El territori que ocupa l’actual Itàlia estava dividida en sis estats independents. Austria però s’havia annexat les dues regions del nord (el Piemont i la Llombardia) que eren les més riques. De manera que la unificació semblava difícl. Però l’any 1859 Cavour, cap del govern piamontès va iniciar una guerra amb Àustria i vaaconseguir l’annxió de la Llombardia. Alhora Garibaldi encapçalava diversos aixecaments populars que tenien com a objectiu la unificació dels territoris de la peninsula. L’any 1861 el primer parlament italià va nomenar Víctor Manuel rei d’Itàlia. Ja només restava el Veneto en mans austríaques, però l’any 1966 el van abandonar. La unificació es va completar l’an 1870 un cop annexats els estats pontificis i es va nomenar Roma la capital del nou estat.

El cas d’Alemanya va ser molt semblant. El territori que ocupa l’actual Alemanya dividit en nombrosos petits estats (36) i patien la  gran rivalitat entre les dues potències germàniques: Àutria i Prúsia.

Prúsia va encapçalar el procés d’unificació:

1. Va crear la unió duanera (deixant fora a Àustria),

2. Una revolució liberal va crear un Parlament i va oferir  la corona de tota Alemanya al rei de Prússia (que va rebutjar)

3. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck encapçala guerres contra Àustria i França i aconsegueix unificar tots els estats sota el rei de Prússia i l’any 1871 es proclama Guillem I kàiser del II imperi (Reich) alemany.