegada us torno a veure.
Ristophen: Sí, el nostre treball a la fábrica és molt dur.
Nikolay: Avui que hi farem?
Takeo: Jo crec que avui fabricarem samarretes. No?
Nikolay: Sí, és veritat se m’havia oblidat.
Harry: Vosaltres creieu que el nostre treball es valora i és important?
Ristophen: Sí, jo crec que sí, però el que no m’agrada és que ens paguin tan poc, només 25 euros al mes, i això no és tolerable.
Harry: Tens molta raó, tots quatre podríem fer una queixa al nostre cap.
Takeo: Sí, quan arribem a la fabrica fem-li una queixa.
Tots: SÍ ANEM-HI!
Una estona després, quan els trens arriben a la fàbrica…
Harry: Anem-hi!
Tots: Sí
Cap: Què voleu?
Takeo: Volem que ens paguis més perquè el nostre treball és molt dur.
Cap: Sí tens raó, quants diners voleu que us augmenti?
Nikolay: Uns 5 euros més.
Cap: D’acord el mes que ve us donaré 5 euros més.
Tots: Gràcies! Fantàstic! Adéu!!!!!
Cap: Adéu!!!!!!
Creat per: Yasmina i Mario