Al llarg del segle XIV Europa es va veure assolada per pestes guerres i fam. A la meitat del segle següent, va sortir de la crisi i es va enfortir amb la formació de grans estats. Aquest creixement va ser la Base que va permetre l’expansió de les nacions europees.
Causes de la crisi del s.XIV
– Successió de males collites van provocar la fam la primera meitat del segle.
– La crisi es va agreujar amb l’arribada de la Peste Negra. L’epidèmia de pesta bubònica era una malaltia infecciosa transmesa per les rates i per contagi directe. El mal va arrivar a Europa l’any 1346 portat per vaixells mercants que comerciaven amb Orient.
– La guerra. Anglaterra i França es van enfrontar en la Guerra dels Cent anys que cada vegada era més mortífera per la utilització d’artilleria i perquè arrasaven camps i provocaven més fam.
Cerca i resumeix la biografia de Joana d’Arc.
Durant tota l’Edat Mitjana, Europa havia estat constituida per una constelació de estats enfrontats els uns amb els altres. Al segle XV molts es van unir a través d’aliances matrimonials entre els sobirans, o per mitjà de guerres i conquestes i van donar lloc a potències noves i grans.
Els regnes de l’oest.
Castella va sortir reforçada de la crisi del segle XIV i de la cruenta guerra civil que va portar al poder la nova dinastia dels Trastàmara. Quan el rei Enric IV va morir l’any 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana, que també rebia el suport de Portugal, i els de la seva germanas Isabel, que estava casada amb Ferran de Antequea i que, finalment va ser proclamada reina de Castella.
La unió de les corones d’Aragó i Castella va suposar la creació d’un gran estat, al qual també se li van unir les possessions aragoneses al Mediterrani i les conquestes castellanes a l’Àfrica i Amèrica.
Portugal va iniciar la seva expansió cap per l’Àfrica i el sud de l’Àsia.
França continuava la seva expansió amb l’annexió d’Aquitània, Bretanya i part de Borgonya.
A Anglaterra es va instal·la la dinastia dels Tudor. A Alemanya els Habsburg es van fer amb les regnes de l’imperi que van mantenir fins al segle XX.
Els nous imperis a l’est.
A l’est d’Europa l’imperi bizantí va desaparèixer el 1453 en ser conquerit pels turcs otomans, els quals van construir un imperi que s’estenia des dels Balcans fins a Egipte i des del Nord d’Àfrica fins al golf pèrsic.
L’herència ortodoxa i bizantina va ser rcollida pel príncep de Moscou Ivan el Gran, que va adoptar el títol de Tsar (cèsar) i va establir les bases de l’imperi rus.
La resta del món.
A l’Àsia, l’islam es va estendre per l’Índia i es sud-est asiàtic, teritoris qe estaven dividits en petits regnes i soldanats.
La Xina, s’havia independitzat de l’imperi mongol, i vivia tancada en ella mateixa. Ja aleshores, la Xina representav una quarta part de la població mundial i comptava amb prop de quatre-cents milions d’habitants.
A Amèrica es desenvoupaven tres grans civilitzacions:
Els maies, la zona sud de l’actual Mèxic i a Guatemala. Eren experts matemàtics i astrònoms. Observaven el cel des d’elevades piràmides escalonades.
Els asteques vivien a la resta de mèxic. Eren un poble guerrer, que van crear un gran imperi la capital del qual era la ciutat de Tenochtitlán, on van edificar temples en forma de piràmide.
Els inques van crear un imperi a l’actual Perú. Les ciutats inques es comunicaven per una xarxa de carreteres i per un servei de correus. S’hi van construir grans fortaleses de pedra.