La monarquia absoluta va ser questionada a Anglaterra i Holanda abans que s’acabés el segle XVII.

Anglaterra.

La dinastia dels Stuart va pretendre governar sense el control del Parlament, com feien altres monarquies europees. A Anglaterra hi havia, des de l’Edat Mitjana, dues cambres que limtavenles accions els reis. La dels Lord (nobles i clergues) i la dels Comuns (burgesos), les quals havien d’autoritzar decisions com per exemple la de declarar la guerra a una altra nació. Tithom que s’hi oposava a les pretensions d’aquesta nova dinastia era detingut i ajusticiat. Això va oprovocar una guerra civil entre defensors del Parlament i defensors de la monarquia absoluta.

L’any 1649 el rei Carles I  va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

Però el principal impulsor d’aquest canvi polític, Oliver Cromwell, va transformar la república en una dictadura militar. Després de la seva mort, el parlament va restablir la monarquia l’any 1660. El nou rei, Carles II, va acceptar el control de les dues cambres.

L’any 1679 l Parlament va votar a favor de l’habeas corpus, que la revolució americana de segle següent recolliria.

Una segona revolució fa fora definitivament la dinastia dels Stuart i ofereix la corona a Guillem d’Orange que l’accepta tot havent de signar la Declaració de Drets (Bill of Rights) que limitava els poders del monarca.

El Parlament, per exemple escollia el primer ministre d’entre els seus membres, els tres poders estaven separats i els ciutadans tenien garantida la defensa de la llibertat individual.

 EL  DESPOTISME IL·LUSTRAT.

A Espanya (Carles III), a Àustria (Mª Teresa d’Austria) i a Prússia (fredeic de Prússia) tot i no abandonar l’exercici del poder absolut, els monarques i els seus ministres van voler introduir idees dela Il·lustració amb reformes no gaire progresistes El seu lema era “Tot per al poble, però sense el poble”. Així i tot es van produir avenços en matèria d’educació, modernització de l’agricultura, desenvolupament de les manufactures.

Totes les reformes van ser insufucients si es mantenia la socitat estamental i el poder absolut. Per aquesta raó el segle XIX va ser una època de grans revolucions liberals.

La Il·lustració: LLIBERTAT I IGUALTAT

Montesquieu va defensar la divisió de poders

Rosseau la sobirania nacional

Voltaire va defensar la tolerància, la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei i d’un sistema fiscal igualitari