Aquest és un llibre escrit per Aldous Huxley, un escriptor anglès nascut l’any 1894.
L’any 1932 va escriure aquest llibre, un món feliç, una distopia que planteja un món on els infants són engendrats artificialment, duplicant els embrions fins a 16.000 cops. Un món on els infants no són educats amb famílies, sinó en escoles, en el que se’ls manipula durant tota la infància perquè estiguin conformes amb el món que els hi ha tocat viure i els rols que els hi pertanyen a cadascú.
És un llibre escrit en 3a persona, que va combinant diversos punts de vista dels diferents personatges del llibre. Hi ha moments en què barreja molts punts de vista a l’hora i cada un parla de coses completament diferents entre elles.
Al principi del llibre costa una mica saber quins són els personatges principals, ja que és una introducció on explica el món que s’està vivint dins del llibre, per la qual cosa els personatges principals no són introduïts fins més endavant. Tot i això, sí que apareixen dues persones que podrien ser importants en la narració, aquest són el Bernard, que no està del tot integrat en aquesta societat, i la Lenina, que en algun moment s’ajunta amb el Bernard.
El llibre parla d’un món fictici on tot és controlat i manipulat fins als extrems, un món o tindre parella estable és impensable, i prendre drogues és molt habitual i ben vist. En el llibre es fomenta al consumisme, fins al punt de no poder fer oci sense consumir res. També fomenta les classes socials, o com ell diuen castes, ja que des de petits assignen una casta a cada infant, i aquesta és la que haurà de tindre la resta de la seva vida.
En aquest llibre es fa servir vocabulari científic en alguns moments, per exemple per anomenar les diferents castes es diu: Alfes, Betes, Gammes, Deltes i Èpsilons. Això contribueix a crear una atmosfera molt peculiar que fa que hagis d’estar molt més atent per entendre el que està passant i de qui t’estan parlant.
Personalment, com a persona que no li agraden les distopies, considero que el llibre avança molt lent, com a mínim el primer terç de llibre. Trobo que aquest món és molt deshumanitzat i això no m’agrada gaire. Així i tot, tinc l’esperança de que més endavant el llibre avanci més de pressa i m’agradi, ja que he sentit bones crítiques del llibre i espero poder compartir-les.
Estic molt d’acord en com la meva companya Aina ha descrit l’inici del llibre.
Respecte a l’opinió personal, jo també penso que el llibre avança una mica lent, però no em sembla malament, perquè m’ha agradat la forma en la qual ens han donat a conèixer els personatges, en especial en Bernard.
És cert que el llibre està completament deshumanitzat, però crec que és aquest aspecte del llibre el que fa que m’agradi tant, ja que quan llegeixo un llibre vull que em transporti a llocs que mai he visitat, a temps molt diferents dels actuals, ja que els llibres que van sobre el present i el món real m’avorreixen molt.
En canvi, “Un món feliç” et transporta a un món molt diferent del nostre i que et fa dubtar dels aspectes més bàsics de la nostra civilització, cosa que em fascina.
A mi el llibre m’està agradant prou i a causa de les crítiques m’espero molt del final, cosa que m’espanta, ja que en cas contrari m’emportaré una decepció.