Un cop llegida la carta del gran cabdill indi escrita al 1855, com ens ressonen les seves paraules? Quasi dos segles després, hem entès el missatge que volia donar? O, al contrari, seguim cometent els mateixos errors? Què hi penseu?
-
Articles recents
Comentaris recents
- victor cuxart en FRAGMENTS DE COMIAT…
- Marina Verdú Portillo en FRAGMENTS DE COMIAT…
- Bruno Torent en FRAGMENTS DE COMIAT…
- Josep Ollé en FRAGMENTS DE COMIAT…
- Josep Ollé en FRAGMENTS DE COMIAT…
Arxius
Categories
Blogroll
Desgraciadament, l’escrit em recorda als temps difícils. En concret, em recorda a la crisi econòmica i a la notícia de fa uns dies sobre aquell jubilat a Grècia que va suïcidar-se davant del Parlament. Els indis entenien que no podien evitar que els blancs ocupessin les seves terres, ja que si es negaven a vendre-les els colonitzadors farien ús de la seva força superior. Llavors decideixen no enfrontar-se al problema, decideixen vorejar-lo davant el perill que suposa. Però volen deixar el seu llegat, fer conscients als blancs sobre tot el que han deixat enrere. I crec que l’home que va decidir posar fi a la seva vida també. Òbviament és una opinió, però penso que l’home, vell i amb experiència, va trobar-se davant un problema que no podia solucionar. La crisi li quedava gran. I no com un covard, sinó com una persona honorable i intel·ligent va decidir que havia viscut suficient i, finalment, va trobar un obstacle més gran que ell. Però el fet de que ho fés públicament em fa pensar que volia denunciar el que ell trobava injust i, igual que van fer els indis, volia quedar en el record, no permetre oblidar a la gent la injustícia que havia portat a allò i deixar una marca que sempre ens recordés, quan les coses anéssin bé. que estar així era possible per tot el sofriment patit abans (com els indis que van abandonar la terra). No sé ni com era aquest vell home, ni mai el vaig conèixer, però puc assegurar que no oblidaré l’exemple que suposa per a mi. I aquesta, amics i amigues, és la meva opinió. Bona tarda!
A mi aquest text em fa pensar en l’ecologia i els valors que això comporta. És un text del segle XIX on no s’havia inventat el concepte “ecologia” però els indis ja tenien integrada aquesta idea, doncs sentien una gran estimació per la seva terra. Per ells era un regal de Deu, en canvi l’home blanc no sentia cap mena d’afecte per la terra ni per la naturalesa, no la cuidava. Els indis deien que la persona que embruta a la Terra se’n bruta a ell mateix, és a dir que es fa mal a ell i als altres. Els indis pretenien fer reflexionar als homes blancs sobre el gran regal que és la naturalesa. Eren homes molt savis, però els blancs no els hi van fer cap cas.
Aquest text sent antic, és molt actual, doncs ara ens trobem amb la mateixa situació, ja que no cuidem els nostres boscos ni les nostres muntanyes: els embrutem, els cremem, tallem els arbres indiscriminadament…
Per acabar vull compartir amb vosaltres l’espot de l’Ajuntament de Barcelona on és vol conscienciar al ciutadà sobre la importància que tots col•laborem a netejar i a mantenir neta la ciutat: “Tan net és qui neteja com qui no embruta” amb musica dels Catarres
http://www.youtube.com/watch?v=SFHGqRy56Hw
Aquets espot i la cançó dels Catarres serien els indis del segle XXI.
A mi em recorda al canvi climatic, en aquesta carta, els indis deixen ben clar que la terra es de tots i s’ha de cuidar com havien estat fent ells, la natura els hi donava menjar y ells la respesctaven, ara en canvi, no hem respectat res y aixi ens anira.
No crec que s’hagi entes res, o almenys els humans no hem aplicat res d’això, seguim comentent errors pero diferents mes que res per el canvi de temps.
No ho trobo contemporani per que no es exactament el mateix, son situacions amb bastants diferencies, no es fa malbé el medi com abans ni som tan primitius, arra el medi ya esta malmes.
La carta del 1885 és una reflexió del Gran cabdill Indi Seattle enfront de la proposta del home blanc de comprar les terres.
La forma com els indis valoren les terres on viuen, m’ha fet pensar en l’actualitat, en el tema de l’ecologia. Els que ells pensen que farà l’home blanc amb les terres,és el que a la llarga s’ha prodüit.
Fa pocs anys l’home se n’ha adonat del que estava fent i va començar a prendre mesures per salvar la terra.
Actualment al món s’està ensenyant a les noves generacions la importància de la protecció de la terra. Un clar exemple és el reciclatge, ara la majoria de la gent a les seves cases fa distincions de brossa, això es un petit pas cap al pensaments del indis.
Finalment la meva percepció es que hem de continuar millorant per salvar la terra de la nostra pròpia destrucció.
Aquesta carta de l’any 1885 em recorda en alguns moments a l’actualitat. Jo relaciono el fet de que els indis no vulguin vendre la seva terra perquè és sagrada per al seu poble (“Cada agulla brillant dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzidor, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble”) amb la notícia que va aparèixer fa uns dies als mitjans de comunicació.
Aquesta notícia parla d’un matrimoni de 73 i 79 anys que van avalar amb el seu pis el crèdit d’un dels seus fill. Tot i això ,aquest està actualment a l’atur, cosa que ha fet que el banc els hi confisqués el pis. Després de lluitar molt aquesta família ha aconseguit aturar el desnonament. Crec que aquesta notícia és molt semblant a la carta dels indis ,ja que aquests no volen vendre la seva terra (similitud amb el pis d’aquest matrimoni de gent gran). També trobo semblances entre els personatges del text i la notícia. Els indis estarien representats pel matrimoni i els homes blancs estarien representats pel banc com a responsable del desnonament .
Aquest text de 1885 és una carta dels indis en resposta al “Gran Cap de Washington”ja que els vol comprar les seves terres. Ells diuen que la terra és de tots, i si els venguessin el seu territori que esperen que el cuidessin com si fos el seu fill. A més diuen que els homes “blancs” la única cosa que fan és destruir tota la història i tradicions que arrossega el seu territori. Aquesta carta m’ha recordat la lluita de moltes organitzacions de preservar la Terra i no contaminar-la, ja que la Terra és de tots i per tant es responsabilitat de tota la població cuidar-se’n. Aquestes organitzacions s’encarreguen, entre altres coses, de conscienciar a la gent de la importància que tenen cadascun dels nostres actes per petits que siguin i que depèn de nosaltres preservar el nostre planeta, ja que la Terra ens està donant els aliments dia a dia.
NOTICIA:
“Desde la próxima semana se reiniciará el proceso de negociación entre el Gobierno Regional del Cusco (GRC) y las comunidades de Chinchero (Urubamba) para la compra de las 357 hectáreas de terrenos que se necesitan para construir el aeropuerto internacional del Cusco.
Los dirigentes de Yanacona, Raqchi Ayllu y Ayllopongo ya fueron acreditados por sus respectivas comunidades como interlocutores válidos y con poder de decisión. Hace dos semanas no contaban con estas credenciales y pidieron tiempo para conseguirlas.
El GRC ha ofrecido pagar US$ 20 dólares por metro cuadrado (m2) de terreno a las comunidades, mientras que los pobladores de la provincia de Urubamba exigen US$ 70 dólares por m2.
La diferencia es considerable, pues el Estado esta dispuesto a desembolsar US$ 71.4 millones por las 357 hectáreas, mientras que las comunidades exigen US$ 249.9 millones por la misma extensión.
El gerente de Desarrollo Económico, Daniel Maraví, encabezará el equipo de negociación del GRC y será apoyado por el gerente de Planificación y Presupuesto, José Calderón Pacohuanca, y el asesor legal, Rufo Gaona. Daniel Aucapuma Quispe, velará por los intereses de Yanacona, comunidad que concentra el 90% del los terrenos que se necesitan para el proyecto del nuevo terminal. Raqchi Ayllu y Ayllopongo también enviarán a sus representantes. “
Crec que des de el començament dels temps la humanitat ha subestimat la importància sentimental dels objectes i terrenys d’altres persones, no s’ha incrementat el nivell econòmic per l’historia i el valor sentimental d’un terreny, i crec que això infravalora el treball avantpassats que han viscut allà.
També, els fills rojos no tenen elecció, ja que els blancs tenen un gran recurs armamentístic que els indígenes manquen, així doncs, estan entre l’espasa i la pared.
La interpretació que faig d’aquesta carta la relaciono amb el fet que ara, en l’actualitat no siguem capaços de valorar i d’estimar la nostra Terra, sense tenir en compte altres substàncies. Cal més reflexió i cura a l’hora d’actuar, ja que a vegades no sabem apreciar alló que tenim, ho deixem per banda i creiem per tant que hi han altres coses més rellevants.
La conclusió que trec d’aquesta carta, és que cal valorar i apreciar la nostra Terra, allà on vivim, ja que no fer-ho suposarà desvantatges i fins i tot l’empitjorament de l’aspecte de la Terra al llarg de la vida.
El fet de que a la carta es digui que la Terra és de tots, és important, i a més a més el fet de que diguin que els homes “blancs” empitjoren el seu estat, em recorda, com han posat altres companys, a la lluita per a la bona conservació de la Terra, i a la necessitat d’establir per tant nous paràmetres per evitar-ho.
A mi, aquest escrit del 1855 em recorda a les relacions que mantenien els vassalls amb els senyors feudals. La conclusió que trec respecte aquest text és que si no hagués passat tot això, probablement nosaltres no estaríem on estem ara mateix. I el fet que els nostres avantpassats hagin passat uns temps molt durs amb les seves terres: protegint-la, cuidant-la, netejant- la etc… em fa pensar que la terra està inventada fa molts anys i que la hem de respectar de la mateixa manera en que ells ho van fer ja que no és només nostre sinó que és de tots.
A mi tot aquest text em fa pensar en el tema de la ecologia i la preservació del medi natural. En el fragment que diu “Qui pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la Terra?”
m’ha fet reflexionar sobre el tema de la explotació de boscos , també que hem de preservar les reserves naturals i no embrutarles, per aixi les generacions futures puguin gaudi el paisatge.Penso que els boscos i tot el paisatge no és de ningú sino és lliure.
Aquesta carta de l’any 1885 parla sobre el suggeriment que fa el “Gran Cap de Washington”per comprar les terres dels indis.
La meva primera impressió és d’una manca de respecte impressionant, ja que el fet de comprar amb diners les terres on durant moltes generacions el indis hi han viscut em sembla poc delicat i interessat.
En segon lloc, en relació a una notícia o tema actual també m’ha vingut al cap l’aspecte del manteniment del medi ambient, com és el cas de moltes organitzacions que intenten mentalitzar als habitants del món sobres la cura del medi ambient. Crec que l’actuació i postura descuidada dels blancs respecte a unes terres molt estimades i venerades pels indis és d’una mentalitat purament decantada pel benefici propi i del país.
Per acabar crec que és important remarcar la inferioritat i “l’esclavitud” a la que estaven sotmesos els fills “rojos”, ja que possiblement ells van arribar primer a aquelles terres i és injust que per beneficis d’un país millor organitzat i més avançat hagin de quedar sense poder gaudir d’una natura que ells cuidaven i honraven tant.
Crec que el missatgje del text no és actual, ja que casi no queden raçes d’aquestes que admirin tant la terra i que es pensin que és la seva mare, tot i que encara, crec que la raça blanca té més poder que les altres ( cosa que no trobu que estigui bé).
Una notícia actual podria ser el famós cas KONY, ja que és tracta d’un home negre que va esclavitzan a joves d’Uganda. Abusa sexualment de les noies, i als nois els hi dona una arma, i els obliga a matar als seus pares.
Aquesta notícia tracta de la mateixa raça, però crec que és un exemple de que encara hi ha molta gent que no té lllibertat i que dorm amb por de ser secuestrat o que el separin dels seus pares, com era el cas dels Pell-roja respecte a la seva terra.
Probablement per culpa de la raça blanca ara és molt difícil trobar tribus índigenas arreu del món, per no dir impossible.
Aquesta carta és una petició dels indis cap als homes blancs per que respectin les terres que ells perdran. Llegint això no he pogut evitar pensar en un fet que ha passat durant tota la historia, el fort domina al feble. En aquest cas l’home blanc consta d’armes i màquines, i els indis no, per tant no poden fer res per evitar la perdició de les terres.
Això ho he relacionat amb l’actualitat, i s’ha m’ ha acudit que té una certa relació amb la crisis, ja que als treballadors s’els impossen unes exigencies amb les quals no estàn d’acord, però no s’enfronten als seus “superiors” per por a perdre la feina i el salari amb el que viuen ells i les seves famílies.
He arribat a la conclusió que els més forts s’impossen exercint por sobre els altres, per tal de prevenir els problemes
Aquest text em fa pensar en com els humans creiem que el món és nostre i que amb els diners és pot comprar tot. Actualment les persones no és preocupen per el món ni per com els nostres actes afecten al món. En el text deixen clar que la terra no és dels homes, sinò que és de tots els animals, però els humans construeixen allà on troben lloc sense pensar en res més.
M\’ha fet pensar en aquelles persones que parlen molt queixant-es de com estem destruint el planeta i tot això, però desprès ells també ho fan. Amb això no vull dir que tothom ha de fer lo possible per no contaminar, tot i que seria lo mmillor per al planeta, però si que eliminessin la contaminació innecessaria.
Aquest fragment, del llibre històric “carta del gran cabdill indi seattle” escrit al 1885, em recorda a dos grans temes que avui dia ressonen molt: l’especulació i l’ecologia. Ambdos són temes que gairebé cada dia aconsegueixen fer-s’hi lloc als diaris.
D’una banda, em recorda a l’especulació perquè, clarament, s’hi mostra una situació on uns homes exerceixen domini sobre uns altres. Un tema que ha estat present des que l’home va ser creat, i que, per desgràcia, no té en compta coses com sentiments, records, paisatges amb un significat únic… Coses que no tenen preu.
El text, d’altra banda, també em recorda al tema de l’ecologia, de no fer mal bé les coses que Déu, o sigui qui sigui, ens ha lliurat. I és que ens hi mostra com el cap dels indis hi demana als nord-americans, que tractin bé les seves terres, les terres que els nord-americans els estan compran.
El text sembla antic però crec que el podríem aplicar en la vida actual.
El text parla sobre el que significa pels indis, i la seva raça, la Mare Terra i com els homes blancs la deprecien i fan d’ella un mal ús. Els homes blancs es creuen els reis de la Terra. Comprant i venent, fent servir màquines i invadint terra que no els pertany només fan que malbaratar el regal que se’ls hi ha donat. Com cita el text:
“… la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra.”
“L’home no va crear el teixit de la vida, tan sols n’és un fil.”
Personalment aquest text m’ha recordat a l’ús que li estem donant actualment a la Terra. Les notícies parlen del canvi climàtic, de les extincions i de la destrucció de matèries primeres, però del que verdaderament no parlen és de què tot això és només culpa de l’avarícia de l’home.
Com podem veure en aquesta pàgina web: http://www.xtec.catmferna99/projecte/habitat.htm
la Terra està en perill, i a no ser que actuem ràpid el món se’ns escaparà de les mans i serà massa tard per fer res. Els indis en part tenen raó. L’avarícia dels homes blancs no té fi i no pararà fins que ho aconsegueixi tot i més.
“També els blancs desapareixeran, i potser abans que altres estirps. Continueu
contaminant el vostre llit, i una nit morireu en la vostra pròpia caiguda.”
Tot i que aquesta carta, la qual respon a la proposta del Gran Cap de Washington, fou escrita a l’any 1855, m’ha recordat alguns fets de l’actualitat.
En ella, els indis consideren l’oferta del Gran Cap ja que sabien que si no la hi venien, l’home blanc podria apoderar-se de la seva Terra. El que no entenien ells era que és el que els homes blancs volien fer amb la seva Terra.
Amb dues de les frases que m’he quedat, i a partir de les quals he pogut extreure la meva opinió, han sigut: “Totes les coses estan estretament unides” i “La Terra és la nostra mare”. Trobo que actualment no prenem tanta importancia a la Terra i a les seves qualitats. En canvi, ells admiraven cada petita part que formava el seu entorn. La Terra era sagrada per a ells.
Hauríem de prendre consciència del que tenim; valorar, apreciar i tenir cura de la nostra Terra tal i com ells feien.
Aquest text no és actual, almenys aquí a Europa per la senzilla raó de que el que explica aquest text ja va passar fa molts anys i s’han fet lleis i acords per tal de que no torni a passar. Tot i que el que va passar també passa actualment però entre persones, no amb invasions de territori.
En relació al text, fa referència com ja he dit a coses que van passar fa molt anys, quan no hi havia lleis, per tant el Gran Cabdill Indi ja sabia que la seva estada a la seva terra s’estava a punt d’acabar, ell el que pretenia era minimitzar els problemes.
Aquest text hem recorda molt a debats que s’han dut a terme a molts llocs, aquest debat és de la superioritat de races. Són superiors els blancs dels negres? Per què han hagut tantes diferències? Aquestes són preguntes que han aparegut molt durant tota la nostra història i han provocat catastròfes com l’holocaust nazi entre d’altres.
En definitiva, tot això no hauria de tornar a passar i tampoc haurien d’haver diferencies entre races.
Com tots hem pogut veure aquesta carta és la resposta a la proposta de comprar la Terra del Gran Cap de Washington que fou escrita a l’any 1855. Després de llegir aquesta carta he fet una petita recerca i m’he adonat de que actualment en alguns llocs passa el mateix.
Per exemple, a Angola l’home blanc ha vist que per les condicions de la terra de la nació i pels recursos que s’hi poden trobar és un lloc ideal per a establir un gran negoci i guanyar molts diners però és que algunes vegades el voler més i l’avarícia passa per sobre dels valors humans de les altres persones. Com hem vist, els Indis saben que acabaran venent la terra ja que sinó ho fan aquesta els hi serà arrabassada mitjançant la violència. Ells el que intenten abans de vendre la terra a l’home blanc és conscienciar-lo de la importància que per ells té cada riu, cada arbre, cada pedra d’aquell terreny. Però en aquell moment l’home blanc l’únic que vol es edificar, crear riquesa i en comptes de respectar la cultura, llengua i terra dels Indis s’acaba produint un procés d’aculturació on es posen per davant els interessos i la cultura dels invasors.
Aquest text es basa en el parlament que l’any 1885 el cabdill Seattle de la tribu Suquamish va dirigir al president dels Estats Units com a resposta al seu oferiment de comprar les terres on vivia la tribu india. Jo he relacionat el text amb una notícia relativament actual. Per fer-ho he seleccionat les frases que m’han semblat més adequades per fer la comparació amb la notícia.
“Per això, quan el Gran Cap de Washington ens va fer saber que volia comprar la nostra Terra, exigia massa de nosaltres. ”
” Si us venem la nostra Terra heu de saber que és sagrada.”
“Considerarem la vostra oferta. Si l’acceptem, serà tan sols per assegurar-nos la reserva que ens heu promès. ”
Notícia:
LA HABANA, Cuba, 24 de agosto, (Moisés Leonardo Rodríguez, http://www.cubanet.org) –Las cuarenta familias residentes en el antiguo matadero abandonado de calle E entre 12 y Línea del Ferrocarril, del reparto Lawton, en la capital, fueron amenazadas por directivos de la vivienda municipal y agentes de la policía nacional de ser desalojados si antes de 72 horas, contadas a partir del 18 de agosto, no abandonaban el lugar.
Yunia Díaz García, una de las amenazadas, comunicó a los defensores de derechos humanos Carlos Rafael Jáuregui y Alberto Caballero que varios vecinos fueron multados con 1000 pesos en moneda nacional el mismo día de la advertencia, por residir ilegalmente en el lugar.
Añadieron los defensores al brindar esta información que entre los residentes hay 26 madres, 42 niños de los cuales dos presentan retraso mental y además dos enfermos con VIH SIDA.
Crec que hi ha similitud entre aquesta notícia i el text, ja que, igual que els blanc fan desallotjar de la seva terra als indis, a Cuba també fan desallotjar de la seva pròpia casa
a moltes famílies i a sobre, estan amenaçats.
Aquest text que el cabdill Seattle fa arribar a Washington, quan els EUA els hi volen comprar les seves terres és un text, que encara que no sigui actual, em recorda a l’explotació que estan fent les grans empreses multinacionals a països subdesenvolupats, agafant el control de les seves terres invertint menys capital del que s’hauria d’invertir perquè fos just, i emportant-se tots, o la majoria dels beneficis que donen les terres que no són seves.
Les multinacionals que posen les seves fàbriques a un país on els surt més barat, no tenen en compte que hi havia allà, o quin ús en feien els que vivien allà. A part de perjudicar-los en aquest aspecte, els sous que els hi proporcionen no són molt alts, i no crea riquesa entre els treballadors.
Aquesta carta pertany al 1855, fa 157 anys. Però, com tot, es pot aplicar a la realitat d’avui dia, és a dir, encara que sigui un text de fa molts anys es pot apreciar que el que intenta explicar-nos està succeint en aquests moments. Des del meu punt de vista, em transmet una espècie de tristesa ja que primer de tot crec que si en un passat es produeixen errors s’haurien d’intentar solucionar perquè no tornessin a succeir. I per altre banda, trobo que hi ha una similitud entre el que explica el text amb la nostra societat, la qual no aprecia el que té i això porta a no cuidar bé la Terra, per expemple.
En definitiva, quan llegeixo aquest fragment penso e la contaminació que hi ha en aquests moments portada pel consumisme dels humans.
El gran cabdill ,ja en aquell temps, denunciava el fet de que els humans només pensem a curt termini. Els humans, en general, pensem i hem pensat des de sempre a curt termini, buscant el que ens pot beneficiar més en un futur immediat. Actualment, segueix passant, des de la utilització de combustibles fòssils, passant pels projectes de govern pensats per 4 anys(o el que duri la legislatura) els èssers humans seguim amb el nostre comportament autodestructiu. Amb el temps les visions equivocades es revelen i, per ara les de la societat humana han estat, en general, molt discutibles.
El 1885 l’home blanc, com es pot llegir en el text, va col·lonitzar l’oest dels Estats Units. Va construir pobles, ciutats, infraestructures, etc. Avui en dia l’oest dels EUA conté les majors plantacions de cereals d’Amèrica. Per llaurar-les s’han talat durant els últims dos segles, el 90% dels arbres que existien, el que ha comportat una arificació de la terra, fent-la practicament inhabitable,un altre exemple del pensament a curt termini humà.
Aquest text, redactat el 1.855, no és actual en els fets que relata, però sí en la idea que transmet.
Bàsicament, que tots depenem de tots; que la vida humana, és una més entre totes les vides; que totes elles són respectables i necessàries; i que la nostra mare i el seu germà, la que ens dóna vida i qui ens permet respirar, són la terra i l’aire, i que són de tots. Que els recursos naturals no són propietat actual de ningú. Que abans van servir als nostres avantpassats i en el futur ho faran amb els nostres fills. Que no som qui per deixar sense herència als nostres descendents. I que hi ha valors que per reconèixer-se cal haver gaudit d’ells. Que una ciutat allunyada de tal contacte no permet sentir, olorar, veure…
Està relacionat amb multitud de notícies que cada dia surten en premsa, ràdio, televisió, perquè en definitiva posen en relleu la pretensió del poderós (l’home blanc) d’apoderar-se d’elements que haurien de ser comuns a tots.
Un exemple són els aparells electrònics amb obsolescència programada, que obliga a fabricar i comprar sense mesura i amb els quals consumim recursos innecessàriament i produïm un gran nombre d’escombriaires. D’aquest tema es parlava a la contra de La vanguardia el dijous 12 d’abril.
La pretensió d’instal•lar en un delta (zona de gran valor ecològica per les aus) una macrozona de joc n’és un altre exemple.
En aquestes quatre pàgines, és reflectit el fet de que l’home blanc americà volia apoderar-se de les terres dels indis. Per aquests les terres eren sagrades però la por que tenien als homes blancs (que tenien gran poder i material necessari per fer el que vulguessin incloent l’exterminació dels indígenes si es requeria) va suposar que els indis acceptessin l’oferta. Des del meu punt de vista, això em recorda primer a l’explotació dels recursos naturals i les zones verdes per construir o edificar habitatges o fàbriques fent que milers d’espècies animals es vegin obligades a emigrar cap a altres ecosistemes i fins i tot que algunes morin o s’extinguin. D’altra banda també em recorda el fet de que zones de països menys desenvolupats (on l’ètnia constitueix un paper important) es trobin en mig d’enormes abocadors d’escombraries. Això és causat a que la persona del primer món (consumisme) no es preocupi de les deixalles (i no s’interessi en el reciclatge) que aviat veuran prop d’on viuen si no s’esdevè un canvi. Un exemple d’això el vaig veure per la televisió en un documental el Canal Plus 1 en el que es veia com una nena que vivia a l’Índia (el 4t país que té el PIB més alt i l’exemple d’un país que viu en misèria però és més ric que un del 1er món com elnostre) havia de buscar menjar per alimentar a la seva mare malalta i als seus 7 germans petits, el pare els havia abandonat. Aquesta nena, mentres buscava el menjar, estàva exposada a bactèries i a gasos que podien fer-la patir més de 45 tipus de càncers. Aquesta en la societat en la que vivim i hem viscut sempre, el fort viu bé i el dèbil i humil és el que pateix.
Aquesta carta de l’any 1885 ens parla sobre els indis i la oferta del Gran Cap de Washington a comprar les seves terres. Ells no poden negar-s’hi perquè aleshores els “blancs” ocuparien les seves terres mitjançant armes i violència. Tot i així van deixar clar el seu apreci cap a les terres, i la manera com s’haurien de tractar.
Després de quasi 2 segles des dels fets, en l’actualitat, seguim cometent els mateixos errors. Aquí us adjunto una notícia que la trobo relacionada amb aquesta carta: http://www.publico.es/espana/415113/la-venta-de-tierras-y-la-especulacion-disparan-el-hambre-en-africa . Tracta de la venta de terres i l’especulació que es produeix en certes regions de Àfrica.
Per una banda, parla sobre l’ecologia i el tractament de les terres. Trobo que en el passat i el present, no hem sabut valorar la nostra terra, la hem venut o comprat, com si fos un objecte sense valor. Nosaltres venim d’aquesta, i d’aquesta depenem també. L’explotem i la contaminem, però algun dia repercutirà directament en nosaltres, perquè no ens adonem que ens estem fent mal a nosaltres mateixos maltractant-la. Som part de la Terra i no li agraïm prou tot el que ens ha ofert.
Per altre banda, trobem com en la carta, una superioritat per part dels “blancs” cap als “negres”. Aquest fet és el que més ressò fa avui dia, la diferència abismal entre races, cosa que no hauria d’existir. Hi ha pobres perquè existeixen rics. I això provoca aquesta certa superioritat, el fet que els rics tinguin més poder, i puguin actuar sobre els pobres amb total llibertat.
Aquesta carta escrita al 1855, es una reflexió del Gran cabdill Indi Seattle que fa referència a quan els Estats Units volen comprar les seves terres. En aquesta carta els indis prenen consciencia de l’ oferta, ja que és millor acceptar-la, que no que els homes blancs s’apoderessin de la seva terra. Penso que aquest text ens fa veure que no apreciem el que tenim i que la gent no té cura de la Terra, i això no hauria de passar ja que la Terra és de tots per tant tots hauríem de tenir-ne cura per igual. Aquest text hem recorda molt a un tema del que sempre s’ha parlat: la diferència entre races. Ja que encara que la carta fou escrita l’any 1855 es un tema que segueix afectant a la societat. En la societat actual, només pel fet de ser blanc sembla que tens més drets o avantatges que un negre. En la carta, els homes blancs, només busquen riquesa i voler edificar, i això provoca que no respectin als indis, ja que per ells era una raça inferior, i això segueix passant a molts llocs, ja que els empresaris del primer món agafen el control de les terres del tercer món per tal de pagar menys diners i emportar-se gairebé tots els beneficis.
Aquest text de ja fa més de 150 anys reflecteix una situació com les moltes que encara es troben avui dia. Són unes situacions en la que es dóna un cas de superioritat econòmica i militar per part d’un dels dos bàndols; l’altre bàndol, que reflexiona els fets i les conseqüències que l’acord entre aquests dos bàndols pot tenir, és inferior en molts aspectes, i això dona lloc a que es vegi obligada a accedir, i per tant deixar que el bàndol del Gran Cap de Washington s’apoderi de les seves terres. Situacions d’aquest tipus n’hi ha moltes avui dia: desde les que es troben al dia a dia, com l’expressió de llibertat de la dona i un nombre de violacions molt elevat, fins a casos que costen un gran nombre de vides de gent inocents, com diferents atemptats que un país o grup terrorista produeix per demostrar que està disposat a arribar a qualsevol tipus de conflicte per obtenir el que vol.
Casos com aquest, en la meva opinió, n’hi han i n’hi hauran molts, ja que actualment hi ha molts fets que comporten tensions socials i polítiques; en definitiva, quan un problema mor, en neix un de nou.
Aquesta carta escrita al 1855 per un cap de la tribu “pell-rojas” es pot veure clarament que el cap ja es dona per vençut es a dir ja no poden lluitar contra els EUA i el que intenta fer el cap es conscienciar al home blanc per tal de que cuidin la terra que tard o d’hora ocuparan. El que fa en el fon es preveure allò que farà els blancs quan arribin que es destruir-ho tot. Això jo no ho aplicaria en una noticia en general sinó en el conjunt de noticies sobre la crisi econòmica que tot el món està vivint. Ja que els homes nomes els interessava el poder i ells mateixos fent això que es maltractes a moltes persones i també la terra (com diu el cabdill) fins que el final no s’ha pogut aguantar més hi ha desembocat en una crisi socioeconòmica.
Aquest escrit també es podria atribuir a lan situació de Africa actual. La qual les grans potencies com podrien ser els EUA els interessa que es barallin entre ells (traficant armes) per tal d’aconseguir les seves matèries primeres.
Però el més important de la carta per a mi és la frase final “Allò que esdevé a la terra, esdevé també als fills de la terra.”
Aquesta carta esctita per un un gran cabdill indi, expressa la tristesa de un indi al haver de donar les seves terres a una gran ciutat. Explica el menyspreu dels humans en vers a la terra i a naturalesa. La importancia que els indis li donen a la terra ja que és on reposen els seus avantpassats i com l’home de la gran ciutat està passant per sobre d’ells sense cap preocupació. Finalment els indis acaven cedint en front al poder de les ciutats. Encara que aquest text hagi estat escrit el 1855, aquesta situacio encara es pot veure refletada en algunes parts del món. Ja sigui en les tribus indigenes com a les families pobres a les quals no poden pagar les hipoteques i els bancs s’els estan quedant les cases.
La carta del Gran Cabdill Indi del 1885 em fa pensar en l’estat actual de l’ecologia i de la influència que a tingut en ella l’ésser humà, sobretot l’home blanc .
Hi ha un munt d’espècies en perill d’extinció a causa de l’explotació de boscos, rius, mars i muntanyes a tot el món. En els temps que corrien aleshores l’home blanc no es preocupava en absolut del medi ambient, l’únic interès que tenien era l’econòmic. Els indis estimaven les seves terres i eren conscients del que l’home blanc faria amb elles. Per això van voler transmetre el que més valoraven als seus compradors.
L’home blanc ja s’ha donat compte de la importància del que porta destruint des de fa anys i hi ha molta gent tractant de conservar el que tant valoraven els indis.
Però encara avui en dia es segueix explotant la Terra i molta gent no es conscient del valor que té. Fa uns 150 anys els indis ja coneixien aquesta importància,se’ls considerava salvatges i no tenien tots els recursos dels que disposava l’home blanc però valoraven la Terra.
Aquesta carta va ser escrita al 1855 del Gran cabdill Indi Seattle, és una reflexió de quan els Estats Units volen comprar les seves terres. Al que s’explica en la carta és que la tribu aprecia molt al terreny i intenta concienciar els Estats Units que cuidin aquesta terra que tard o d’hora ocuparan. Aquest text ens consiència i ens fa veure que no apreciem de tot el que ens dona i diposa la Terra i que ho estem fen mal bé. Jo associó aquesta carta amb una noticia que va sortir al diari (LA VANGUARDIA), anomenada: MNuevas recetas para salvar el Sahel. Crec que la carta tot i ser del 1855 és un missatje també actual, i ho associó amb la noticia de Sahel on es veu com clarament després d’explotar al terrny africar es preveu un crisis alimentaria que preveu afectar a més de 15 milions de persones. I com això hi podria associar moltissimes noticies d’Àfrica on es veu clar com el Estats Units destrosan sense tenir cap mena de consiència les matèries primes del continent africà
Aquest escrit no es va realitzar actualment ja que es va escriure al 1855 i també es pot deduïr que no és de la nostra època ja que no hi ha gent que mati bisons per gaudir, o que faci un oferiment de comprar unes terres amb la condició de que si no accepten els propietaris moriràn…
Aquest text el relacionaria amb totes les noticies que aquests mesos estan sortint de desallotjaments de cases per no poder pagar la hipoteca. La societat està valorant més els diners que les persones o el medi ambient. També ens parla del menyspreu de l’ésser huma respecte la naturalesa i els animals. No cuidem la nostra terra i aquests actes ens acabaràn perjudicant molt greument al llarg del temps. Per exemple, estem acabant amb els recursos naturals i estem contaminant molt l’atmosfera.
Aquest text ens ajuda a donar la importància que se li ha de donar a tot allò que estem destruïnt i jo crec que ens obliga a reflexionar sobre els nostres actes.
Al llegir aquest llarg escrit, l’únic que em pot venir al cap és el sentiment d’impotència i de nostalgia que aquesta tribu india va deure experimentar. Malgrat no es fa esment de cap indici d’obligació a vendre ni abandonar res, és clar i palpable per a tothom que, si els Suquamish no cedien a les propostes del president dels Estats Units, serien forçats a complir la seva voluntat.
Feta aquesta petita introducció emocional, en la meva opinió es podria tractar perfectament d’un text actual. És obvi que per dates no ho és, ja que va ser escrit el 1885, però encara així, la denúncia per la venta de conceptes als que no se’ls hi pot assignar cap preu a raó de no poder fer un balanç just, ha existit i existirà sempre.
Originalment tenia la idea de relacionar el text amb la notícia d’una subasta d’un floc de cabell de L’Elvis Presley, però buscant-la, m’he topat amb aquesta altra del Justin Bieber, un personatge més actual que tothom coneix i que segueix encara amb vida, el que fa que normalment el que se subasta baixi de preu.
Segons diu, després de tallar-se’n un tros, va penjar una fotografia a una red social anunciant que el venia i va treure’n ni més ni menys que 29.183 euros, una xifra fora d’òrbita evidentment.
Amb això és quan ens plantegem si de veritat li podem posar preu a l’entorn, a cada objecte significant o insignificant que ens envolta.
Hi ha algú que hagués pagat una vuitena part pel cabell d’algú que no fós famós? No ho crec.
Forma part del nostre món actual i de com funciona; els ideals estan capgirats. Tot és infravalorat o sobreestimat. I no hi ha a qui donar la culpa, perquè mai ningú ha dit que fós fàcil assignar preus a coses invalorables. Naturalment, els errors que l’home va cometre segueixen duent-se a terme sense cap mirament.
Aquí la notícia: http://www.antena3.com/celebrities/famosos-pop/mechon-pelo-justin-bieber-29000-euros_2011030300134.html
Aquest escrit representa una reflexió d’un cap indi davant els intents colonitzadors de la suposada civilització imperant en aquests moments de la història. El cap indi reflecteix la contradicció entre el pensament i la forma de vida en relació a la naturalesa i als valors humanistes.
Segueix sent vigent aquesta reflexió puix que la falta de valors humanístics i el desenganxo que manté l’home amb la naturalesa es manté inalterable . I també el contrast entre les civilitzacions suposadament menys avançades mes unides a la naturalesa i la civilització mes tecnològiques i menys humanes que ho arrasen tot sense respectar ni les tradicions ni la cultura ni a les persones
Després de llegir aquesta carta escrita al 1855, les idees més genèriques que m’agradaria remarcar serien: la impotència que els indis senten per la inferioritat en tots els àmbits respecte als Estats Units, i també el cap indi ensenya la tristesa que té per la pèrdua de les seves terres, el cual suposa que els Estats Units no cuidaran la naturalesa el cual es molt important pels indis, i ell intenta demanar consciència als Estats Units del mal que faran en un futur a les terres, intentar evitar-ho.
Aquesta carta que va ser escrita al 1855 representa una reflexió d’un cap indi davant els intents colonitzadors és a dir quan Estats Units volia comprar les terres. El que el cap indi volia era arribar a un acord amb els EUA per que cuidesin de la terra que ja sabien que ells acuparien perque tenien pocs recursos. Això em fa donar conte de com a la gent li treuen coses que ells estimen, que han posat tota la dedicació per que valgui la pena i ve algu superior que els hi treu tot i li dóna igual tota la dedicació que els alres han posat. Encara que sigui de 1855 segueix sent una carta on podem veure la falta de valors humans que encara es pot veure avuin en dia.
Aquest text jo crec que si que podria arribar a ser real perquè el cap de Washington serien les industries i els indis serien els més pobres. Clar que encara hi ha llocs on viuen poblats indígenes i volen continuar vivint com els seus avantpassats i no volen formar part de la resta del món estant incomunicats. Perquè ells ho volen i els hi agrada. Crec que seguim cometent molts errors com ell diu que ells maten a animals per sobreviure per poder-se alimentar en canvi hi ha molta gent que li agrada viure amb pells a les jaquetes, botes, guants, carteres, moneders… que no maten a animal per sobreviure, sinó que maten als animals per viure millor a costa d’un altre ésser viu. Desprès els indis com irònicament el cap dels indis de Seattle diu, ells són els salvatges quan ells maten per alimentar-se i els altres maten per diversió i per viure millor.
A mi em fa pensar sobre el canvi climàtic i com estem maltractant la terra i els recursos naturals. El que explica el cabdill indi, podriar haver-ho dit a l’actualitat un indígena de l’amazonia, que com bé sabreu estant destruint la selva amazònica per la tala massiva per part de les grans indústries occidentals, (o sigui de l’home blanc). No només això, sinó que també com estem destruint la terra que sens va donar, ja que molts dels residus que generem en el nostre estil de vida dels blancs ens estan abocant a un món amb la naturalesa morta i amb un alt grau de contaminació. I el més greu de tot això i el que segurament volia dir el cabdill, és que la majoria de les persones no volem fer res per canviar-ho i seguir vivint en aquesta bombolla en la que ens despreocupem de tots els problemas i en la qual mirem cap un altre costat.
Aquest article em fa pensar en la noticia que va sortir fa poc als diaris sobre el canvi climàtic, que deia que si no canviàvem la manera de fer i d’actuar sobre el nostre planeta d’aquí a 50 anys la terra augmentaria 8 graus la temperatura global. Es una crida a que els homes respectin la terra i que hem de fer grans esforços per no destruir la natura que és la que ens dóna la vida. Per nosaltres i pels nostres fills que són els que heretaran el nostre llegat, és a dir, la nostra manera de fer.
Així com nosaltres cuidem la terra, ella ens donarà o no fruits. Tal i com diuen els indis, ells prefereixen viure en una petita reserva feliços i humilment, que enfrontar-se als blancs i perdre-ho tot en el intent. De la mateixa manera hem de pensar que potser les persones seriem més felices consumint menys i per tant degradant menys la natura.
Aquesta carta em recorda al debat que està causant el nou projecte EuroVegas. La Generalitat ha proposat els terrenys d’El Prat per a construir-hi el complex, però l’alcalde d’El Prat s’oposa al projecte.
L’ajuntament d’El Prat manifesta que tindria un impacte negatiu per a la ciutat i ha afirmat que el projecte no correspon amb el seu model de ciutat. Aquest succés el relaciono amb la carta, ja que tant el Gran Cabdill Indi com l’alcalde d’El Prat no volen que els invadeixin les seves terres.
En conclusió el missatge que transmet la carta és actual i ho continuarà sent, ja que seguirà havent-hi compra de terrenys i persones que s’hi oposaran.
El president dels Estats Units, envía l’any 1854 una oferta al cap de Seattle, de la tribu Suwsh, pera comprarli els territoris del nord est dels Estats Units que avui en dia formant part de l’Estat de Washington. A canvi, promet crear una “reservació” per el poble indígena.Aleshores el cap de Seattle respon l’any 1855.
El Gran cap diu que la terra no és seva, evidentment, i que per tant, no li pot vendre. Està horroritzat perquè creu que si no els hi ven vindrà l’home blanc amb les seves armes i s’apoderarà de la terra a la força. Després el gran cap els hi diu que meditarà la proposta. Tot i així no serà fàcil ja que la Terra és sagrada per els indígenes. “Si us veníem la nostra Terra hauríeu de tenir-ne cura com un tresor, com un lloc on també l’home blanc sàpiga que el vent bufa suaument sobre les flors del prat.” En aquesta frase veiem el que és la Terra per els indis, el sentiment que tenen respecte a ella. Tot el que hi ha mereix respecte i cura perquè sense la Terra els humans no són res i s’ha de mantenir neta . Per a ells tot té un valor infinit, sigui l’aire que es respira, l’aigua, els animals…
Van haver de donar les terres a l’home blanc ja que sinó els hi treuríen a la força mitjançant la violència , sense respectar que aquelles terres per a la tribu és com la seva mare. Com pot un home apoderar-se de la seva mare?
Per altra banda, aquesta carta, d’alguna manera o altre va iniciar les idees ecologistes d’avui en dia i és un referent idealista per molta gent arreu del món.
Aquest text em dona a entendre que no es pot ser egoista en aquest món, no es pot voler tenir una cosa que és de tots i que és tan important per nosaltres. Per el Gran Cap de Washington, la Terra no significa lo mateix que pels indis, pel Gran Cap tenir terres significa tenir poder i superioritat respecte altres pobles, per ell només és una qüestió personal de sentir-se poderós, per ell tenir la terra significaria ser l’home més poderós del món, pels indis en canvi, la terra significa amor, fertilitat, els hi transmet enyorança, sentiment de confort… Aquesta carta encara té sentit avui en dia, ja que encara seguim fent aquests mateixos errors, com els que es disputen el territori que segons ells es terra santa a Jerusalem, si fessin un cop d’ull a aquesta carta, potser es pararien a pensar que no passaria res si compartissin aquest tros de terra que significa tant tan per uns com pels altres. La terra és de tots, i crec que aquesta carta ja ho ha deixat prou clar, ara només falta que els humans ens en duguem conta i evitem ser tan egoistes.
A mi em fa pensar sobre el canvi climàtic i la nostra manera de tractar el planeta, aquest text principalment vol que ens adonem del que tenim, ja que crec que no ho valorem prou. D’una manera o d’una altre fa referència a un problema actual, tot i que va ser escrita l’any 1855 mostra que no hem madurat prou per poder comprendre el que de veritat passa al nostre planeta, aquests problemes s’han de tenir en compte per sobre de cap altre cosa. Fent aquesta reflexió crec que hem de millorar per tenir un demà millor per nosaltres i pels que venen després, que són els qui han de continuar el nostre treball, el treball de millorar el món.
El text parla de la opinió que tenen el indis a el suggeriment que els i fet el “gran cap de Washington´´ de vendre les seves terres. S’ha negat principalment per que es la seva vida i ha diferencia dels homes blancs no veuen com es pot comprar o vendre la terra tot hi sabé que no es de ningú. Però tot hi se’n tan amistosos amb ells saben que s’apoderaran de les seves terres tant si com no. Ells el únic que volen que fem si s’apoderen de la seva terra es cuidar-la.
La noticia que he pensat i e pogut relacionar-la amb aquest tema es el augment de contaminació que estem produint i no fem res per evitar, el que els indis ja s’havien imaginat que els homes blancs no farien.
Aquesta carta és una petició dels indis cap els homes blancs, la qual demana que respectin les terres que els indis han cuidat durant segles, davant una invasió imminent amagada en una carta amistosa del ‘’gran cap de Washington’’.
Els indis, busquen misericòrdia dels blancs intentant apel·lar a les seves emocions amb aquest text:
‘’Cada part d’aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzidor, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-roja. Els morts del blanc obliden la Terra on van néixer quan desapareixen per anar a vagar a les estrelles. Els nostres morts no obliden aquesta meravellosa Terra, ja que és la mare del Pell-roja. Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres. Les flors oloroses són les nostres germanes, el cérvol, el cavall, la gran àguila, són els nostres germans. Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorós del poltre i de l’home pertanyen tots a la mateixa família.
Aquest tema és difícil de comparar amb qualsevol conflicte actual, ja que la època en la qual es va escriure el text no és gens semblant a la actual, però el comparo amb la guerra d’Estats Units amb Iraq. Les causes són diferents, però la falta de recursos d’Iraq comparat amb els Estats Units és equiparable amb la diferencia de recursos amb els indis, els quals disposaven de fletxes.
Per tant, aquesta comparació em fa reflexionar sobre l’abús que reben els països subdesenvolupats per part dels països amb recursos com són els europeus o nord-americans.
Aquest text em recorda a la avarícia de la humanitat d’avui en dia, tothom cada cop vol mes coses de les que té i es pot permetre, i cada cop és més exagerat. aquesta postura d’avarícia es la que s’adapta a la postura del home blanc de Washington, que cada cop vol més sense preocupar-se per el estat dels demès, i això porta conseqüències negatives, des de una mala imatge fins a un confrontament més seriós.
Aquest text té més de 150 anys, i ja en aquesta època hi havia situacions de desigualtat. La gent no té miraments i es vol apoderar de les coses per un benefici propi, sense importar el que hi hagi al darrere, el valor que hi pugui tenir per a la persona no és té en consideració. Els indis saben que han de vendre les seves terres als homes blancs, sinó se les treuran a la força. No volen que un cop ells ja no hi siguin s’oblidin del que aquesta terra significa. Decideixen afrontar el problema de la manera més intel·ligent que conèixen i d’aquesta manera sortir del problema.
Això em recorda moltes situacions que transcorren al llarg del dies a països del tercer món. No poden fer front a les persones que arriben amb un proposit d’apoderar-se d’algun recurs.
Són situacions injustes que sempre han passar i que seguiran passant per què som humans, i això no es pot canviar.
Les paraules del Cabdill Indi em fan pensar en la societat materialista en la qual vivim. Avui en dia creiem que tot es pot tenir amb diners, que els diners donen la felicitat, i que per sobre de tot, sense diners no som res. Doncs bé, jo no estic gens d’acord amb això, tal i com expressaven les paraules del Cabdill Indi, “l’home blanc” no pot comprar els sentiments, la tradició, i tot el que arrela al poble indi a les seves terres, aquesta idea abstracte, no s’enten en la societat d’avui en dia, pensem que tot es pot comprar i que res te un altre valor que no sigui l’econòmic. Llavors, la meva pregunta és: no hauriem de replantejar-nos aquesta idea i intentar canviar-la? Perquè si em de jutjar per com ens han anat les coses fins ara, potser que fessim un pensament…
La carta va ser escrita per el Gran Cabdill Seattle, l’any 1855, en resposta a una proposta per part del govern d’Estats Units, per comprar les seves terres, i anar-hi a viure. El discurs és un dels textos ecologistes més antics que podem trobar. De fet, s’ha fet famós tant per les idees que conté com pel fet que diversos grups ecologistes l’han utilitzat per obtenir discursos o queixes . Ens presenta una manera d’entendre el món i la vida que hauríem de tenir en compte i seguir si volem preservar el medi ambien.És una noticia dolenta per el poble indi i podem veure com ens importa el medi ambient i treure la vida dels indis
La carta va ser escrita per el Gran Cabdill Seattle, l’any 1855, en resposta a una proposta per part del govern d’Estats Units, per comprar les seves terres, i anar-hi a viure. El discurs és un dels textos ecologistes més antics que podem trobar. De fet, s’ha fet famós tant per les idees que conté com pel fet que diversos grups ecologistes l’han utilitzat per obtenir discursos o queixes . Ens presenta una manera d’entendre el món i la vida que hauríem de tenir en compte i seguir si volem preservar el medi ambien.És una noticia dolenta per el poble indi i podem veure com ens importa el medi ambient i treure la vida dels indis,sí és un text antic.
Comentaris
Alan Vilar Lunau – 16/04/2012 9:40 – Elimina
Personalment crec que és un tema bastant difícil d’argumentar comparant-lo amb una notícia o fet actual, ja que el sentiment que ens expressen els indis d’aquella època és bastant diferent que les situacions que el món està vivint fins ara. Però des d’un punt de vista econòmic i per part territorial, puc argumentar la meva opinió amb el reviscut enfrontament entre marroquins i saharians (del Sàhara Occidental ), provocat per la descolonització d’Espanya l’any 1975 ordenada per Franco; durant la “Marcha Verde” cap a Espanya, 350.000 marroquins van creuar la frontera, des d’aquell dia marroquins es van instal•lar en la regió i 200.000 saharians van fugir cap a Tindouf (cap a l’est), on actualment es troben acampats; finalment, com es negaven a la construcció d’una ciutat per què la seva situació no era provisional, per tant al 1985 el comitè de descolonització de les Nacions Unides reconeix el dret a la autodeterminació del poble del Sàhara. En aquesta cas els americans serien els marroquins i el indis serien els saharians, ja que els marroquins estan envaint una terra que no és seva, en la qual, a més a més els marroquins dominen policialment i injustament als saharians que viuen als campaments, i per tant, els saharians no tenen plena llibertat, estan limitats per una sèrie de normes favorables als intrusos simplement per interessos econòmics, com ara, l’explotació de recursos com el fosfat i a demés per el banc pesquer més gran del món. I d’aquesta manera es senten igual de deshonrats que els indis fa 150 anys, que vivien en un regió seleccionada per els mateixos americans.
Podria haver escollit casos més semblants a aquesta situació, però m’ha semblat bastant adequat parlar d’aquest mateix conflicte.
Perdona per la confusió, vaig penjar el comentari a comentaris (sota de les instruccions de l’activitat 3), pots conprovar la data en el comentari que vaig penjar equivocadament o en aquesta copia.
No està modificat, per aquest motiu entendria que hi haguessin possibles errors, tant instructius com ortografics.