Independència de les colònies americanes
L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme.
El rei Carles IV tenia por de que les idees liberals de la Revolució Francesa arribessin a espanya. Per això va declara la guerra als francesos (1793-1795). Però com que no van poder véncer el ministre Manuel Godoy va començar a practicar una política exterior totalment oposada. Va signar el tractat de Fointanebleau el 1807 per aliar-se a Napoleó contra Gran Bretanya. Va permetre que les tropes franceses entressin a la península per atacar Portugal.
El descontentament popular va provocar la dimissió del ministre i l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. Napoleó no accepta aquests situació i imposa al seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d’Espanya.
La Guerra del Francés (1808- 1814)
Es van crear juntes a tota la península per dirigir la resistència i el 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid seguit a molt altres llocs contra les tropes franceses.
A Catalunya al juny de 1808 ja s’havia creat la Junta Suprema de Catalunya. que va aconseguir la victoria a la batalla del Bruc.
L’any 1812 gran part de l’exercit francés va ser destinat al front de Rússia. Les constants revoltes i l’ajuda rebuda pels anglesos (Wellington), van forçar a Napoleó a signar el tracata de Valençay pel qual Ferran VII recuperava la corona d’Espanya.
La Constitució de 1812.
La Junta central, que no reconeixia a Josep I Bonaparte, va convocar una reunió de Corts a la ciutat de Cadis (1812). Es van erigir en representant de la nació espanyola i van erdactar una constitució. Va ser aprovada el 19 de març de 1812. Reflectia els principis bàsics del liberalisme polític:
-Sobirania nacional.
-Divisió de poders .
-Sufragi universal masculi.
-Declaració àmpla de drets.
També van aprovar lleis que pretenien acabar amb l’Antic Règim però els conservador volien tornar a la situació previa al 1808.
La restauració de l’absolutisme.
14 05 2009
Ferran VII “el Desitjat” torna a Espanya el 1814 es nega a jurar la Constitució de 1812. Dóna un cop d’estat, clausura les Corts, anul·la constitució i imposoa l’Antic Règim. L’oposició lliberal són detinguts, alguns executats (Mariana Pineda) i d’altres s’han d’exilar.
TRIENNI LIBERAL. (1820-1823)
La majoria dels pronunciaments anaven fracassant, però l’any 1820, el coronel Riego, aconsegueix obtenir el poder i obliga el rei a acatar la Constitució, decretar una amnistia i convocar eleccions. Les noves Corts restauren reformes de Càdis d’abolició de l’Antic Règim.
Es crea la Milícia Nacional, voluntaris armats que defensen l’ordre liberal.
Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança (Rússia, Prússia, Àutria i Gran Bretanya). Aquesta encarrega a França que intervingui (on governava el borbó Carles X que ho va fer fins a 1830 que es va coronar