Vivíen a les terres de la Meseta i de la costa atlàntica de la Península on convivien amb els vascons.
El celtes i els celtibers vivien en poblats emmurallats anomenats CASTRES, que construïen en zones elevades i fàcils de defensar.
Els celtes es dedicaven preferentment a la ramaderia. També practicaven una agricultura basada en el conreu de cereals.
Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana.
A més, dominaven la metal·lúrgia i fabricaven estris i armes de bronze i ferro.
Els intercanvis de productes entre pobles era poc freqüent.
La seva religió estava basada en els DRUIDES i la seva relació amb la natura. Els grans arbres solien ser el protagonistes de la seva mitologia.
Aquesta mitologia, però, no va sobreviure a l’Imperi Romà, ja que els celtes van adaptar la religió d’aquest imperi.