El joc dramàtic és l’ activitat d’ expressió corporal més emprada en els dos cicles d’ educació infantil. El teatre és l’ art de compondre i representar obres dramàtiques. És una activitat recomanada per al 2on cicle educació infantil i diferent al joc dramàtic.
Ara tenim l’ oportunitat d’ observar i realitzar una reflexió sobre l’ actuació realitzada davant dels infants amb la tranquil·litat que la representació va ser un èxit i que teniu espectadors assegurats. FELICITATS A TOTES pel progrés que heu realitzat a nivell individual i que ha revertit en el grup: Sou les millors!, només cal que mantingueu el grau d’ excel·lència que correspon a les bones educadores infantils que sou.
1ªPART:
2ªPART:
Per cert, he demanat a una de vosaltres que us comuniques la demanda per part meva de realitzar un article sobre el procés de planificació, execució i avaluació de la representació del conte. Evidentment, els sentiments i emocions que vàreu experimentar també són importants. Ara teniu l’ oportunitat d’ expressar per escrit la vostra experiència.
Una abraçada ben forta a totes!
Olga.
Avui Dèlia m’ha informat d’aquest nou article , bè la meva opinió no es gaire factible , ja que jo vaig tenir la mala sort d’estar malalta, durant la planificació , peró puc donar la meva opinió de l’execució i avaluació.
EXECUCIÓ
Aqui expresso els meus sentiments :
enlluernada, anodadada, emocionada, orgullosa ,segura.
AVALUACIÓ
segura, important, col.lectiva, cooperant, arropada, emocionada
Bé no se si us serveix, pero a mi hem va emocionar molt , hem va fer pujar l’autoestima, hem va assegurar que podia ser molt bona educadora i hem va donar forces a autoestimar-m’he com a persona. Gràcies a totes i a la profe doncs …que molt bona feina.
somm un grup de nenes de 2n d’educació Infantil i un bon dia la nostra educadora ens va oferir fer un conte de tots els contes i nosaltres totes emocionades i contentes vam començar-ho a fer. tot i que estavem atravalades, amb exàmens,amb molta feina acumulada ho vam aconseguir i ens va sortir el nostre conte que vam posar com a nom: Un passeig pels contes.
ja acabat ens varen comunicar que haviem d’anar a una l’escola escola a representar el conte i totes emocionadíssimes a la vegada abrumades vam començar a fer els decorats del conte, a fer-nos les disfresses, a preparar la representació per què ens sortis el millor que fos i així va ser, va arribar el gran dia i a l’escola vam anar a representar-ho. quins nervis, quina emocio, quina alegria, quina por… però el gran moment ja va arribar i totes segures de nosaltres mateixes vam començar i que be ens va sortir, els nens els teniem alucinats, atents, rient, cridant, participant… en tot moment ja que els hi va agradar moltissim i nosaltres ens sentiem orgulloses de tot el que som, unes bones educadores que cada dia ens anem milloran en la nostra feina i ajudem a que els infants siguin molt feliços.
Aquest es el comentari que faig jo Delia. si et serveix alguna cosa, oK sino hem dius alguna cosa, d’acord?
Seguiu essent tant bones educadores. ens veiem.
En el mòdul MP-5, d’expressió i comunicació, cadascuna de nosaltres va escollir un conte per treballar-hi els diferents tipus de llenguatges que varem anar introduint al llarg del curs.
Cap al tercer trimestre, l’Olga Ferré , la nostra professora, ens va demanar que féssim un treball de grup, fer un sol conte de tots els contes. Tot i el meu optimisme em vaig posar les mans al cap pensant el que en podia sortir d’allà, i vam començar a treballar.
Ens va costar una mica d’arrancar però en quan vam començar hi va haver un constant cúmul d’idees, i ens anàvem entusiasmant cada vegada més i més al veure que aquell conte anava agafant forma i ens emocionava veure el seu resultat.
Un cop acabat, hi vam haver de posar un títol, i per majoria vam decidir “Un passeig pels contes”. Llavors l’Olga ens va dir que ho aniríem a representar als infants de pàrvuls de l’Escola de les Savines, i llavors vam haver de tornar a carregar les piles i pensar en els decorats i repartir els papers. Bé, crec que van ser decisions ràpides doncs hi havia molta sinèrgia en el grup i cadascuna de nosaltres sabia el que li agradaria més de fer. Van ser uns dies de molts nervis en els qual hi havia una barreja d’emocions molt difícil d’expressar entre alegria, ganes de plorar o inclús no saber ven bé que el que ens passava.
El dia de la representació va ser sensacional, cadascuna de nosaltres va traure el millor que tenia a dins i el resultat va ser fantàstic i molt satisfactori a nivell personal, doncs després de tot, l’esforç havia valgut la pena, veure tots aquells vailets tant atents contestant quan els hi fèiem preguntes, i finalment la cirereta del pastís va ser quan ens van demanar que els pintéssim.
Ha sigut la millor experiència d’aquest segons curs, i a més crec que ens ha anat bé a cadascuna de nosaltres per vèncer aquell raconet de vergonya que teníem a dins i que com a educadores infantils ja hem de tenir superat.
Josefina Costa
Hola
bona tarda
Crec que amb aquest treball, que es tractava de planificar (crear un conte amb els contes de totes nosaltres, fer disfresses, escenaris, distribuir personatges, …). Pel que fa a l’execució totes nosaltres expressàvem alguna o algunes emocions com per exemple: nervis, alegria, por, …
i l’avaluació del procés de planificació i l’execució de l’obra crec que hem tret el millor de nosaltres mateixes, ens hem unit molt més com a grup ara ja puc dir que en la realització d’aquest treball vam ser un equip, ja que cada vegada que hem caigut ( les dificultats ) ens hem aixecat totes juntes i hem continuat el camí.
en conclusió, felicitats a totes nosaltres amb la nostra profe es clar.
bye
Hola nenes!
Que tal, com va tot, aquí ja no respira ningú. Doncs bé jo solsament us vull escriure unes ratlles.
Fa uns dies una de les meves “nenes” va fer una manualitat i a dins i anava un escrit. L’escrit el vaig trobar preciós i m’agradaria compartir-lo amb totes vosaltres, és el següent:
“M’ho van dir i ho vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre”.
Confuci.
Us desitjo que aquest confuci us trasmeti tants missatges com a mi.
Una abraçada a totes,
Josefina
Hola a totes,
Fa dies que penso en vosaltres i amb el nostre blog. Crec que esta trist i avorrit perquè ja no li fem gaire cas, ara la vostra nau ha canviat. Però segur que arriba el dia en que arriben totes a bon port.
Gràcies per escriure unes ratlles Josefina.
No sé si és casualitat, però just a la taula tinc una tarja que diu:
“Si m’ ho dius, ho oblido.
Si m’ ho ensenyes, ho recordo.
Si m’ involucres, ho aprenc”
Benjamin Franklin.
Petons!
Olga.
us anyoro molt, que tingueu molta sort i deixeu de penjar aquests pensaments que fan anyorar l’equip snifffff
molta sort a totes , ja queda poc i haviat ens veurem de llarg per recollir les orles.
Petons,