En Joha(Djeha o Yeha) és un dels personatges més populars dels contes del Marroc, tant àrabs com amazics. Sovint als nenes i nenes se’ls escapa un somriure només sentir anomenar-lo. Ve a ser una mena de « Jaimito », un beneit divertit que sempre surt ben parat de les situacions més quotidianes.O potser no és tan babau com sembla? El seu abast és molt extens: el podem trobar a Turquia, a Egipte o a l’Iran, i no cal dir-ho a tot el Magreb; però fins i tot ha traspassat la Mediterrània, i a Sicília, el reconeixereu amb el nom de Giufa
Els cinc rucs d’en Joha
– Un, dos, tres, quatre…. valga’m Déu, en falta un!
Els torna a comptar per estar-ne del tot segur:
– Un, dos, tres, quatre…. Déu meu, n’he perdut un!
S’espavila a arribar a ciutat, quan veu la porta, hi entra i s’acosta al mercat. De seguida troba l’home a qui pensa vendre els rucs, desmunta i li diu:
– Mai no diries què m’ha passat!
– Ai, Joha, Joha, a veure quina una m’expliques- comenta l’home somrient- Mira que te n’arriben a passar, de coses!
– Doncs mira: quan he sortit de casa portava 5 rucs i quan era a mig camí, només n’he comptat 4!
– Com?- respon el comprador, tot comptant-los- Si n’hi ha 5!
– Com pot ser?- se sorprèn en Joha- Si els he comptat bé…
– Ben mirat- afegeix el comprador burleta – acabo de veure el sisè ruc.
En Joha cada cop fa més cara de sorprès:
– Sis? Hi ha un sisè ruc ?On? Ara sí que no entenc res de res!
Aquesta versió prové d’un llibre francès Contes et histoires du Magreb de Jean-Paul Tauvel, però podeu trobar altres contes en català editats per La Galera, a la col.leció El Minaret
Pobre Joha, que ja es veu que serà l’ase dels cops de totes les contalles que el tinguin per protagonista. Amb diferents noms i facècies, un personatge com aquest travessa fronteres,naturals , culturals i polítiques. És simpement nostre, sigui quin sigui el contingut d’aquest “nostre”. Quan he llegit aquesta petita història he recordat les que havia llegit de petit de Marrasquino i Cagasceno (em sembla que es deien així i eren d’origen italià, però les recordo vagament i no n’estic gaire segur).
Enhorabona pel Bloc. Crec que pot ser molt útil, especialment als centres educatius. La cultura popular ens fa més semblants que no pensem. A tots plegats.
Felicitats. Una bona mostra del contacte entre territoris. M’he sentit encuriosit pel traspàs vers el mediterrani septentrional d’aquest personatge. He entrat a l’enllaç http://www.babbidamotta.it/giufa, on hi ha una interminable llista de títols. I he trobat aquest:
Giufà e i 10 asini
Hi he entrat:
http://free.imd.it/colapesce/giufa/Cola-Amici/GiuhaAsinoCheManca.htm
I vet aquí la història, que incloc en el següent comentari.
hola
Estic interessada en trobar informació sobre l’origen d’en Joha.
On puc trobar-la? No hi trobo gaire cosa.
Gràcies.
Bona tarda,
perdoneu el retard en la resposta, però és que era de vacances al Marroc, precisament.
Podeu trobar més informació a l’altre bloc on vaig penjant els contes, http://www.contesdelmarroc.blogspot.com
així com al meu treball de recerca fet amb una llicència d’estudis concedida pel Departament d’Educació a partir d’aquesta adreça http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1853. Dins del Manual del rondallaire intercultural, concretament a l’estudi introductori, hi ha un apartat dedicat als contes de riure, on parlo, fonamentalment d’en Joha.
Per aprofundir més, pots consultar les pàgines web que subratllo, o bé a la bibliografia. Espero haver-te ajudat
Montse