Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van posar fi definitivament a les pretensions de la Santa Aliança. Els intents de restauració de l’Antic Règim van topar directament amb aixecaments armats que tenien la voluntat d’instaurar règims liberals.

Les primeres dècades del segle XIX van triunfar a Amèrica les insurreccions que demanaven la independència d’spanya. Les noves repúbiques van imposar règims liberals conservadors.

Revolucions de 1820.

A Europa els diversos aixecaments militars van fracassar enun primer moment davant la foça e la Santa Aliança, excepte a Grècia,  on gràcies a un fort sentiment nacionl i una guerra  de set anys (1822-829) van aconeguir la independència de l’imperi turc.

Revolucions de 1830.

A diversos països d’Europa van triunfar revoltes que van substituir monarquies absolutes per règims constitucionals on la burgesia va imposar un règim censatari i limitacions a les lliberats públiques. La principal diferència respecte a le revoltes anteriors és l’ampli supor popular.

Bègica s’inependitza d’Holanda i instaura règim liberal.

A França deposen el monarca absolut Carles X i coronen a Lluís Felip d’Orleans també amb u nou`règim liberal.

A Anglaterra s’amplien els drets polítics i a Espanya s’introdueix un sistema polític liberal.

Revolucions de 1848.

Es planteja el sufragi universal (tots els ciutadans barons), i es comença a defensar el principi de sobirania popular.

A França un aixecament popular proclama la república social i destron a Lluís Felip d’Orleans..

A Àustria fan dimitir el canceller Metternich. Es produiexe diversos aixecamens nacionalistes a Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia i la Confederacó Germànica.