En Joha porta el seu ase a ciutat i tot just abans d’arribar, li posa dues peces d’or al “darrer”. Quan passa davant d’un cafè ple de persones importants, dóna un cop amb un bastó al darrere de l’animal i la bèstia deixa caure les monedes barrejades amb els seus excrements. Els tertulians del cafè es queden parats.

– Mira que n’ets de porc ,ase meu ! – el renya en Joha que afegeix- Per què fas això davant de tothom ? No t’he dit mil
vegades que només ho facis a casa? Així tothom ho sabrà.
– Ho heu vist? – comenta un dels tertulians rics.

I un altre proposa:
– Li hem de comprar.
– Tens raó- contesta l’altre- Nosaltres som set. Si li comprem entre tots , podrem compartir les despeses i també els guanys.
– I com proposes que ho fem? – li demana el de més enllà.
– Doncs que cadascun de nosaltres el tingui un dia a la setmana.

Tots hi estan d’acord i van a parlar amb en Joha. Aquest, aquest, fa veure que li costa molt decidir-se, però no és cert. Els ha estat enganyant des del principi!

– A la nit , doneu-li palla per menjar- els aconsella – Aquest ase està molt ben acostumat i no es conforma amb poca cosa. Li agraden els luxes: les catifes i els coixins de seda.
Si voleu que us doni moltes monedes d’or , l’heu de fer dormir al saló de casa vostra i no l’he de destorbar fins a l’endemà.

El primer dia , el primer ric espera tot la nit inquiet; quan arriba el matí va a veure si l’ase ha cagat molt d’or …. I què hi troba? Doncs tota la catifa plena de cagarades. Sorprès , va a parlar amb la seva dona.
– Si ho expliques , tothom es burlarà de nosaltres- li replica aquesta- Renta’t i no diguis res a ningú.

I així és com un rera l’altre, els compradors rics van anar-se enganyant els uns als altres, per no voler reconèixer que havien estat burlats.

Conte explicat, ja està acabat