Aquest llibre es diu el codi da vinci, és una novel·la de misteri escrita per Dan Brown, publicada el 18 de març del 2003.
El llibre tracta sobre un misteri que deixa en Jacques Saunière, un aparentment normal vigilant del museu Louvre, va deixant pistes per la seva neta i en Robert Langdon, dos protagonistes del llibre, abans de ser assassinat pel Siles, un monge albí, devot numerari de l’organització catòlica Opus Dei.
En el primer terç del llibre, és com si la història, d’ençà que en Siles mata a en Jacques Saunière, agafa dos fils diferents, i normalment es van intercanviant les parts de la història per capítols, és a dir al capítol 7 parla de l’escena d’en Robert Langdon i al 8 està amb la d’en Siles, amb això va lligant diferents aspectes dels dos moments importants que van passant a la vegada.
En Robert Langdon és el protagonista, un personatge fictici que no només surt en aquesta novel·la, sinó que també apareix per exemple a la d’àngels i dimonis també d’en Dan Brown, en la novel·la el codi da vinci, en Robert Langdon és un professor americà, que és molt apassionat en les coses i creences antigues, i sap molt dels déus i deesses.
La Sophie Neveu és un personatge secundari, un personatge fictici experta en criptografia de la policia francesa, amb 32 anys és la neta d’en Jacques Saunière, i ajuda a en Langdon a desxifrar el codi ocult que ha deixat el seu avi.
Quant a aspecte lingüístic, la novel·la com moltes no és fàcil, hi ha moltes paraules que no entenc i molt característiques en els termes dels quals parlen, al parlar molt sobre l’antiguitat, les paraules i els coneixements són relacionats.
És una novel·la molt rebuscada on no només la història sinó les paraules utilitzades també són rebuscades, una de les coses que he vist llegint-la és que detalla molt per exemple els objectes o les escenes que explica, i això t’ajuda a integrar-te més a la història.
De moment el que porto llegint de llibre, m’està agradant molt, crec que m’ajuda llegir una novel·la perquè a part de no llegir només llibres amb dibuixos o imatges, és una manera d’imaginar-t’ho tot, sobretot si no has vist la pel·lícula abans, ajuda a la teva imaginació i estimula al cervell per crear escenes o personatges mitjançant les definicions detallades que posen.
La veritat és que m’ha semblat molt interessant el que dius, sobretot la part del resum, ja que dones molts detalls i m’és molt més fàcil d’entendre els primers capítols després d’haver llegit el teu resum. Una altra cosa que m’ha agradat bastant de la teva redacció ha sigut el llenguatge complex que utilitzes per descriure donades situacions/moments del llibre.
Sincerament, coincideixo amb el teu punt de vista de què és una novel·la interessant i captivadora, a l’igual que també estic d’acord amb el fet que la forma en la que està narrada la història és bastant complexa i a vegades és complicada d’entendre, però en cap cas contraresta la seva emocionant trama. Tanmateix, estic d’acord amb el fet que surt molt més a compte llegir el llibre en comptes de veure la pel·lícula per la quantitat de detalls que es deixa la pel·lícula en comparació amb la novel·la.
Una cosa amb la qual no estic gaire d’acord amb la teva opinió és quan dius que aquest text sense imatges t’ajuda a interpretar millor la trama, ja que estimula el teu cervell; a causa del fet que des del meu punt de vista seria més aviat al contrari, és a dir, millor amb imatges que sense, perquè les imatges opino que t’ajuden a imaginar-te millor el context del llibre i més concretament la situació donada.
De resta estic bastant d’acord i espero que segueixis gaudint d’una bona lectura.
La veritat es que m’ha agradat molt la teva forme d’expressar el relat i el que va passant en el llibre. Es pot veure amb facilitat que el llibre t’ha apassionat, ja que l’expliques com si tu mateix estiguessis dins d’ell. Estic molt d’acord amb la teva idea que proposes de la que el llibre no hauria de tenir imatges, ja que així tu mateix pots anar-hi posant més o menys la idea que tens del personatge que s’està explicant, pots pensar com té la cara, com es físicament, els ulls, el cabell… Estic molt d’acord amb el que han dit els meus companys sobre que sempre es millor llegir-se el llibre abans de veure la pel·lícula, ja que com e dit abans vas pensant en com són els personatges com són els espais… però sí que es veritat que un cop finalitzada la lectura veure el film perquè així ja vas creant i fican-hi veu al personatge i vas quadrant les peces de la persona.