Antecedents històrics

L’autonomia política de Catalunya dins l’Estat espanyol descansa no sols en la voluntat actual dels seus ciutadans i en les lleis vigents, sinó també en una memòria històrica de llarga durada i, més concretament, en un antecedent medieval -la Diputació del General de Catalunya- que els legisladors de 1931 van creure oportú d’invocar com a base legitimadora de l’autogovern contemporani.

El passat polític de Catalunya com a col·lectivitat diferenciada territorialment i dotada d’institucions pròpies, representatives i autònomes respecte del poder sobirà de les monarquies compostes catalanoaragonesa (1283-1516) i hispànica (1516-1808) i de l’Estat constitucional espanyol (des de 1812), es descompon en quatre etapes separades per tres grans ruptures en l’ordre juridicopúblic:

1) el triomf militar de la monarquia absoluta sobre les institucions autònomes de Catalunya el 1714, al final de la Guerra de Successió, que tancà el llarg cicle de vigència de la Diputació del General i instaurà el règim de la Nova Planta;
2) el col·lapse de la monarquia absoluta i la refundació constitucional d’Espanya consumada per les Corts de Cadis el 1812, en què la figura de la Diputació fou redissenyada com a consistori representatiu de la Província dins un ordenament uniformista del territori espanyol i un model progressivament centralitzat d’exercici del poder, muntat (a la teoria i, sobretot, a la pràctica) a base d’una cadena jeràrquica de càrrecs unipersonals;
i 3) la substitució de la monarquia constitucional espanyola pel règim republicà el 1931, que donà satisfacció a les demandes catalanes d’autonomia madurades al llarg de l’etapa anterior i instaurà la Generalitat moderna.

• La Diputació del General (segles XIV-XVII)
  • Gènesi (segle XIV)
  • Expansió (segles XV-XVI)
    • Protagonisme polític, 1410-1472
    • Redreç i desplegament de l’administració, 1472-1593
  • Regressió (segle XVII)
    • El conflicte amb la monarquia hispànica, 1593-1652
    • La decadència institucional, 1652-1714
• El règim de la Nova Planta
• Les Diputacions dins l’Espanya constitucional (segle XIX)
  • La restauració de la Diputació de Catalunya, 1808-1822
  • La fragmentació provincial del Principat, 1822-1914
  • Cap a l’autonomia: la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925
• La Generalitat contemporània (segle XX)
  • Gènesi del règim autònom, 1918-1932
  • La Generalitat republicana, 1931-1939
  • La Generalitat a l’exili, 1939-1977
  • La restauració de la Generalitat, 1977-1980
  • La normalització de la democràcia i les autonomies, 1980-2003

———————————————————————————-

La Generalitat de Catalunya

Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució (BOE núm. 311.3, de 29 de desembre de 1978), i amb l’Estatut d’Autonomia (Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol; DOGC núm. 4680), que és la norma institucional bàsica. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya i està integrada pel Parlament, el president o presidenta de la Generalitat, el Govern i l’Administració de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya

La Generalitat de Catalunya

El Parlament de Catalunya

El Govern de la Generalitat

Consell de Garanties Estatutàries (Consell Consultiu)

Síndic de Greuges de Catalunya

Sindicatura de Comptes de Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

_____________________________________________________________

 Mapa institucional

_____________________________________________________________

Competències de la Generalitat

La Constitució espanyola de 1978 va establir els principis necessaris per fer el trànsit d’un estat centralitzat a un estat d’autonomies, amb una descentralització de poders polítics i administratius. Les comunitats autònomes són cridades llavors a participar en el poder polític de l’Estat, alhora que se’ls reconeixen unes competències que els permet practicar l’autogovern, formar el seu propi ordenament jurídic i exercir la seva potestat legislativa.

La competència sobre determinades matèries que es distribueixen entre l’Estat i la comunitat autònoma ha de ser reconeguda a l’Estatut d’autonomia, el qual és aprovat per una llei orgànica, sense oblidar -en paraules del Tribunal Constitucional- el principi de supremacia de la Constitució sobre la resta de l’ordenament jurídic. Els estatuts d’autonomia formen part d’aquest ordenament com a norma institucional bàsica de la comunitat autònoma que l’Estat reconeix i empara.

El sistema competencial autonòmic distingeix tres tipus de competències segons la distribució operada entre l’Estat i les comunitats autònomes, en el nostre cas, entre l’Estat i Catalunya: les exclusives, les concurrents i compartides i les executives.

A continuació, en un apartat diferenciat, s’exposen les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, que es van veure impulsades l’any 1983, quan es va aprovar la Llei de creació de la policia autonòmica.

• Exclusives
• Concurrents i compartides
• Executives
• En matèria de seguretat pública

______________________________________________________________

GENCAT és l’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Aquest és el punt de partida per consultar els serveis de les diferents administracions públiques (local, autonòmica, estatal, comunitària…). A més, també podeu informar-vos sobre com optar a un lloc de feina a l’Administració o de quins organismes promouen les relacions amb altres països i institucions.

Funció Pública

• Què és la funció pública de la Generalitat
• Oferta pública de feina (oposicions) de la Generalitat
• Ofertes de treball en altres administracions
• Llibre blanc de la funció pública catalana

Formació

• Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)
• Xarxa de centres de la Generalitat de Catalunya de formació de personal al servei de l’Administració

Serveis per a l’administració electrònica

• Administració Oberta de Catalunya
• Agència Catalana de Certificació (CATCert)
• Identificador Digital per als ciutadans
• Agència Catalana de Protecció de Dades
• e-Governance Catalonia Forum

Administració local

• Directori d’enllaços d’administracions locals de Catalunya
• Municat, municipis i comarques de Catalunya
• EACAT, extranet de les administracions catalanes
• Innovació Democràtica i Govern Local de Catalunya (IDIGOL)

Administració de la Generalitat

• Estructura de l’Administració
• Gencat Serveis
• Diari Oficial (DOGC) i publicacions de la Generalitat de Catalunya
• Guia breu
• Organigrama institucional
• Cerca d’organismes
• Agència Tributària de Catalunya
• e-Tributs: informació i consultes sobre impostos
• Imatge corporativa (Programa d’Identificació Visual)
• Registre de convenis de col·laboració i cooperació

Altres administracions autonòmiques

• Directori d’enllaços

Administració general de l’Estat

• Directori d’enllaços de l’Administració general de l’Estat

Unió Europea

• Directori d’enllaços institucionals de la UE
• Representació de la Comissió Europea a Barcelona
• Debate Europe: fòrum de debat de la Comissió Europea en català

Relacions exteriors i institucionals

• Afers Exteriors
• Comunitats Catalanes a l’Exterior
• Cooperació catalana (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
• Les relacions Govern de la Generalitat – Conselh Generau dera Val d’Aran
• Euroregió Pirineus Mediterrània
• Institut Europeu de la Mediterrània
• Casa Àsia
• Institut Català de Cooperació Iberoamericana
• Àfrica-Catalunya.org
• Patronat Català Pro Europa
• Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC)
• Institut d’Estudis Autonòmics
• Memorial Democràtic
• Centre Cultural Blanquerna
• Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya
• Directori d’enllaços d’organismes internacionals

He asistido a la presentación del estudio “El sistema de Formación profesional en Cataluña. Retos i estrategias ante la globalización”, promovido por la Cámara de Comercio de Barcelona y por el Centro de Economía Industrial, realizado por Esteve Oroval y Joseph-Oriol Escardíbul. No voy a resumir el acto pero si diré que he salido complacido al ver que el diagnostico es certero, existen propuestas de mejora y el tema preocupa y ocupa. Esto es así debido a que las empresas necesitan más técnicos medios y superiores que licenciados, y en nuestro país lo que vende es la universidad aunque solo se licencien alrededor de un 30 % de los que inician carrera. ¿Qué sucede  con toda esa masa de estudiantes que no finalizan estudios?

Los datos sobre estudios relativos a Cataluña no difieren demasiado de los del resto del estado español: Elevado fracaso escolar y significativos porcentajes de abandono de estudios al finalizar la ESO. A tener en cuenta que parte de los graduados no han alcanzado las competencias básicas y presentan graves deficiencias en letras y matemáticas (informe PISA) Si además añadimos la mala prensa que la Ley General de Educación de 1970 dio a la formación profesional, al establecer que los “buenos” estudiantes debían hacer carrera académica y los “malos” formación profesional, no nos ha de extrañar que aunque la realidad haya cambiado muy mucho, alrededor de un 61 % de los alumnos de secundaria postobligatoria se matricula en bachillerato y cerca del 39 % lo hace en formación profesional. En Alemania, por ejemplo, estos datos están invertidos y la FP tiene el respeto y el prestigio de la sociedad; con decir que al obtener la titulación se celebra una fiesta popular a la que acuden autoridades municipales, podemos entender el valor que se da a la FP.

A pesar de la incuestionable mejora de la calidad de la enseñanza en la FP,  los elevados índices de incorporación al mercado laboral y las excelentes perspectivas de promoción social, la brecha entre necesidades sociales y formación profesional de nuestros jóvenes sigue abierta.

El principal problema de la formación profesional hay que buscarlo en la sociedad de la cual el sistema educativo es un fiel reflejo. En nuestro país el interés y aunque resulte paradójico, la preocupación de las familias por la educación de sus hijos desciende a medida que disminuye el nivel de ingresos. El tópico de que hasta los licenciados engrosan las filas del paro, no encuentran trabajos acordes con sus estudios o son mileuristas, solo sirven para minar la escasa motivación de miles de estudiantes que ven al sistema educativo como una carrera de obstáculos, desprovisto de su función formativa y profesionalizadora. De igual modo, pensar que si uno no tiene una carrera universitaria es un fracasado en los estudios, supone cerrar la puerta a las múltiples posibilidades que la formación profesional ofrece.

Para que aumente el número de alumnos en la FP debe mejorar y mucho el sistema de información y orientación profesional. Todos los sectores implicados (instituciones, empresas, profesores y familias) deben hacer un esfuerzo para dignificar la FP y crear expectativas de éxito para la incorporación de más jóvenes a la Formación Profesional y poder hacer frente a la creciente demanda del mercado laboral. En este sentido, los tutores de 3º y 4º de ESO tienen una gran responsabilidad a la hora de orientar a sus pupilos. Cada año vemos fracasar en el bachillerato a alumnos que en la FP tienen una salida diversificada de acuerdo con sus capacidades e intereses y que en muchos casos abandonan el sistema educativo frustrados y desmotivados por una errónea elección de estudios.

Las empresas deben implicarse más en la formación en el centro de trabajo (FCT) que está obteniendo resultados enormemente positivos al permitir la incorporación de nuestros estudiantes al mundo laboral y la adquisición de la consiguiente experiencia profesional. Deben remunerar la formación y fomentarla si quieren aumentar la productividad y equilibrar oferta y demanda de profesionales. En este momento la demanda de titulados en formación profesional por parte de las empresas no queda, en muchos sectores,  cubierta por una oferta deficitaria.

Los tutores de aprendizaje han de actuar como correa transmisora, entre empresa y escuela, para adecuar la formación en nuestros centros a la demanda del sistema productivo y poder contribuir con el resto de los implicados en la mejora de la calidad de la FP.

El Departament d’Ensenyament y el sector empresarial deberían orquestar medios ágiles y sencillos para que el profesorado pudiera mejorar su formación con estancias en las empresas, sin descuidar otros medios.

No pretendo agotar el tema, para eso se ha realizado el estudio que espero se traduzca en actos, pero hay un problema básico pre-profesional, la ESO, que tiene hondas raíces sociales  y desaprovecha una formación profesional que el sistema educativo ofrece, las empresas demandan y la sociedad necesita. De nada sirve deprimirse esperando un cambio de mentalidad que premie el esfuerzo y la inversión en capital humano frente a la recompensa inmediata del dinero fácil. Dignifiquemos la FP ofreciendo una enseñanza de calidad y mejoremos el sistema de información y orientación profesional empezando por los tutores de la ESO y las instituciones educativas. Que cada palo aguante su vela y el viento favorable del crecimiento económico continué asegurando puestos de trabajo a nuestros titulados y mejore sus expectativas de futuro.

En favor de los profesionales que nos dedicamos a la Formación Profesional he de decir, que dedicamos muchos esfuerzos a actualizar nuestros conocimientos para adaptarnos al cambiante mundo empresarial y que introducimos en las aulas los recursos necesarios para que nuestros alumnos sepan adaptarse a las condiciones del mercado de trabajo, con autonomía, capacidad de decisión y la actitud necesaria para no dejar de aprender. Prueba de ello es la evolución que han seguido nuestras aulas, junto a las mesas tradicionales conviven los ordenadores con los programas profesionales más utilizados, junto a la pizarra clásica se utiliza la pantalla y el retroprojector conectado al ordenador (pizarra digital), para guardar la información utilizamos los lápices de memoria… y lo mejor de todo ello es que los titulados acreditan una gran cualificación que les proporciona trabajo aún antes de finalizar sus estudios.

Los retos son grandes pero el presente y el futuro de la Formación Profesional son prometedores y nos llenan de  fundadas esperanzas.

  5 de noviembre de 2007

Marín Hontoria

Coordinador de ciclos formativos

IES BADALONA VII