Els pobles preromans (I): Els ibers

Les invasions indoeuropees

En els inicis de l’Antiguitat hi existien societats neolítiques i civilitzacions enriquides gràcies al comerç com els cretencs i els fenicis. Uns altres pobles, els indoeuropeus, van arribar a les penínsules mediterrànies a finals del III mil·lenni i al llarg del II mil·lenni a.C. Van penetrar a la Península pels Pirineus, en diferents onades, buscant terres on assentar-se. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i a les regions del sud i del nord. Un cop assentats, van anar evolucionant i adquirint característiques pròpies.

Moviments dels pobles indoeuropeus

Els ibers són un dels pobles que van ocupar la península ibèrica abans de l’arribada dels romans. De les troballes arqueològiques n’extraiem els següents elements útils per definir qui eren:

  • ocupaven les terres de l’est i sud peninsular.
  • no eren un sol poble, sinó diversos.
  • els diversos pobles ibèrics no van tenir el mateix grau de desenvolupament.
  • no són pobles estrangers que arriben i s’instal·len; en tot cas, són el resultat de la barreja dels pobles neolítics amb els pobles indoeuropeus.

Aquests pobles es van configurar com a tals a partir del segle VIII a.C., seguint les següents etapes:

  1. Període de formació – S. VIII-VI a.C. És el període de formació de la cultura ibèrica, i no en tenim gaire coneixement. En aquest període entraran en contacte amb els pobles que arriben per comerciar i fundar colònies, els fenicis i els grecs, els quals també aportaran elements de les cultures pròpies a la cultura dels ibers.
  2. Període de floriment- S. V-III a.C. És el període en que es manifesten de manera més generalitzada tots els elements de la cultura ibèrica. En aquest període entren en arriben els carteginesos, per establir-se, el 237 a.C.
  3. Període de decadència- S. III a.C – I d.C. Des de l’arribada dels romans, en plena Guerra Púnica, fins l’època d’August i Tiberi. El poder polític dels romans obliga els nadius a assimilar una cultura totalment aliena, però més estesa, i a abandonar progressivament la seva.

Com vivien?

Els ibers van crear petits enclavaments i poblats on es concentrava la població. Aquests poblats es localitzaven normalment en turons i estaven envoltats de muralles que permetien una millor estratègia defensiva. Els seus habitants es distribuïen segons les normes d’un urbanisme incipient, que a partir del segle IV a.C. va començar a presentar característiques d’una notable influència grega. Construïen cases rectangulars, amb sostre pla, i que podien tenir diverses estances.

Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt – Maresme), La punta del Castell (Palamós), Puig de Sant Andreu d’Ullastret (Baix Empordà), Olèrdola (Alt Penedès).

Els ibers no eren, però, un poble homogeni i no van constituir mai una unitat política. Van ser un conjunt de pobles independents entre si, a l’estil de les polis gregues, que compartien els trets bàsics d’una mateixa cultura. Els diferents pobles estaven formats per confederacions de tribus, que eren grups units per lligams de parentiu.

Organització social

Eren una societat molt jerarquitzada on l’aristocràcia guerrera, relacionada amb el poder militar i econòmic, exercia el seu poder sobre la resta de la població. Moltes de les tribus eren governades per un cabdill o reietó. Per altra banda, els sacerdots també tenien un paper important en la societat.

La resta de la població es dedicava a feines com l’agricultura, la pesca i l’artesania. L’esclavitud, tot i ser present, sembla que no era gaire important.

Economia

La seva economia es basava en l’agricultura de cereals, com el blat i l’ordi, les llegums, i van adoptar l’olivera i la vinya, productes que van conèixer pel contacte amb els colonitzadors grecs. Coneixien el regadiu, de manera que també conreaven hortalisses. També es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…).

També destacaven la seva activitat tèxtil, que era una tasca domèstica, i la producció metal·lúrgica i ceràmica, activitats molt més especialitzades. La ceràmica es va desenvolupar molt gràcies a l’existència d’excedents agrícoles i pel costum d’incinerar els morts i col·locar-ne les cendres en urnes.

La mineria era una activitat important, doncs coneixien i dominaven el treball dels metalls. Encunyaven moneda que els servia per comerciar, seguint el model dels grecs i els fenicis.

Cultura

La cultura ibèrica estava caracteritzada per innovacions força destacables com l’aparició de lescriptura semisil·làbica (un sistema mixt amb signes alfabètics i sil·làbics), que encara no ha estat possible de traduir. Actualment es poden transcriure els 28 signes, però no és possible ni traduir ni classificar la llengua (o llengües) ibèrica.

Pel que fa a les seves creences, els ibers, pel que coneixem, practicaven una religió basada en el culte a la naturalesa, que barrejava elements autòctons i forans. A més, adoraven uns déus protectors i benefactors, per als quals sacrificaven animals. També retien culte a divinitats femenines vinculades amb la fertilitat.

Aquest article ha estat publicat en UNITAT 11. L'antiga Roma. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *