Al llarg del segle XIV Europa es va veure assolada per pestes guerres i fam. A la meitat del segle següent, va sortir de la crisi i es va enfortir amb la formació de grans estats. Aquest creixement va ser la Base que va permetre l’expansió de les nacions europees.

Causes de la crisi del s.XIV

– Successió de males collites van provocar la fam la primera meitat del segle.

– La crisi es va agreujar amb l’arribada de la Peste Negra. L’epidèmia de pesta bubònica era una malaltia infecciosa transmesa per les rates i per contagi directe. El mal va arrivar a Europa l’any 1346 portat per vaixells mercants que comerciaven amb Orient.

– La guerra. Anglaterra i França es van enfrontar en la Guerra dels Cent anys que cada vegada era més mortífera per la utilització d’artilleria i perquè arrasaven camps i provocaven més fam.

Cerca i resumeix la biografia de Joana d’Arc.

Durant tota l’Edat Mitjana, Europa havia estat constituida per una constelació de estats enfrontats els uns amb els altres. Al segle XV molts es van unir a través d’aliances matrimonials entre els sobirans, o per mitjà de guerres i conquestes i van donar lloc a potències noves i grans.

Els regnes de l’oest.

Castella va sortir reforçada de la crisi del segle XIV i de la cruenta guerra civil que va portar al poder la nova dinastia dels Trastàmara. Quan el rei Enric IV va morir l’any 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana, que també rebia el suport de Portugal, i els de la seva germanas Isabel, que estava casada amb Ferran de Antequea i que, finalment va ser proclamada reina de Castella.

La unió de les corones d’Aragó i Castella va suposar la creació d’un gran estat, al qual també se li van unir les possessions aragoneses al Mediterrani i les conquestes castellanes a l’Àfrica i Amèrica.

Portugal va iniciar la seva expansió cap per l’Àfrica i el sud de l’Àsia.

França continuava la seva expansió amb l’annexió d’Aquitània, Bretanya i part de Borgonya.

A Anglaterra es va instal·la la dinastia dels Tudor. A Alemanya els Habsburg es van fer amb les regnes de l’imperi que van mantenir fins al segle XX.

Els nous imperis a l’est.

A l’est d’Europa l’imperi bizantí va desaparèixer el 1453 en ser conquerit pels turcs otomans, els quals van construir un imperi que s’estenia des dels Balcans fins a Egipte i des del Nord d’Àfrica fins al golf pèrsic.

L’herència ortodoxa i bizantina va ser rcollida pel príncep de Moscou Ivan el Gran, que va adoptar el títol de Tsar (cèsar) i va establir les bases de l’imperi rus.

La resta del món.

A l’Àsia, l’islam es va estendre per l’Índia i es sud-est asiàtic, teritoris qe estaven dividits en petits regnes i soldanats.

La Xina, s’havia independitzat de l’imperi mongol, i vivia tancada en ella mateixa. Ja aleshores, la Xina representav una quarta part de la població mundial i comptava amb prop de quatre-cents milions d’habitants.

A Amèrica es desenvoupaven tres grans civilitzacions:

 Els maies,  la zona sud de l’actual Mèxic i a Guatemala. Eren experts matemàtics i astrònoms. Observaven el cel des d’elevades piràmides escalonades.

Els asteques vivien a la resta de mèxic. Eren un poble guerrer, que van crear un gran imperi la capital del qual era la ciutat de Tenochtitlán, on van edificar temples en forma de piràmide.

Els inques van crear un imperi a l’actual Perú. Les ciutats inques es comunicaven per una xarxa de carreteres i per un servei de correus. S’hi van construir grans fortaleses de pedra.

Entre els segles XI i XIII Europa va experimentar un fort creixement de la població i de l’economia. Els progressos més grans es van produir en l’agricultura gràcies a la intensificació dels conreus i a la difusió de noves tècniques. L’artesania i el comerç també van experimentar un gran desenvolupament.

* Es van rompre terres noves i es va ampliar l’extensió de la superfície conreada.

* Es van millorar els rendiments agrícoles, gràcies a les innovacions tècniques: arada d’orelló, rotació triennal de conreus, ferradura metàl·lica per als cavalls, nous conreus d’influència islàmica, perfeccionament de tècniques de regadiu, etc. Es va difondre la utilització del molí hidràulic que feia la feina de 40 persones.

Rotació triennal

La població a Europa va passar de 42 milions a l’any 1.000 a 73 milions al 1.300. Molts camperols es van veure obligats a emigrar a altres regions a la recerca de noves terres. Colons alemanys es van desplaçar cap a l’est i al sud es van repoblar les terres conquerides als musulmans. Es van aconseguir conrear terres fins llavors incultes per ser pantanoses gràcies a la utilització de dics i canals.

Renaixement de les ciutats.

La prosperitat econòmica va fer crèixer les ciutats El nombre d’habitants no acostumava a passar de 5.000 en la major part dels casos, però en poc temps algunes, com les del nord d’Itàlia van passar a tenir més de 50.000 . Eren el centre del poder polític i ecesiàstic, però també el centre producció de productes manufacturats, de l’intercanvi i de l’artesania.

BURGESIA.

El burgés o habitant del burg, barri mercantil i artesà de la ciutat, va començar a tenir molt de pes a la socitat medieval.

El creixement de les ciutats va permetre la construcció de catedrals, palaus i universitats que no utilitzaren l’estil romànic sinó el gòtic.

Entre els segles X i XIII, l’Europa cristiana es va estendre més enllà de les antigues fronteres. L’expansió pel nord i per l’est va portar molts colona alemanys a penetrar i establir-se en terres eslaves, mentre que pel sud els regnes cristians de la península Ibèrica van continuar avançant per l’Al-Andalus.

L’any 1095, el papa Urbà II, després del concili de Clermont,  va fer una crida general a tots els cristians per reconquerir Terra Santa de les mans dels musulmans. Va ser la primera croada. Després n’hi va haver set més.

Molts cavallers, impulsats tant per la fe com per l’afany d’aventura i l’esparança de riqueses, van partir cap a Jerusalem i l’any 1099 van conquerir la ciutat. Hi van participar des de reis fins  pobres i nens, tots ells amb una creu pintada als vestits, per això els van anomenar croats.

Els croats van fundar regnes cristians a Terra Santa i van crear ordres militars de monjos soldats, com els templers o els hospitalaris per defensar-los. A finals del segle XIII però, aquests territoris van tornar a caure en poder dels musulmans.

La feina de l’historiador, com avui en dia, la del periodista, es contrastar les fonts i tractar de ser el més objectiu possible. Les cròniques que es van escriure dels fets canvien segons qui les va escriure. Pels cristians les croades van ser una guerra santa en uns llocs llunyans. Per als musulmans, una agresió externa al seu propi país.

El cristianisme era la religió majoritària de la població europea a l’edat mitjana. L’Església era l’única institució que superava fronteres nacionals i estava present a totes les regions d’Europa.

 Als segles XI i XII, la cultura europea va iniciar una època d’esplendor. Es van multiplicar les escoles i els escriptoris. Es van redescobrir les obres dels principals autors tant grecs com romans, alguns dels quals ens van arribar gràcies a les traducions que havien fet els àrabs.

L'Església era una institució politica: Els papes intervenien en els afers dels estats cristian i arbitravn les disputes entre els reis.

També era una institució econòmica:  Una gran part de la propietat de la terra estava en mans de monestirs, convents i catedrals que, com els senyors, també cobraven rendes als seus serfs. A més tots els camperols, inclosos els lliures havien de pagar a l'església la desena part de les seves collites, el delme.

La vida girava entorn a la religió: naixement, comunió, matrimoni, funeral, festes.. fins i tot els anys es comptaven a partir del naixement de crist. 

Escena de la pel·lícula “El Nombre de la rosa”.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/cfvoDnHnLow" width="425" height="350" wmode="transparent" /]