Llàtzer serveix un bulder que ven butlles falses amb la complicitat d’un algutzir. El negoci fracassa, i per escapar-se de la situació, inventen una baralla entre ells. Desil·lusionat, Llàtzer abandona aquest amo i en busca un altre de més honest.
Llàtzer serveix un pintor de panderos per poc temps i després s’uneix a un capellà. Aquest li dona un ase i càntirs per vendre aigua, proporcionant-li una feina seriosa i remunerada. Després de quatre anys, Llàtzer estalvia prou, aprèn, i abandona el capellà.
Llàtzer es converteix en pregoner de Toledo, un treball honorable que li permet viure còmodament. Es casa amb la criada de l’arxipreste de Sant Salvador, malgrat els rumors sobre la relació del religiós amb ella. Llàtzer, ignorant les xafarderies, viu feliçment i aconsegueix l’estabilitat.
Per a mi la tercera part del llibre ha sigut la més entretinguda i que més m’ha agradat llegir de totes.
El tercer fragment de la història de Lazaro és molt entretingut. Les seves experiències diverses, des de la venda de butlles falses fins a convertir-se en pregoner de Toledo, reflecteixen una vida plena d’aventures i canvis. El desenvolupament del personatge és destacable, passant per diferents ocupacions i superant els desafiaments.
La inclusió de la relació amorosa amb la criada de l’arxipreste afegeix una part intrigant, amb rumors que amenacen la felicitat de Lazaro.