-
Traductor
Blogroll
Comentaris recents
- Nens i nenes de 6è B en 1a visita a la biblioteca
- L'Alba i la Montse de la biblioteca en 1a visita a la biblioteca
- favour en Nadal temps de compartir i de bons proposits
- georgiana en Storycubes 1a història
- Recursos Mates | Pearltrees en Poli… què?
-
Articles recents
Formulari fitxa de llibre
Kidblog Carlos i la seva classe 12Els nostres projectes
Etiquetes
Meta
Què va portar al drac a voler-se menjar la princesa?
Aquest article s'ha publicat dins de escriptura creativa, General i etiquetat amb escriure. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
El petit drac
El nen es va espantar. Va deixar el drac al terra i es va anar corrents.
El drac va intentar vola, però només s’alçava un metre del terra.
Per allí passava una nena, que es deia Nora. Es va sorprendre quan va veure el drac. Va agafar el drac i se’l va emportar a casa seva.
Quan van arribar, li va donar una pastanaga i carn.
El drac no sabia que menjar, així que la Nora li va donar un tros de pastanaga i li va agradar molt. Des d’aquell dia només va menjar verdura.
Després de menjar, Nora li va dir.
– Et diré Simón. T’agrada? Jo crec que sí.
Van anar a l’habitació, la Nora va agafar a Simón i li va posar al llit d’una nina que tenia.
Quan ja era de dia Nora va sentir el rellotge, es va aixecar per veure en Simón, però no el va veure. Va anar a la cuina i allà el va trobar, menjant verdura.
Va passar el temps i quan Simón es va fer gran, Nora ja no el podia amagar més. Així que va decidir que s’ho diria als seus pares.
-Hola mare- Va dir la Nora
-Hola, que vols?- Va preguntar la mare
-Doncs… que tinc un drac des de fa un any- Va dir la Nora
Què?- Va preguntar la mare
Mira- La Nora li va ensenyar el drac.
La mare enfadada i espantada va cridar. -Fora d’aquí! Quin fàstic. La Nora va haver d’acomiadar-se del Simón i aquest va marxar molt trist.
Després de molts dies tombant va arribar a un altre poble.
Del viatge, tenia molta gana, no havia trobat res pel camí, però no veia pastanagues, cebes o pebrots.
Així que el drac va haver de menjar una vaca, i li va agradar tant que se les menjaven de tres en tres.
Aviat no va quedar cap més animal i… Ja sabem com continua la història.
De sobte va obrir la mà i va veure que tenia un drac, es va espantar i es va anar corrents a la seva casa.
Quan va arribar a casa i s’ho va dir a la seva mare, però la mare no s’ho va creure i a demés era un drac petit, i la mare encara s’ho creia menys, fins que va dir.
-Demà aniré a buscar al drac i intentaré ser el seu amic.
Quan va arribar va veure el drac, però havia crescut el doble. El nen no s’ho podia creure.
Aleshores el nen, que es deia Àlex, com era molt valent, es va apropar al drac i va intentar tocar-lo.
Tenia molta por, però ho va fer i el drac es va acostumar a ell i se’l va emportar a casa, per donar-li de menjar.
Quan va arribar a casa l’Àlex va intentar convéncer a la mare per a que es pugues quedar a casa seva.
Al final la va convèncer i van poder jugar i saltar junts.
Un any desprès el drac era tan gran que el van haver de deixar marxar, no el podien mantenir.
Un dia va trobar un poble i va veure persones, es va pensar que era menjar, com carn, patates, sopa… Havia oblidat l’Àlex, però, el que més li va agradar van ser les gallines.
Aquesta era i no era la historia del petit drac de Sant Jordi, el temible i ferotge drac de Sant Jordi.
Un noi anomenat Jordi va agafar una sargantana un dia, i de sobte, va obrir la mà i va veure la petita sargantana amb unes ales de color de la seva mateixa pell, li semblava un drac i dit i fet aquella criatura alada ho era! Al noi no li agradaven els dracs eren lletjos i horribles, però aquell drac tenia una aptitud diferent. El noi estava horripilat en veure aquella criatura infernal i el va llençar al barranc, allí el drac va començar la seva vida. El drac es sentia trist, sol i oblidat. Allí al barranc creixia i creixia fins fer-se més alt que el barranc i va haver de marxar al bosc del costat. Encara que hagués canviat de lloc on viure seguia sentin-se sol, trist i oblidat i així era. Va acabar fent-se gran i sentir-se sol, fins que va trobar un lloc on ser el protagonista, el palau del regne de Sant Jordi, allí amenaçava a tothom que li plantava cara fins que va arribar l’hora de cruspir-se a la princesa. Bé, aquesta és la història de com el drac es va fer ferotge.
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi. El Jordi era un nen simpàtic que li agradava llegir, jugar i passar el temps amb els seus millors amics. Un dia va veure una pedra molt bonica pel terra i va anar a buscar-la. Quan la va agafar de sobte va sentir una calor molt intensa a la seva mà, com si fos foc!!
De sobte va obrir la mà i…
Va veure un drac molt petit a la seva mà de color negre.
El drac va anar-se volant fins a un poble de Tarragona que s’anomenava Constantí. En aquell poble hi havia una cova i el drac se n’ va anar a aquella cova fins que va créixer molt fins que va ser un drac gran, perillós i ferotge. Quan va sortir de la cova va veure que a Constantí no hi havia animals per menjar i va demanar als habitants de Constantí que un s’oferís per poder menjar i si no cremaria tot el poble. Els habitants van fer un sorteig en el que en uns papers estaven tots els habitants del poble i qui sortís, seria el que aniria al drac per a que l’hi menges. Quan va sortir van obrir el paper i va sortir…
La princesa de Constantí. La princesa es va posar a plorar moltíssim i va anar al drac i quan el drac es va anar a menjar-se-la va aparèixer un cavaller amb armadura de ferro que va matar al drac. Aquell cavaller era Jordi el nen que se’l va trobar i quan va matar al drac de la sang van sortir unes roses vermelles i en Jordi va agafar una bona rosa i se la va donar a la princesa i es van casar van tindre fills i van menjar perdius.
De sobte va obrir la ma i va veure un drac petit. S’ho volia quedar, però li feia una mica de por i va dir- Menys mal que no té dents si no tindria més por.
Quan va arribar a casa ho va posar damunt la taula, però el drac tenia gana i el drac va fer cara de pena per a que pogués menjar, i ho va aconseguir. Quan va acabar de menjar l’home li va portar al llit per a que pogués dormir.
Al de mati, quan es va aixecar l’home, va anar a buscar al drac al llit i va veure que havia crescut 2 metres, que és el que mesurava la seva habitació i va dir -Et portaré al bosc i et deixaré lliure.
Uns dies després va anar ha buscar menjar més booooooooo! i va trobar un poble on hi havia gallines i s’he les volia menjar totes i va anar a per aquells animals, ja no va poder parar.
De sobte va obrir la mà i va sortir un drac petit, estava jugant al jardí amb una pilota petita. Va fer màgia i van sortir els seus amics que van jugar a futbol quedant empatats.
El drac de Sant Jordi quan era petit tenia por dels dracs grans. Tenia por que se’l mengessin i, a més, aquests podien fer foc. El drac petit no en feia perquè tenia por del foc i és que era encara molt petitó. Els seus amics també estaven a la festa de Sant Jordi i van regalar una rosa als seus pares i la seva professora-
El drac es va fer gran i es va tornar dolent, també tirant foc. Un dia, el drac va trobar-se amb Sant Jordi i es van saludar amb la ma.
El cavaller li va dir al drac: Per què vols menjar a la princesa?.
El drac li contesta: A tu no t’importa!.
Per què em contestes així?- digué Sant Jordi enfadat per la poca educació del drac i li clava la llança.
La princesa s’abraçà al cavaller molt contenta i li donà les gracies.