A mesura que passa el temps me n’adono que els infants veuen el mon de manera molt diferent a l’adult. Els seus ulls innocents fan que les coses siguin meravelloses i a la vegada senzilles. A més a més, amb l’era digital ho veuen tot amb un aire més creatiu.
La presentació a l’aula de dos càmeres fotogràfiques han despertat en els més petits la curiositat de saber si feien el mateix que les càmeres del mòbils dels seus familiars. Com havíem estat jugant amb miralls aquella mateixa setmana van voler fotografiar les parts de la seva cara (ulls, nas, boca, dents, orelles, cabells, pestanyes, coll, celles,… La motivació i les ganes de col·laborar estaven molt presents. Nervis acompanyats de rialles feien que els més menuts no paressin de voler enregistrar tot el que veien.
No podem oblidar que tot és possible a partir d’una imatge, ja sigui el llenguatge matemàtic, l’expressió verbal, les emocions que els envolta, etc.
I és per això que els infants ens donen, contínuament, lliçons de vida a l’hora de percebre el nostre entorn i la pròpia vida.
Aquesta és l’entrada dels meus alumnes!