A continuació podreu veure les quadrícules de l’estudi comparatiu dels podcast.
A les següents quadrícules es pot observar com hem detallat les diferents parts que conformen els podcast i els elements més necessaris per fer el nostre, com la duració, la música, efectes i pauses.
Gràcies a aquest estudi comparatiu hem pogut identificar i dividir les parts d’un podcast, acabant determinant parts com una introducció breu, basada en una presentació simple i un breu resum, seguida d’una introducció més detallada on es contextualitza el cas.
A partir d’aquí també trobem una explicació extensa del cas, on normalment l’autor presenta detalladament la vida dels personatges, el dia que va succeir el crim, etc., seguit de la presentació de proves (es pot trobar com dins d’alguns podcast l’autor intenta confirmar la veracitat de les proves).
A continuació s’introdueix l’apartat dels testimonis, encara que en el podcast de “Crims” analitzat veiem com els testimonis no estan dividits en un apartat concret a causa dels salts temporals dins de l’estructura del podcast, però aquest tipus d’estructurament no sol ser el comú. Després, dins la part final de l’estructura, trobem l’explicació del judici i el desenllaç, apartat on es dona el final legal del cas i l’opinió pròpia de l’autor, a més dels crèdits on es troben els agraïments.
A més de les parts principals que constaten tots els podcasts també trobem d’altres ideades pels propis autors, com són apartats separats del cas o publicitat.
Quadrícules:
Com a valoracions pròpies voldríem mencionar que ens a sorprès la poca informació estructural que es pot trobar analitzant el podcast de “Helena en el país de los horrores” (Castellà), a més de com aquest no segueix l’estructura general que podem veure en els podcasts actuals.
Envers el podcast de “Crims” (Català) i “Serial “(Americà) si que trobem una estructura i apartats molt més coneguts, encara que s’ha de destacar l’ús de salts cronològics dins del podcast de Crims.