Category Archives: 4. Catalunya i Espanya al segle XIX

L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme.

El rei Carles IV tenia por de que les idees liberals de la Revolució Francesa arribessin a espanya. Per això va declara la guerra als francesos (1793-1795). Però com que no van poder véncer el  ministre Manuel Godoy va començar a practicar una política exterior totalment oposada. Va signar el tractat de Fointanebleau el 1807 per aliar-se a Napoleó contra Gran Bretanya. Va permetre que les tropes franceses entressin a la península per atacar Portugal.

El descontentament popular va provocar la dimissió del ministre i l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. Napoleó no accepta aquests situació i imposa al seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d’Espanya.

La Guerra del Francés (1808- 1814)

Es van crear juntes a tota la península per dirigir la resistència i el 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid seguit a molt altres llocs contra les tropes franceses.

A Catalunya al juny de 1808  ja s’havia creat la Junta Suprema de Catalunya. que va aconseguir la victoria a la batalla del Bruc.

L’any 1812 gran part de l’exercit francés va ser destinat al front de Rússia. Les constants revoltes i l’ajuda rebuda pels anglesos (Wellington), van forçar a Napoleó a signar el tracata de Valençay pel qual Ferran VII recuperava la corona d’Espanya.

La Constitució de 1812.

La Junta central, que no reconeixia a Josep I Bonaparte,  va convocar una reunió de Corts a la ciutat de Cadis (1812). Es van erigir en representant de la nació espanyola i van erdactar una constitució. Va ser aprovada el 19 de març de 1812. Reflectia els principis bàsics del liberalisme polític:

-Sobirania nacional.

-Divisió de poders .

-Sufragi universal masculi.

-Declaració àmpla de drets.

També van aprovar lleis que pretenien acabar amb l’Antic Règim però els conservador volien tornar a la situació previa al 1808.

La restauració de l’absolutisme.

14 05 2009

Ferran VII “el Desitjat” torna a Espanya el 1814 es nega a jurar la Constitució de 1812. Dóna un cop d’estat, clausura les Corts, anul·la constitució i imposoa l’Antic Règim. L’oposició lliberal són detinguts, alguns executats (Mariana Pineda) i d’altres s’han d’exilar.

TRIENNI LIBERAL. (1820-1823)

La majoria dels pronunciaments anaven fracassant, però l’any 1820, el coronel Riego, aconsegueix obtenir el poder i obliga el rei a acatar la Constitució, decretar una amnistia i convocar eleccions. Les noves Corts restauren reformes de Càdis d’abolició de l’Antic Règim.

Es crea la Milícia Nacional, voluntaris armats que defensen l’ordre liberal.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança (Rússia, Prússia, Àutria i Gran Bretanya). Aquesta encarrega a França que intervingui (on governava el borbó Carles X que ho va fer fins a 1830 que es va coronar