De fons, el tènue batec del portàtil i algun cotxe fugisser que, sense compassió, trenca el silenci de la nit… Als meus peus, la Tanka, que intenta robar-me alguna carícia… Al menjador, el Haiku, reposant, com si fos una pinzellada impressionista, de la persecució vital que pocs minuts abans ha tingut lloc entre miols i salts controlats. Ara, sobre el respatller de la cadira blava de rodes de l’estudi, ella reclama amb insistència la meva atenció. Li acarono el llom… I, després, continuo fragmentant el temps i el silenci amb el so sensual de les tecles del portàtil. Continuo…

Carme

Diumenge 5 d’abril, 21.25 hores