La qüestió de quant queda de la humanitat de Gregor domina la segona secció de la història. A mesura que els membres de la família Samsa s’adapten a la nova situació amb Gregor, cadascú sembla desenvolupar una percepció diferent de quanta humanitat hi queda. Al començament de la secció, per exemple, Grete deixa llet a Gregor, aparentment assumint que la seva preferència per la llet quan era humà continua ara que és un insecte.
La suposició suggereix que Greta creu, almenys inicialment, que una part de Gregor continua sent la mateixa. Però a mesura que s’adona que els gustos gastronòmics de Gregor han canviat i que ara li agrada gatejar per les parets de la seva habitació, Grete comença de mica en mica a concebre Gregor com un insecte. En resposta, ella suggereix treure totes les pertinences de Gregori de la seva habitació per eliminar obstacles al seu gateig i fer l’espai més adequat per a un insecte. La mare, d’altra banda, protesta dient que
Gregor voldrà les seves coses quan torni a ser el mateix que abans, i anteriorment a la secció fins i tot es refereix a Gregor com el seu “fill desafortunat”, cosa que implica que encara creu que Gregor és fonamentalment el mateix. Malgrat la seva aparença. El pare no dona indicis que consideri Gregor de la mateixa manera i l’ataca com si fos un animal salvatge quan s’escapa de la seva habitació.
El llibre de la transformació, també anomenat com el llibre de la metamorfosi, de la pàgina 42 a la 60, em sembla molt interessant, perquè destaca l’evolució de les impressions dels membres de la família de Gregor (Grete, la mare i el pare), mentre s’adapten a la seva transformació.
Grete, al principi del comentari de text, tracta al Gregor com si fos encara un humà. Al llarg del temps comença a acceptar com està ell en aquell moment, i decideix adaptar el seu entorn perquè se senti millor.
La mare, encara troba que Gregor segueix sent el mateix, encara que la seva aparença no fos la mateixa.
I el pare, és més violent, i rebutja a Gregor com una criatura estranya, atacant-lo com si fos un animal…
Cadascú té una manera diferent de veure les coses i en aquest fragment es veu molt bé, la Grete el veu d’una manera molt més diferent de la que la veu el pare.
Això ho he trobat el més important del text, perquè a part de que et diuen com es comporten les persones en diferentes situacions, i també la part on parla de com se sent ell, que vol tornar a ser el de avans per tenir les seves coses.
En aquesta segona part del llibre de La Transformació de Kafka, veiem com la família s’està adaptant al canvi físic que el protagonista, en Gregor està experimentant. Podem comprovar que la seva germana, la Greta s’intenta obligar a ella mateixa que el seu germà no ha canviat i segueix sent el mateix de sempre. A més, ella a diferència dels pares, té una actitud més positiva cap a aquest procés.
En canvi, per part dels seus pares, específicament la mare, està en una fase de negació, ja que pensa i comenta que el seu fill és un pobre desafortunat. Així doncs, podem pensar que la seva mare ingènuament realment es creu que el seu fill tornarà a ser el mateix de sempre, quan és evident que aquesta transformació no pararà si no anirà a més.