Els pobles preromans (II): Els celtes i els celtibers

Vivíen a les terres de la Meseta i de la costa atlàntica de la Península on convivien amb els vascons.

El celtes i els celtibers vivien en poblats emmurallats anomenats CASTRES, que construïen en zones elevades i fàcils de defensar.

Els celtes es dedicaven preferentment a la ramaderia. També practicaven una agricultura basada en el conreu de cereals.

Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana.

A més, dominaven la metal·lúrgia i fabricaven estris i armes de bronze i ferro.

Els intercanvis de productes entre pobles era poc freqüent.

La seva religió estava basada en els DRUIDES  i la seva relació amb la natura. Els grans arbres solien ser el protagonistes de la seva mitologia.

Aquesta mitologia, però, no va sobreviure a l’Imperi Romà, ja que els celtes van adaptar la religió d’aquest imperi.

Aquest article ha estat publicat en UNITAT 11. L'antiga Roma. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *