Els protozous, breu introducció.
sarahrodriguez | 20 desembre 2011
Els protozous
Són organismes animals microscòpics formats per una sola cèl · lula (unicel · lulars), heteròtrofs, que viuen en medis líquids, són capaços de moure i es reprodueixen per bipartició (la cèl · lula es divideix en dos). Alguns d’ells poden formar colònies.
Els protozous són els animals més senzills ja que estan formats per una sola cèl · lula i mitjançant aquesta única cèl · lula realitzen totes les funcions vitals.
Segons algunes classificacions, els protozous s’inclouen en el regne Protists, juntament amb altres organismes unicel · lulars els quals el nucli cel · lular està envoltat d’una membrana. Els protozous no tenen estructures internes especialitzades en forma d’òrgans o, si en tenen, estan molt poc diferenciades.
Entre els protozous se solen admetre diversos grups:
– Els Flagel · lats del grup dels Zoomastigins, amb moltes espècies que viuen com paràsits de plantes i d’animals.
Els protozous flagel · lats o Mastigòfors estan proveïts d’un o diversos flagels que els permeten moure.
Es reprodueixen per divisió longitudinal, viuen lliurement i molts són paràsits que produeixen malalties, algunes molt greus, especialment les tricomoniasis, la malaltia de la son, la malaltia de Chagas, la leptomoniasis, etc.
A la classe dels flagel · lats s’inclouen els fitoflagelats o dinoilagelats, que s’estudien en el Regne Vegetal (Algues unicel · lulars).
– Els ameboides del grup sarcodins, que inclouen als Foraminífers i Radiolaris, i que són components importants del plàncton.
– Els Ciliófors, que són ciliats, amb diversos representants que posseeixen estructures especialitzades que recorden a la boca i l’anus dels organismes superiors.
– Els Cnidosporidis, paràsits d’invertebrats, de peixos i d’alguns rèptils i amfibis.
– Els esporozous, amb diverses espècies paràsites d’animals i també d’éssers humans.
Són tots paràsits que no tenen òrgans locomotors i digestius.
Aquest tipus de reproducció cíclica origina algunes malalties greus, com les febres terciàries o paludisme
Habitants del món
Es coneixen més de cinquanta mil espècies de protozous, que inclouen organismes tan coneguts com els paramecis i les amebes, que poden viure aïllats o formant colònies.
Moltes espècies viuen en hàbitats aquàtics com oceans, llacs, rius i basses. La seva grandària varia des 2-70 micròmetres. Els protozous s’alimenten de bacteris, productes de rebuig d’altres organismes, algues i altres protozous.
Moltes espècies són capaços de moure utilitzant diversos mecanismes: flagels, estructures propulsores amb forma de fuet; cilis d’aspecte pilós, o per mitjà d’un moviment ameboide, un tipus de locomoció que implica la formació de pseudòpodes
Els protozous són molt abundants i es troben en tots els llocs de la terra, especialment, en els llocs humits. Són, sovint, paràsits sobre animals, plantes i sobre l’home, i poden produir malalties.
Respiració
La respiració la fan a través de la membrana cel · lular i per les partícules d’aigua absorbides amb l’aliment.
Quan el vacúol pulsatiu és plena d’aigua, s’obre i l’allibera a l’exterior.
Alimentació
L’alimentació dels protozous sol realitzar-se mitjançant la captura de l’aliment que penetra en el citoplasma a través d’una obertura de la membrana.
En el citoplasma es formen vacúols nutritius i els residus són expulsats per les vacúols fecals.
El parameci succiona l’aliment produint un remolí amb els cilis.
Les amebes atrapan l’aliment envoltant-lo amb els pseudópodes que formen.
Alguns protozous
Tripanosoma gambiensis
El tripanosoma és el causant de la malaltia de la son, i és transmesa per la mosca tsé-tsé.
Trichomonas
Causant de diverses malalties, a la boca, intestí, vagina. Altres tenen cirrus en forma de potes.
Viuen en aigües dolces o marines.
Alguns, com els ameboides, no tenen membrana rígida, altres, els foraminífers, radiolaris i heliozous posseeixen un esquelet silici o calcari i els seus pseudópodes són radiants d’infinitat de formes i dibuixos.
Existeixen en immenses quantitats en mars i rius, formant part important del plàncton.
Cicle del Paludisme
La femella del mosquit Anopheles pica a l’home i li inocula esporozoïts del Plasmodium.
Després, al fetge, es multipliquen en gran quantitat.
Seguidament envaeixen els glòbuls vermells de la sang.
Locomoció
Els protozous es mouen de diverses formes.
Classificació dels protozous segons la seva manera de desplaçar-se
Rizópodes: Posseeixen pseudópodes, que són prolongacions de la cèl · lula que serveixen per al moviment i per alimentar-se. Un exemple característic és l’ameba. També els foraminífers (amb una closca per els orificis surten els pseudòpodes) i la Entamoeba histolítica, que produeix la disenteria, malaltia pròpia dels països tropicals i que produeix unes diarrees molt intenses.
Ciliats: Es desplacen per cilis, filaments curts i nombrosos que envolten el seu cos. Poden tenir dos nuclis. Com a exemples podem citar el parameci i la vorticela.
Flagel · lats: Per moure utilitzen uns filaments llargs i poc nombrosos, anomenats flagels.
Molts són de vida lliure i altres són paràsits, com el Tripanosoma, que produeix la malaltia de la son.
El tripanosoma és transportat per la saliva de la mosca tse-tse, que s’encomana al picar a altres éssers vius.
Esporozous: Són tots paràsits de cèl · lules. No tenen òrgans de locomoció. Es reprodueixen per divisió múltiple, formant nombroses espores. Un representant és el plasmodi, que produeix la malària, també anomenada paludisme, és una malaltia dels glòbuls vermells de la sang. El plasmodi és transmès per la femella del mosquit Anopheles.
Enllaços d’interés:
