Lladre de cors
Bufa i somriu, tot aixecant el gèlid tel
del cru hivern, amb decisió, molt tendrament.
Prem i sosté, entre els seus dits,
l’esmorteïda capa d’escorça del roure trist,
mentre la pell se li desfà
sota la suor d’un gran desig,
en pressentir i acaronar el fruit intern
que vol sorgir del fons incert d’un món profund.
I entre l’argila s’obren al pas puntes de bri
que, amb rigidesa, el braç allarguen per prendre el sol,
per abeurar -se en el mantell plujós del cel.
…
Bufa i somriu, prem i sosté,
la primavera, encisadora,
lladre de cors, de tu i de mi.
Carme Ramilo i Martínez
Preciós.
Bufa i somriu, es treu l’abric, s’estira i riu,
els dies llargs, dels temps d’hivern van despertant.
I l’ametller, protesta i diu
que està cansat de tanta nit, vol presumir
i treu les flors roses i blanques
no es conforma en menys que ser el centre,
passen abelles i ell les crida per
donar-los vida i embriagar-les de perfum.
De lluny dels camps roselles criden, som aquí.
fan companyia a les espigues que es preparen per
poder sortir i fer dir el vint-i-tres d’abril.
Bufa i somriu, lluu i cura,
la primavera, plena de flors,
lladre de cors, de tu i de mi.
Increïble, Conxita!
Com m’ha agradat la teva rèplica poètica! M’encanta!
Moltíssimes gràcies!
Petons.
M’alegro que t’hagi agradat la rèplica. Però hauria estat impossible sense el teu fantàstic poema.
Estic segura que Lladre de cors agradarà tant com m’ha agradat a mi.
Una abraçada ,
Conxita.
Hola, Carme,
Et vull demanar un petit favor: que m’ensenyis a enregistrar-me a l’edu365.cat (si és que en saps, és clar).
PD
El poema és preciós. M’ha agradat molt.
Moltes gràcies, Dani!
És un plaer poder escriure per a persones tan agraïdes com vosaltres!
Una abraçada.