L’època clàssica s’estén al llarg del segle V a.C. i la primera meitat del segle IV a.C. Els grecs continuaren vivint en ciutats estat. La primera part d’aquest període es caracteritzà per la unitat de les polis gregues davant els atacs de pobles veïnats i per la supremacia d’Atenes i Esparta. Posteriorment, aquestes dues grans ciutats s’enfrontaren en una guerra civil en la qual s’implicaren tota la resta de polis gregues i que conduí a la desunió i a la crisi.
LA DEMOCRÀCIA: EL CAS D’ATENES
Durant el segle VI a.C., reformadors com Soló o Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes van culminar amb la instauració d’una nova forma de govern coneguda com a democràcia (demos=poble, kratos=poder, poder del poble), en la qual el poder era exercit pels ciutadans.
Atenes va ser el millor exemple de democràcia. A Atenes hi havia tres institucions principals:
- L’Assemblea o Ekklesía. Els ciutadans atenesos es reunien quatre vegades al mes i votaven les lleis, decidien la guerra i la pau, i elegien els governants. Les votacions eren a mà alçada.
- La bulé o consell dels cinc-cents. S’encarregava de preparar assumptes que es discutien a l’assemblea. Estava formada per cinc-cents ciutadans de més de trenta anys triats per sorteig.
- Els magistrats. Eren funcionaris encarregats de posar en pràctica les decisions de l’Assemblea. Hi destaquen els deu estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i els arcons, que presidien els tribunals i els ritus religiosos.
- Els tribunals de justícia. Eren formats per 6.000 ciutadans elegits cada any.
No obstant això, no era un sistema totalment democràtic, perquè n’excloïa les dones, els estrangers i els esclaus. Així, de 500 000 habitants, només 40 000 participaven a la vida política. La democràcia atenesa era molt limitada, perquè només podien participar en els afers públics els ciutadans:
- homes lliures
- majors d’edat
- nascuts de pare ciutadà i mare atenesa
Els ciutadans tenien dret a participar en la vida política i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de l’exèrcit i a pagar impostos, però eren ciutadans només una minoria, ja que ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.