El rebost d’en Joha s’havia omplert de formigues i ell i la seva dona van haver d’estar netejant-lo durant un munt d’hores sense parar. Amb això, va arribar l’hora de la pregària, en Joha va fer les ablucions i va resar. Com que hi havia molta feina, s’hi va tornar a posar i va venir altre cop l’hora de la pregària. Quan s’estava preparant la seva dona li va dir:
– Em vols fer creure que tothom va fer cinc cops al dia les ablucions abans de resar?
– Em vols fer creure que tothom va fer cinc cops al dia les ablucions abans de resar?
En Joha, li va contestar:
– Si no trobem remei per al nostre rebost, haurem de necessitar cinc ablucions cada cop ….
I van quedar tots dos pensatius i silenciosos.
– Però tu no t’adones de com n’arriba a ser de dura aquesta feina? Tinc les mans destrossades de tant de fregar…
En Joha es va allunyar una mica, es va sentir un mena de soroll, com un tro, i va dir:
– I tu, si sabessis l’aire que dóna voltes dins dels meus budells i la feinada que he tingut per trobar un lloc adequat per buidar-lo, series més compassiva.