2. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

Els partidaris de la República es reunien en clubs per debatre les seves idees i portar-les a l’Assemblea Nacional. Hi havia dos grups clarament diferenciats, que eren els moderats (girondins) i els radicals (jacobins).

Convenció girondina. 

Els girondins, burgesos moderats que defensaven la llibertat i el dret a la propietat, van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir una CONVENCIÓ NACIONAL que s’encarregués de redactar una nova constitució.

La convenció va jutjar el rei Lluís XVI i la seva dona Mª Antonieta i van ser executats (1793). Aquest fet va provocar revoltes dels partidaris reials a l’interior del país i aliances d’algunes monarquies europees contra la República,e que van invair el país.

Convenció jacobina.

Aquest estat de coses va provocar que el juny de 1793, quan els jacobins van aconseguir el poder, van instaurar una política de terror: van empresonar els dirigents jacobins, van jutjar i comdemnar a mort a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris, van suspendre les llibertats i van decretar la lleva en massa. Robespierre va concentrar tot el poder de l’executiu i del Comitè de Salvació.

Tot i això la nova Constitució es basava en la democràcia social, en la sobirania popular, el sufragi universal directe i el dret a la igualtat. Les lleis aprovades pel Comitè de Salvació es van radicalitzar:

-Llei de Màximum: control dels presus i dels salaris.

-Distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els pobres.

-Es van tancar esglésies, es va establir el culte a la deesa Raó, i van posar en venda les terres del clero.

-Educació obligatòria.