Crònica gràfica d’una ascensió/descensió a 1201m.

Heus ací les imatges que han baixat amb ells i elles del Tossal. El bosc, realment, necessita molta aigua.
Hem vist, roure reboll, grèvol, estepes, pi roig i pi negre, entre altres espècies arbòries.
I, des de dalt hem pogut comprovar per què la Conca de Barberà es diu conca, per què Prades es diu com les prades,…
No hem pogut veure el Pirineu per la boirina que possiblement fan els focs que hi cremen, llàstima, però podem confirmar, gràcies a la brúixola, que era al nord.

Ara toca assaig i descoberta de la vila vermella de Prades.

Sabeu què tenim per berenar? COC boníssim, fet a casa pels cuiners Pep i Isaac, que ens cuiden molt bé.

Quant a Rosa Boqueras

Mestra de música de l'Escola Abel Ferrater de la Selva del Camp (Baix Camp)
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Crònica gràfica d’una ascensió/descensió a 1201m.

  1. joan i júlia diu:

    Alça nois! quina enveja que ens feu! Ja veiem que us ho esteu passant pipa!!! Fins demà!!! Un petonàs des de la Selva per a tots.

  2. DÍDAC I ANDREU diu:

    CINAS FOTUS MES XULAS
    B0NA NIT
    UN PATO
    ANDREU I DIDAC

  3. Ginesta i Pau...jejeje diu:

    Molt bé nois i noies, així es fa! Felicitats per haver fet el cim. Llàstima que no hi hagi plogut últimament, aquest bosc és molt frondós.

    Aprofiteu aquests dies, anar de colònies és GENIAL!!!
    Us ho diuen uns experts. Fins demà

Respon a joan i júlia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *