El llibre comença amb el relat de Lázaro de Tormes, el protagonista i narrador de la història. Lázaro ens conta que va néixer en un petit poble prop del riu Tormes i que el seu pare era moliner. No obstant això, a causa de problemes legals, el seu pare es veu obligat a abandonar el molí i la família es trasllada a viure a Salamanca. Quan Lázaro té vuit anys, el seu pare mor, deixant a la família en una situació precària. La seva mare decideix buscar treball com a criada a casa d’un ric home anomenat Vela, i Lázaro és enviat a viure amb ell.
Lázaro aviat descobreix que la vida a casa de Vela no és tan bona com semblava. Vela és un home gasiu i mesquí, i Lázaro sofreix fam i maltractament.
Després d’un temps, Lázaro és enviat a servir a un cec. Inicialment, Lázaro se sent alleujat d’escapar de la casa de Vela, però aviat descobreix que la vida amb el cec també és difícil. El cec s’aprofita de Lázaro i ho obliga a cometre actes deshonestos per a aconseguir menjar.
A mesura que la història avança, Lázaro utilitza la seva astúcia i enginy per a sobreviure en diferents situacions difícils. Aprèn a enganyar i robar per a aconseguir menjar i diners. Al llarg d’aquestes primeres pàgines, Lázaro mostra la seva habilitat per a adaptar-se a les circumstàncies i aprofitar-se d’aquells que li envolten.
A mi la figura de Lázaro de Tormes m’hipnotitza a mesura que emergeix com un protagonista intrèpid i fascinant. La seva astúcia i enginy actuen com a armes valentes en la lluita contra les diverses tempestes que la vida li llença. La seva adaptabilitat sorprenent davant de les adversitats no només reflecteix la seva valentia, sinó també la fortalesa del seu caràcter. Em captiva la manera com Lázaro, enfrontat a situacions desafiants, no només sobreviu sinó que es converteix en un mestre de la supervivència, utilitzant la seva intel·ligència per vèncer obstacles aparentment insuperables.