“Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll és un viatge fascinant des del capítol de la història de la tortuga d’imitació fins a la declaració d’Alícia. En aquests capítols, la narrativa pren un gir inesperat amb el judici de la Reina de Cors, que organitza amb personatges absurds. La història de la tortuga d’imitació destaca la natura absurda de les regles i la imitació cega de les normes socials, una crítica de Carroll a la hipocresia i la manca de sentit en les estructures socials.
A mesura que avança la història, la declaració d’Alícia al final del judici simbolitza un moment d’empoderament. En negar-se a jugar segons les regles absurdes, Alícia qüestiona l’autoritat i la lògica absurda de Wonderland, mostrant resistència contra les normes opressives i afirmant la seva individualitat.
El llenguatge de Carroll és magistral, amb un estil lúdic, jocs de paraules i neologismes, creant una experiència de lectura única. L’autor utilitza personatges caricaturescs i situacions surrealistes per satiritzar la societat victoriana i les seves rigideses, convertint la història en un mirall deformant que reflecteix les absurdes normes socials i l’arbitrarietat del poder.
Aquests capítols encapsulen la imaginació i creativitat de Carroll en crear un món imaginatiu amb capes de significat, anant més enllà d’una narrativa infantil per explorar temes profunds i reflexionar sobre la societat i la identitat. La culminació de l’obra amb la revelació que tot és part d’un somni amplia la perspectiva del lector, convidant-lo a qüestionar percepcions i abraçar la imaginació, convertint “Alícia al país de les meravelles” en una obra que ofereix una reflexió metafòrica sobre la naturalesa de la realitat i els límits de la imaginació.
El teu comentari analitza breument i comprensivament la idea principal dels quatre últims capítols de la novel·la. Trobo interessant que mencionis l’adjectiu <> constantment, ja que en realitat les situacions que ens presenten aquests capítols són absurdes, tornant bojos als lectors com a l’Alícia. Ella tampoc entén del tot que està passant, però segueix el corrent o intenta canviar de tema.
A més a més, m’has ajudat a reforçar la teoria que Carroll era molt intel·ligent i que criticava la monarquia victoriana d’una forma discreta. Si tan profund i reflexiu és el text, opino que Carroll va acabar elaborant una història amb un missatge polèmic, però amb un objectiu eficient. Per entendre al cent per cent el llibre d’Alícia Al país de les Meravelles, hauríem de conèixer la història prèvia de Gran Bretanya, la seva economia i el seu sistema polític i també saber com analitzar un llibre (la versió original és molt important perquè, com dic al comentari anterior, amb les traduccions es perden molts elements literaris).
Bon comentari! La veritat és que tens tota la raó!
L’adjectiu “absurd”
Considero que el comentari és encertat, realment “Alícia al país de les meravelles” va ser un viatge fascinant.
De facto, al capítol de la història de la tortuga d’imitació i la declaració d’Alícia, la narrativa pren un gir inesperat i amb el judici de la Reina de Cors, s’intensifica la bogeria del son i es radicalitza la sàtira social.
Realment el llenguatge de Carroll és únic, ja que narra la història en un estil lúdic amb jocs de paraules i neologismes, que crea una experiència de lectura única.
Com va aportar, al final, hi ha una petita part del llibre que parla de la germana d’Alícia, en aquesta part, la germana té el mateix somni que Alícia i al final es queda pensant com va ser Alícia de gran, això és una analogia a la preocupació que tenia Carroll pel que fa al futur de la nena Alícia (nena en què es va basar per crear el personatge d’Alícia).