8 comentaris a “El paisatge acarona amb tendresa cada racó de la teva ànima…”
Preciós! Grans imatges per anar a dormir amb bon gust a la boca.
Gràcies, Salvador!
Llançà em té el cor realment robat! Quan hi arribo i noto la seva pell, una bola de foc em recorre per dintre…
Una abraçada.
Fa molts anys que vaig estar per Llançà (més de 30). Ja gairebé no me’n recordava del preciós que és tot allò. Hi hauré de fer una escapada…
Bon cap de setmana!
És un dels paisatges que em transmet més pau interior!
Gràcies, Jordi.
Els paisatges contenen el que ens falta, molt sovint, als éssers humans: discreció, contundància i bellesa. Unes imatges esplèndides…
Tens moltíssima raó, Francesc. Quanta sinceritat en el paisatge…!
Jo aquest estiu hi he anat (per segon any des de fa molts anys que no hi anava) i vaig descobrir les roques volcàniques del Cap de Creus fent un “passe” amb el vaixell que s’agafa a Llançà. Descobreixes moltes coses d’un poble de costa.
És una zona en la qual cada vegada descobreixo racons més especials…
Gràcies pel teu comentari, Anna.
Preciós! Grans imatges per anar a dormir amb bon gust a la boca.
Gràcies, Salvador!
Llançà em té el cor realment robat! Quan hi arribo i noto la seva pell, una bola de foc em recorre per dintre…
Una abraçada.
Fa molts anys que vaig estar per Llançà (més de 30). Ja gairebé no me’n recordava del preciós que és tot allò. Hi hauré de fer una escapada…
Bon cap de setmana!
És un dels paisatges que em transmet més pau interior!
Gràcies, Jordi.
Els paisatges contenen el que ens falta, molt sovint, als éssers humans: discreció, contundància i bellesa. Unes imatges esplèndides…
Tens moltíssima raó, Francesc. Quanta sinceritat en el paisatge…!
Jo aquest estiu hi he anat (per segon any des de fa molts anys que no hi anava) i vaig descobrir les roques volcàniques del Cap de Creus fent un “passe” amb el vaixell que s’agafa a Llançà. Descobreixes moltes coses d’un poble de costa.
És una zona en la qual cada vegada descobreixo racons més especials…
Gràcies pel teu comentari, Anna.