GRAMÀTICA

El verb: les conjugacions verbals

La conjugació és el conjunt de totes les formes possibles d’un verb. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs s’agrupen en tres conjugacions:

Primera conjugació. Inclou els verbs acabats en -ar. És la que agrupa més verbs, com ara pensar, treballar, estalviar o ajudar.
Segona conjugació. Són els verbs que acaben en -er i en -re, (témer, córrer, batre, moldre) i els verbs fer, dir i dur. Alguns admeten la doble forma: cabre i caber, valdre i valer.
Tercera conjugació. La formen els verbs que acaben en -ir. S’hi distingeixen dos grups de verbs, segons com es conjuguin:
1. Purs. Es conjuguen afegint la terminació a l’arrel. Són purs verbs com sentir o dormir.
2. Incoatius. A més de l’arrel i dels morfemes, aquests verbs incorporen l’increment -eix en les persones dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu, excepte a nosaltres i vosaltres. Pertanyen a aquest grup verbs com partir, establir o construir.

El verb: els morfemes verbals

El verb pot expressar accions, estats o processos. Com que és l’element que dona la significació a l’oració, la seva presència hi és imprescindible.

Un verb sempre està format per dos components, l’arrel i el morfema. L’arrel conté el significat i el morfema és la terminació que aporta les informacions gramaticals següents:

Persona. Relaciona el verb amb les persones gramaticals que poden ser representades pels pronoms personals forts. Així, es distingeix la primera persona (jo parlo, nosaltres parlem), la segona (tu parles, vosaltres parleu) i la tercera (ell o ella parla, ells o elles parlen).
Nombre. Indica si l’acció del verb la fa un subjecte o més d’un, per tant, pot ser singular o plural.
Temps. El verb situa l’acció en un moment determinat: el present, el passat o el futur. Es detecten en els múltiples morfemes temporals inclosos en la morfologia del verb.
Mode. Indica com s’expressa l’acció del verb. N’hi ha tres: (indicatiu, Subjuntiu i imperatiu)
Aspecte. Indica si l’acció que s’expressa amb el verb està acabada o inacabada. Pot ser de dos tipus:
Veu. Indica la relació que s’estableix entre el subjecte i el predicat dins de l’oració. En la veu activa, el subjecte és qui realitza l’acció (En Pere canta una cançó); en la veu passiva, el subjecte és qui la rep (Una cançó és cantada per en Pere).

Practiqueu els temps verbals

Saber-ne més