Les associacions semàntiques

Les paraules d’una llengua es poden classificar en grups de significats diferents segons els criteris en què ens fixem.

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que es relacionen pel significat.

Les paraules d’un mateix camp semàntic són de diverses categories.

Per exemple, si parlem del camp semàntic de l’estiu, ens podem referir a accions (ballarnedarjugar…), objectes (cremaprotectoratovallolabanyador), sensacions (tranquil·litatalegriaeufòria), persones (amicscosinsavis), llocs (masiacampamentscalarefugi ).

Els camps semàntics fan evident la visió que les comunitats tenen del món. La història, el clima i tots aquells factors que afecten l’entorn conformen cada llengua. Així, per exemple, la tribu Amondawa, de l’Amazones, no té una paraula per designar si una persona és jove o anciana: simplement van canviant el nom de la persona a mesura que es va fent gran.

Per exemple, la paraula estiu forma part del camp semàntic de les estacions de l’any, com les paraules primaverahivern i tardor. La mateixa paraula, però, es pot agrupar amb unes altres seguint altres relacions.

El camp semàntic ens permet designar cada objecte, procés, característica… amb el seu nom exacte. En l’ús quotidià, sovint utilitzem mots genèrics imprecisos, però en determinats contextos, és molt important saber triar la paraula justa.

Per exemple, un judici pot acabar de maneres molt diferents si es valora que un accident fou causat pel fet de llençar una planxa (tirar-la per desfer-se’n), que no si la planxa ha estat llançada (deixar-la anar amb fort impuls).

Un camp associatiu és un conjunt de paraules que un terme evoca. El camp associatiu depèn del parlant i de les connotacions i sensacions que un signe li suggereixi.

En l’exemple d’estiu es poden establir relacions amb agost, amb calor o amb estiuejar… però no tots els parlants fan les mateixes relacions. A l’hemisferi Sud, per exemple, no es relacionarà agost amb estiu.

Semàntica

Lèxic

Les relacions semàntiques

A l’hora d’estudiar la relació dels signes lingüístics, és a dir les paraules, amb el seu referent (element concret del món real) podem observar que estan compostos per:

  • el significat: representació mental de la realitat.
  • el significant: la part material del signe, és a dir, els sons i les lletres que formen les paraules.

Per exemple: Si ens referim a un cotxe, el significat seria ‘vehicle terrestre de quatre rodes destinat al transport de persones’, mentre que el significant seria per a nosaltres la paraula cotxe.

A un mateix significat, cada llengua li assigna un significant diferent. Així, la massa alimentosa que s’obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa, el català la denomina amb la paraula formatge; el castellà en dirà queso, etc. Al seu torn, el significat també pot variar, perquè les connotacions que porta associades una paraula difereixen entre cultures.

Les paraules també es relacionen entre elles pel seu significat. Aquestes relacions semàntiques poden ser de quatre formes diferents:

  • Associació: Fa referència als significats relacionats de les paraules, que poden pertànyer a un mateix àmbit de la realitat o camp semàntic (cullera, cuinera, escaldar, cassola, ganivet pertanyen al camp semàntic de la cuina).
  • Inclusió: El significat d’unes paraules, els hipònims (arbre, planta, oceà), s’inclou en el d’una altra de més genèrica, lhiperònim (naturalesa), amb la qual comparteixen part del significat. (hi ha una jerarquia entre els mots)
  • Equivalència: Diverses paraules comparteixen significat, parcialment o totalment, o geogràficament: sinònims totals o parcials (cotxe, automòbil), geosinònims (vailet, minyó).
  • Oposició: Les paraules tenen significats contraris: antònims (calor, fred).

El verb: les conjugacions verbals

GRAMÀTICA

El verb: les conjugacions verbals

La conjugació és el conjunt de totes les formes possibles d’un verb. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs s’agrupen en tres conjugacions:

  • Primera conjugació. Inclou els verbs acabats en -ar. És la que agrupa més verbs, com ara pensartreballarestalviar o ajudar.
  • Segona conjugació. Són els verbs que acaben en -er i en -re, (témercórrerbatremoldre) i els verbs ferdir i dur. Alguns admeten la doble forma: cabre i cabervaldre i valer.
  • Tercera conjugació. La formen els verbs que acaben en -ir. S’hi distingeixen dos grups de verbs, segons com es conjuguin:
    1. Purs. Es conjuguen afegint la terminació a l’arrel. Són purs verbs com sentir o dormir.
    2. Incoatius. A més de l’arrel i dels morfemes, aquests verbs incorporen l’increment -eix en les persones dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu, excepte a nosaltres i vosaltres. Pertanyen a aquest grup verbs com partirestablir o construir.

El verb

El verb: els morfemes verbals

El verb pot expressar accionsestats o processos. Com que és l’element que dona la significació a l’oració, la seva presència hi és imprescindible.

Un verb sempre està format per dos components, l’arrel i el morfema. L’arrel conté el significat i el morfema és la terminació que aporta les informacions gramaticals següents:

  • Persona. Relaciona el verb amb les persones gramaticals que poden ser representades pels pronoms personals forts. Així, es distingeix la primera persona (jo parlonosaltres parlem), la segona (tu parlesvosaltres parleu) i la tercera (ell o ella parlaells o elles parlen).
  • Nombre. Indica si l’acció del verb la fa un subjecte o més d’un, per tant, pot ser singular o plural.
  • Temps. El verb situa l’acció en un moment determinat: el present, el passat o el futur. Es detecten en els múltiples morfemes temporals inclosos en la morfologia del verb.
  • Mode. Indica com s’expressa l’acció del verb. N’hi ha tres: (indicatiu, Subjuntiu i imperatiu)
  • Aspecte. Indica si l’acció que s’expressa amb el verb està acabada o inacabada. Pot ser de dos tipus:
  • Veu. Indica la relació que s’estableix entre el subjecte i el predicat dins de l’oració. En la veu activa, el subjecte és qui realitza l’acció (En Pere canta una cançó); en la veu passiva, el subjecte és qui la rep (Una cançó és cantada per en Pere).

Practiqueu  els temps  verbals

Saber-ne més