LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)

El descontentament de la població per aquesta política de terror va provocar un cop d’estat el juliol de 1794 (se li diu de termidor que era el nom de desè mes del calendari republicà francés) i Robespierre i d’altres dirigents jacobins van ser executats. 

La burgesia conservadora va tornar a obtenir el poder i va redactar la CONSTITUCIÓ de 1795:

-Poder execitiu col·egiat: Directori.

-Sufragi universal censatari.

-Poder legislatiu en dues cambres: el Consell dels 500 i el consell dels Ancians.

Es pretenia tornar als pincipis de la revolució de quatre anys abans. Es va derogar la constitició de 1793 i les lleis posteriors i es va perseguir els jacobins. Com que es trobaven ideològicament entre l’absolutisme i la democràcia social jacobina, tenien l’oposició de l’aristocràcia d’una banda i de les classespopulars d’altra.

La crisi econòmica i social aguditzada per la guerra amb les potències absolutistes va permetre que l’exercit s’erigís en l’única institució amb prestigi. L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia va fer un cop d’Estat i va posar fi al Directori.

Napoleó va realitzar una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació dels prefectes, que feien complir les ordres del govern a les províncies. Va promulgar un codi civil per racionalitzr les nombroses lleis vigents.

L’any 1804 es va autoproclamar emperador. En pocs anys (1804-1811) va ocupar gran part d’Europa militarment, fins que va ser vençut primer a Rússia (1814) i després a Waterloo (1815), detingut i empresonat a l’illa de Santa Elena.