L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van ocupar Barcelona. Havien assetjat durant catorze mesos la ciutat que havia continuat oposant-se al monarca Borbó. Les Corts del Principat havien decidit no reconèixer el Tractat d’Utrech i resistir, sota el comandament de Rafael  Casanova i Antoni de Villarroel, i amb 6000 homes contra 40.000. Una setmana despré també va capitular Cardona que era l’última ciutat que encara lliutava.

Com a càstig Felip V va anunciarque governaria Catalunya sense comptar amb les seves lleis ni amb les sevs institucions. L’any 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, on s’imposava el model castellà a tots els regnes de la corona espanyola.

 Exemple:

El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de Catalunya:

“Les causes a la Real Audiència se substanciaran en llengua castellana“.

Instrucció secreta redactada per l’Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya:

“Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s’aconsegueixi l’efecte sense que es notin els esforços

– 1700 mor Carles II de la casa d’Autria sense descendencia-Havia nomenat hereu a Felip de Borbó, un príncep francés que va ser proclamat Felip V.

– Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’imperi Austríac declaren la guerra a França i a Espanya (Guerra de successió)

-Les potències europees proposen l’arxiduc Carles d’Austria alegant drets a la corona per la seva vinculació familiar.– Castella dóna suport al monarca Borbó, mentre que la corona d’Aragó ho fa al candidat austríac.La guerra s’acaba amb el Tractat d’Utrech en el que Holanda i Gran Bretanya retiren el seu suport a l’arxiduc Carles perquè aquest havia heretat la corona d’Austria en morir el seu germà. El tractat reconeix a Felip V com el rei d’Espanya, i Gran Bretanya obté Gibraltar i Menorca (aquesta ocupada fins a 1802). D’altra banda Àustria obté els territoris europeus de la corona espanyola: Milenasat, Nàpols, Flandes i Sardenya. 

A mitjans del segle XVIII Gran Bretanya comptava amb 13 colònies a la costa est d’Amèrica del Nord. Totes havien properat econòmicament, les vuit del nors degut a la indústria i el comerçeren liderades per una rica burgesia. Les cinc del sud es dedicaven a les plantacions de cotó, tabac i arròstreballades per esclaus negres.

El Pacte Colonial les obligava a suministrar primeres matèries a la metròpoli a canvi de rebre manufactures. Els governadors depenien directament de la corona britànica (Jordi III) i les colònies no comptaven amb cap representant al Parlament que és on es decidíen coses tan important com els impostos. El malestar dels burgesos del nord i els terratinents del sud anava creixent.

La Guerra del Set Anys entre Anglaterra i França (1756-1763) va provocar una crisi que es va voler solucionar imposant nous impostos als colons. Un d’ells va ser la Stamp Act (Lley del timbre, 1765) que va ser considerada abusiva per les colònies i retirada.  Però dos anys després es van establir nous impostos com la Townshend Acts que gravava el paper el vidre, el plom i el tè.

Les protestes van donar lloc a

* Matança de Boston 1770. Com a conseqüència es retiren totes les taxes menys la del tè.

* Motí del tè 1773 al Port de Boston.

* 1774 Lleis coercitives (anomenades intolerables pels colons)

* Congrés de Filadèlfia, on sis de les tretzecolònies es van unir per defensar els seus drets.

S’ensumava la guerra que començaria el 1775.

Els habitants de les colònies coneixien el procés polític d’Anglaterra, de qüestionament de la monarquia absoluta. Van conèixer les noves idees d’igualtat, llibertat i tolerància que venien de França, i es van enfrontar amb la metròpoli.

La Guerra de la Independència va començar amb la batalla de Lexington, a la que van seguir d’altres com la de Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Però l’any 1783, amb la pau de Versalles, el Regne Unit reconeix la independència dels Estats Units.

En un primer moment la guerra estava sent guanyada per la metròpoli amb un exercit ben organitzat i amb nombrosos mercenaris (17.000), però mes tard i amb l’ajuda de potències estrangeres (França, Espanya i Holanda) els habitants de les colònies van aconseguir el que pretenien.

 La data història però va ser la del 4 de juliol de 1776 , que és quan delegats de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia i van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. George Washigton va ser proclamat primer president.

La primera Constitució escrita de la història (1787) establia una forma de govern republicana, separació de poders, i estructura federal. Aquest document finalitzava amb una Declaració de Drets que garantien la llibertat de religió, premsa, expressió, reunió i el dret a ser jutjat. Encara avui és la Constitució vigent encara que amb esmenes.

Aquest èxit de la revolució americana va arribar a Europa i va reforçar els sentiments d’hostilitat cap a la monarquia absoluta.

Text / Jefferson. Declaració d’ Indepèndencia dels Estats Units d’ Amèrica. 1776

“Consideramos evidentes por sí mismas las siguientes verdades: todos los hombres han sido creados iguales; el creador les ha concedido ciertos derechos inalienables; entre esos derechos se cuentan: la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad. Los gobiernos son establecidos entre los hombres para garantizar esos derechos y su justo poder emana del consentimiento de los gobernados. Cada vez que una forma de gobierno se convierte en destructora de ese fin, el pueblo tiene derecho a cambiarla o suprimirla, y a elegir un nuevo gobierno que se funde en dichos principios, y organizar sus poderes en la forma que a su juicio sea la más adecuada para alcanzar la seguridad y la felicidad. (…).
Cuando una larga serie de abusos y usurpaciones , dirigida invariablemente al mismo objetivo, demuestra el designio de someter al pueblo a un despotismo absoluto, tiene el pueblo el derecho, tiene el deber de derrocar ese gobierno y establecer nuevas garantías para su futura seguridad (…).
Nosotros, los representantes de los Estados Unidos de América, reunidos en Congreso general (…) en el nombre y por autoridad del pueblo, solemnemente publicamos y declaramos que estas colonias son y de derecho deben ser Estados Libres e Independientes; que se consideran libres de toda unión con la Corona británica.”

La monarquia absoluta va ser questionada a Anglaterra i Holanda abans que s’acabés el segle XVII.

Anglaterra.

La dinastia dels Stuart va pretendre governar sense el control del Parlament, com feien altres monarquies europees. A Anglaterra hi havia, des de l’Edat Mitjana, dues cambres que limtavenles accions els reis. La dels Lord (nobles i clergues) i la dels Comuns (burgesos), les quals havien d’autoritzar decisions com per exemple la de declarar la guerra a una altra nació. Tithom que s’hi oposava a les pretensions d’aquesta nova dinastia era detingut i ajusticiat. Això va oprovocar una guerra civil entre defensors del Parlament i defensors de la monarquia absoluta.

L’any 1649 el rei Carles I  va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

Però el principal impulsor d’aquest canvi polític, Oliver Cromwell, va transformar la república en una dictadura militar. Després de la seva mort, el parlament va restablir la monarquia l’any 1660. El nou rei, Carles II, va acceptar el control de les dues cambres.

L’any 1679 l Parlament va votar a favor de l’habeas corpus, que la revolució americana de segle següent recolliria.

Una segona revolució fa fora definitivament la dinastia dels Stuart i ofereix la corona a Guillem d’Orange que l’accepta tot havent de signar la Declaració de Drets (Bill of Rights) que limitava els poders del monarca.

El Parlament, per exemple escollia el primer ministre d’entre els seus membres, els tres poders estaven separats i els ciutadans tenien garantida la defensa de la llibertat individual.

 EL  DESPOTISME IL·LUSTRAT.

A Espanya (Carles III), a Àustria (Mª Teresa d’Austria) i a Prússia (fredeic de Prússia) tot i no abandonar l’exercici del poder absolut, els monarques i els seus ministres van voler introduir idees dela Il·lustració amb reformes no gaire progresistes El seu lema era “Tot per al poble, però sense el poble”. Així i tot es van produir avenços en matèria d’educació, modernització de l’agricultura, desenvolupament de les manufactures.

Totes les reformes van ser insufucients si es mantenia la socitat estamental i el poder absolut. Per aquesta raó el segle XIX va ser una època de grans revolucions liberals.

La Il·lustració: LLIBERTAT I IGUALTAT

Montesquieu va defensar la divisió de poders

Rosseau la sobirania nacional

Voltaire va defensar la tolerància, la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei i d’un sistema fiscal igualitari