El món grec es va formar com a resultat de la unió de diversos pobles del sud de la península balcànica i les illes de l’Egeu. Aquests pobles van crear les civilitzacions prehel·lèniques.
LA CIVILITZACIÓ MINÒICA
La civilització cretense o minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta en el tercer mil·lenni a.C (3000-1450 a.C.). Va ser una civilització marítima i comercial que va controlar les illes del Mar Egeu. Gràcies a la seva situació aquesta civilització va dominar el comerç entre orient i occident. Els seus reis van ser molt poderosos (entre ells Minos) i la seva capital estava establerta a la ciutat de Cnossos. La seva prosperitat va quedar reflectida en la construcció d’amplis palaus com els de Cnossos i Faistos.
Restitució del Palau de Cnossos
Sala dels delfins del Palau de Cnossos
Restes reconstuides del Palau de Cnosos
LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA
La civilització micènica va sorgir posteriorment, entre l’any 1.400-1200 a.C., quan un poble procedent del nord, els aqueus es van establir en els Balcans i van crear ciutats emmurallades. Posteriorment aquest poble serà anomenat micènic, per què la ciutat de Micenes va ser la ciutat aquea més important, tot i fundar altres com Argos i Tirint.
La societat micènica estava formada per guerrers, governats per un rei. Aquesta aristocràcia guerrera sotmetia el poble, compost per artesans, comerciants i esclaus. Al principi eren agricultors i ramaders, però a poc a poc van succeir als cretenses en el control del comerç. Els micènics vivien en ciutats emmurallades, utilitzaven armes de bronze i carros de guerra i van establir relacions comercials amb l’Asia Menor.
Les guerres internes, la invasió dels doris i, possiblement, els desastres naturals (terratrèmols) van provocar la destrucció de les ciutats d’aquesta civilització.
Segons les llegendes gregues, els guerrers micènics van protagonitzar la guerra de Troia.
|
Els poemes homèrics
Ja hem vist que en època micènica les llegendes relataven les incursions del prínceps micènics en Àsia Menor, com apareix reflectit en el poemes homèrics. Però, ¿qui era Homer?
Segons la llegenda, al segle VIII aC el poeta Homer va escriure la Ilíada i l’Odisea, dos extensos poemes que relataven les aventures dels aqueus, identificats com els micènics i considerats com els primers grecs. En la Ilíada es narra la guerra de Troia (ilion) atacada pels aqueus a fi de rescatar Hel·lena, la dona del rei d’Esparta que havia sigut raptada per Paris, príncep troià. Canta’ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d’Aquil·les,destructora: portà innúmers dolors als d’Acaia,llançà a l’Hades, a munts, davant d’ell les ànimes fortesd’herois, i convertí els seus cossos en presa de gossosi en convit d’ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,el d’aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d’homes.
|
-
ELS DORISCap a l’any 1200 els doris, també procedents del nord, es van establir a Grècia, i amb el seu coneixement del ferro, es van convertir en el nou grup dominant. Presionats pels doris, molts aqueus es van desplaçar a les costes de l’Àsia menor i van fundar diverses ciutats.L’ÈPOCA OBSCURADes de llavors fins al segle VIII aC , es va desenvolupar una etapa coneguda com època obscura, caracteritzada per la decadència política, social i econòmica, i per l’aparició de petites comunitats aïllades que es van organitzar de forma autònoma.