Es tracta d’una resposta difícil i complexa que no es resol de manera fàcil. Es tendeix a dir: “no se’n surt, ni se’n sortirà mai”; “no pot”; “no arriba”…
però la clau bàsica és tornar-lo a mirar “amb unes altres ulleres” que ens facin descobrir que mostra alguna capacitat.

No són beneïts sense cap capacitat, són alumnes que en un moment donat ens poden fer adonar que sabien quelcom més…

Recordo la majoria dels alumnes que han passat pel meu davant, als quals he motivat per aprendre a conèixer les seves capacitats… Sí sí! dic aprendre a conèixer-les perquè fins ara les expectatives havien estat nules i s’havien sentit malament per no saber fer les coses com la resta de companys/es del seu grup. No s’adonaven que existien coses que sí sabien fer.

No hi ha recepta ni consol per nosaltres quan ens aboquem a l’alumnat i no arribem a comprendre el perquè no se’n surt.

No hi ha recepta per aquells pares i mares que veuen que al seu fill/a li costa tant d’esforç fer una simple frase o estructurar la seva expressió verbal i diu o escriu les paraules a l’inrevès…

Es tracta d’esperar coses i exigir-les al mateix temps. Si no hi ha exigència en les nostres demandes i expectatives per a que siguin reals, no hi ha progrès ni evolució.

La recepta és l’amor, la motivació i l’enginy per a dotar-nos de recursos diversos que puguin captar la seva atenció, que despertin el seu raonament, que el facin sentir bé quan aprèn: sentir-se feliç i satisfet perquè alguna cosa l’ha fet bé.

Sense recepta és un bloc que tracta d’acostar el dia a dia en una Aula d’Educació Especial: intentant copsar l’essència del perquè treballem amb ells a les aules ordinàries i el com ho fem.

Els alumnes als quals intengrem són capaços d’aprofitar el repte que els posem al davant…i amb l’ajuda, el suport i l’orientació dels professionals que hi ha a l’escola, aconsegueixen “ésser un més”. Aquesta és la clau per sentir-se bé a l’escola i sortir-se amb els aprenentatges davant del model positiu dels companys/es que l’envolten.

És molt enriquidor per la resta de l’alumnat i, amb una correcta i adequada programació i adaptació dels continguts i objectius curriculars, aquests alumnes ajuden i afavoreixen la riquesa d’emocions dins de l’aula.

Els petits es pregunten: què li passa? i la resposta sensata i coherent seria: “res! li està costant una mica i prou, l’hem d’ajudar… com a tu quan et costen les matemàtiques no?”; “perquè el Joan ha fet això?” i la resposta… “perquè s’ha posat una mica nerviós, perquè està trist perquè no se’n surt…”.

Respostes emocionals basades en allò purament educatiu és moltes vegades la clau de tot davant els problemes quotidians a l’aula. Educació emocional i en valors que ajuden l’alumne a veure, descobrir, aprendre i enriquir-se en la diferència.