“Dos chicos besándose” és un llibre de temàtica LGBT específicament una temàtica gai, parla sobre una exparella de dos nois gai anomenats Harry i Craig que volen fer el peto més llarg davant de la seva escola.

No tot el llibre parla d’aquests dos personatges hi ha molt més com: Avery i Tariq, a part el llibre parla sobre la seva relació amb el seu entorn familiar i com la gent els tracta. Durant tot el llibre podràs veure el desenvolupament de cada personatge i les seves preocupacions i els seus sentiments.

Per a nosaltres és un llibre molt interessant si vols saber més sobre la comunitat LGBT, ja que t’explica els sentiments dels personatges que hi formen part de la comunitat perquè et puguis familiaritzar més amb ells i amb la seva orientació sexual.

Honestament, aquest llibre ha estat un dels nosaltres nous descobriments perquè ens ha fet entendre el món LGBT d’una manera més literària.

Us recomano molt aquest llibre, ja que et porta a una altra dimensió i pots entendre a tots els gais des d’una altra perspectiva i amb una història diferent. A més el fet que un gai de fa segles sigui el narrador, perquè pots veure com ho explica i comprendre’l.

És una obra commovedora escrita per David Levithan. A través d’aquesta novel·la, Levithan ofereix una mirada profunda i honesta sobre les complexitats de les relacions humanes i la lluita per l’acceptació sobre un mateix.

L’estructura d’aquest llibre és molt complex i sincerament en algunes parts són difícils de comprendre per la complexitat de les paraules que l’autor utilitza.

El que és digne d’esment d’aquest llibre és que, segons el narrador, ell és la veu dels qui van presenciar els esdeveniments de tots els gais i la comunitat LGBT que ara han mort.

També voldria destacar que moltes parts d’aquest llibre et va fer reflexionar sobre la duresa que la gent pot ser amb tu per solament ser tu mateix o intentar-ho, una d’aquestes va ser quant a Tariq el van agredir.

 Són interessants perquè solen explicar el que els va passar als personatges i fins i tot descriure els seus sentiments i pensaments. Però enmig d’aquesta narrativa, quan interactuen, es converteix en una narrativa en primera persona plural molt especial. 

Pel que fa als personatges, no hi ha gaire diversitat (perquè tots els homosexuals i només un noi transgènere), l’autor apel·la a l’autor en altres situacions amb experiència sexual en una altra situació.

Ha estat fora de l’armari durant molt de temps, i va ser excel·lent amb els meus pares, encara un secret o coneixement dels altres, però hi ha un personatge que porta la família a una situació de vida sense acceptar-los. 

I dic que això va ser molt satisfactori. Com que tothom viu de manera diferent a una família, és un problema, a diferència de l’entorn on és homosexual o sexualment diferent dels heterosexuals. Certa complexitat de nivell.

Ara que parlem dels personatges, començant per Craig i Harry, tampoc no són aliens a la història que es desenvolupa entre ells, encara que siguin els personatges principals. Vaig veure molt. Podria dir-se que aquests dos personatges són pols oposats i sovint veus a Harry prendre la iniciativa, però crec que és sorprenent que Craig es mantingui fort durant l’escena del petó i probablement aquesta és la raó. Pren la iniciativa, no et deixis portar pels altres i, en darrera instància, controla les coses. Realment em podria identificar amb Craig. Especialment, quan li preguntes per què ho va fer, el seu principal motiu era demostrar-li al món que no hi ha res de dolent en què dos nois es besen i que els homosexuals no han de ser atacats.

El meu personatge favorit és Avery, un noi transgènere gai. Abans havia llegit en profunditat sobre un personatge transgènere i, encara que vaig gaudir aprenent sobre els seus sentiments, pensaments i inseguretats, definitivament no vaig aprofundir gaire. També hi vaig trobar la seva personalitat tranquil·la.

Moltes gràcies per llegir aquesta ressenya!

He continuat llegint el llibre i no em deixa de sorprendre, al principi no entenia molt bé de què tractava ni qui explicava el llibre i al no entendre-ho no podia familiaritzar amb els personatges, però a mesura que anava llegint podia entendre més als personatges i a la història. A mesura que vas llegint aprens més sobre els personatges i entens més la història d’un dels personatges que la narren, t’ensenya com era l’homosexualitat abans comparada amb la d’ara. Mentre llegeixes també empatitzes més amb els personatges i t’adones més del que volen fer i de les situacions de cada història que narren.

El llibre com us podreu imaginar se centra en personatges LGBTQ+ i en aquesta segona part del llibre comparteixen les seves històries pel dia mundial del peto, i en Harry i en Craig estan d’acord en tenir el record del peto més llarg.

A mesura que passa la història aquesta segona part els personatges exploren la seva identitat sexual i s’enfronten a diferents problemes, ja que la novel·là aborda temes importants com l’acceptació, la diversitat i els drets de la comunitat LGBTQ+.

Aquest llibre el recomano perquè en llegir només aquesta part m’ha agradat, ja que parla en diferents punts de vista, un d’ells un gai d’una època més antiga amb el VIH que explica la vida d’aquests joves que ara, actualment poden ser lliures sense importar com són, cosa que era totalment el contrari a la seva època i ell va explicant com s’acaben de trobar a ells mateixos.

És molt estrany com he pogut pensar que aquest llibre tindria una història normal tal com diu el títol dos nois donant-se un peto, però no ha sigut així. Quan només ho vaig començar a llegir em vaig adonar que no has de jutjar les portades per com siguin, ja que no saps que hi haurà a dins. David Levithan, l’autor d’aquest llibre, ha narrat la historia de dos nois que volen aconseguir el record del peto. 

Dins d’aquesta història trobem molts conceptes que sorprenen com per exemple et pots preguntar per què l’autor va escollir la història de dos nois i no d’un noi i una noia. A més és molt peculiar de la manera en què explica el que succeeix, a mi em va sorprendre, ja que el context històric en què trobem el llibre és l’actualitat, però qui narra l’historia va ser un dels antics gais que no van poder gaudir la seva vida amb llibertat, ja que no podien sortir de l’armari per por al que digués la gent. Així mateix, la gent no els acceptaria i al llibre expliquen la història d’aquests nois que cada cop estan tenint més llibertat.

A part és una historia on ens ensenyen molts valors necessaris, com són la igualtat, la tolerància, el respecte, i sobretot, la importància de l’amor per canviar el món.

El primer que vaig veure en començar el llibre va ser que no hi havia capítols i vaig pensar que era molt estrany, ja que tots els llibres que havia llegit en tenien. Així que vaig pensar que seria una nova manera de llegir un llibre. També em vaig fixar que no hi havia punts de vista, ja que hi havia només un narrador que estava mort, però que podia veure la vida dels protagonistes i la comprava amb la seva de fa 40 anys. Em va semblar molt estrany, mai ho havia vist i no sabia si podria entendre de què tractaria. 

Hi havia diversos protagonistes i al principi era una mica embolic les histories, però després entens que cadascun d’ells tenen algo en comú. Pel que vaig entendre hi ha dos dels protagonistes que han d’aconseguir fer el record del peto i és més o menys on se centra la història. A més aquests dos tenen un passat en comú, ja que havien estat junts i ara eren millors amics. Guanyant aquest record voldrien donar un missatge a les persones dient-los que dona igual com siguis, ja que principalment ets un humà i és per això per què t’has de preocupar.

M’he fixat en un dels punts lingüístics i narratius molt importants de la història com pot ser la del text, ja que ho explica en primera persona com si ho estigués vivint, però al mateix temps que aquesta ho narra, posa alguns exemples de com ho va viure ell o ella en la seva època. Un exemple pot ser que quan era jove no podia sortir de l’armari per por al que els altres li diguessin, però els protagonistes ja no tenen tanta por i ho diuen. O que als anys 80 no hi havia tants recursos quan agafaves la malaltia de la Sida que es transmetia sexualment, actualment els protagonistes tenen molts recursos per salvar-se si ho agafaven.

En la meva opinió és un llibre que jo crec que l’hauríem de llegir tots per tot el que ens ensenyen, però al mateix temps és una mica difícil d’entendre si no et posen en situació, ja que pots veure el títol del llibre que et pot donar una pista, però mai sabràs que passa al llibre si no tens context històric. A més al no tenir capítols pots pensar que és diferent, però alhora no t’assabentes de res, ja que no saps quan comença una història i acaba l’altra.

Per finalitzar, la temàtica seria LGTBIQ+, ja que com ja us havia dit abans, hi ha dos nois que es donen un peto i que són gais. A més, l’aspecte lingüístic és la narrativa que sí que es pot veure que ho explica amb molts detalls i fa canvis de l’actualitat als anys 80. 

Crec que com ja us havia dit el significat d’aquest llibre i la importància, són molt convenients, ja que ens fan entendre com està la societat d’avui en dia que continua sense entendre per què dos nois s’han de donar un peto i crec que seria un llibre que hauria de llegir qualsevol persona.

Per concloure m’agradaria dir que a aquest llibre és un dels llibres més estranys i extraordinaris que he llegit i que el recomano molt perquè ens ensenya molt sobre com està la societat avui en dia i com estava fa molts anys.