FRAGMENTS DE COMIAT…

Arribar al final mai no és fàcil. Sovint el camí és difícil, ple d’obstacles i entrebancs; però, alhora, ple de satisfaccions i sorpreses. Mirem enrere i pensem que segurament ho podríem haver fet millor, diferent…; però ara som aquí, i això no podem canviar-ho!

Records, imatges, paraules…, això ningú no ens ho esborrarà, ningú no ens ho podrà prendre; ans al contrari, dependrà de nosaltres que pervisqui al nostre cor.

Us deixo dos missatges:

“Només protegim allò que estimem,
només estimem allò que coneixem,
només coneixem allò que ens ensenyen”.
Babà Dioum (poeta senegalès)

[…]
-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist …
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep. Però, després d’una reflexió, afegí:
-Què vol dir «domesticar»?
[…]
-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo d’entendre -digué el petit príncep-.
[…]
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat ….
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
-Prou ho voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
-Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
-S’ha de ser molt pacient -respongué la guineu-. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop …
El petit príncep va tornar l’endemà.
-Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor … Calen ritus …
[…]
És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar! … -digué la guineu.
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués …
-És clar que sí -digué la guineu.
-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.
-I força -digué la guineu.
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.
[…]

Fragment del diàleg entre el Petit Princep i la Guineu
El Petit Príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry

Publicat dins de Creació, General, Opinió | 41 comentaris

SELECCIÓ DE POEMES

“Estenc la mà”

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

M. Martí i Pol

…en aquests moments, és el sentiment que més m’identifica. La pèrdua d’un ésser estimat sempre deixa una empremta inesborrable.

 

Publicat dins de General, Opinió | 61 comentaris

MANUAL PER VIURE FELIÇ

Seguint les pautes del text instructiu, compartiu el vostre “Manual particular per viure feliç”. Sigueu ben creatius i agosarats, però fidels a la tipologia textual.

“Happiness is when what you think,
what you say
and what you do
are in perfect harmony”

La felicitat es dóna quan entre els teus pensaments,
les teves paraules
i les teves accions
hi ha una harmonia perfecta
Mahatma Gandhi

Publicat dins de General | 89 comentaris

PARAULES COMPOSTES… UTÒPIQUES!

Entre tots podem crear un diccionari de paraules compostes “utòpiques”!

És a dir, seguint el format de definició que trobem al diccionari normatiu, inventarem una paraula composta nova i la dotarem de significat (hi podem afegir més d’una accepció). Perquè tingui el component utòpic, caldrà incorporar a la definició algun matís que ens faci imaginar un món millor… I aquesta vegada, caldrà posar molta cura a escriure-hi  correctament (compte amb la forma i l’ortografia!!!)

Us deixo amb un exemple prou clar:

(jo m’he basat en la definició de: escurabutxaques)

escurapenes

[de escura i pena]

1 m i f Persona que ajuda algú per fer-li desprendre les penes sense perjudici propi.

2 màquina escurapenes (o simplement escurapenes f ) Màquina o aparell que generalment treu les penes de qualsevol persona i que funciona automàticament mitjançant la introducció d’un somriure o de més d’un.

Publicat dins de Creació, General | 83 comentaris

CITES CÈLEBRES… BEN ACTUALS!

Una nova entrada per col.leccionar cites cèlebres que puguin tenir relació amb el moment actual, tant personal com col.lectiu.

I m’estreno jo amb un clàssic que sempre serà ben actual. Sovint ens deixem arrossegar per les aparences i els prejudicis i, senzillament, oblidem que…

“Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.”

(El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry)

 

Publicat dins de General, Opinió | 162 comentaris

DIADA DE SANT JORDI

Moltíssims versos s’han escrit sobre la diada de Sant Jordi. Poetes de diferents èpoques, edats i condicions han trobat inspiració per escriure un poema referent a la Diada. Parlen de l’amor, de l’heroi, de la rosa, de la pàtria, del llibre…

En fi, trieu el que més us agradi i pengeu-lo tot dient per què us agrada. No us preocupeu, si es repeteixen. En tot cas, les opinions han de ser personals. En acabar la setmana podríem decidir quin és el que té més seguidors.

Publicat dins de Creació, General | 67 comentaris

COM ENS RESSONEN AVUI LES PARAULES DEL CABDILL INDI

Un cop llegida la carta del gran cabdill indi escrita al 1855, com ens ressonen les seves paraules? Quasi dos segles després, hem entès el missatge que volia donar? O, al contrari, seguim cometent els mateixos errors? Què hi penseu?

 

Publicat dins de General, Opinió | 53 comentaris

OBLIDAT!

Maria Beleta

Publicat dins de Creació, Opinió | Deixa un comentari

EL SAGRAT URBANISME

Roger Armengou

Publicat dins de Creació, Opinió | Deixa un comentari

TENS LA NECESSITAT?

Pere Camprubí

Publicat dins de Creació, Opinió | Deixa un comentari